Travesses de la tercera via

Tot just comen?ar la campanya electoral que conclour¨¤ aquesta mitjanit, l'abnegada associaci¨® catalana La Tercera Via va fer una crida al ¡°di¨¤leg i la negociaci¨®¡± per evitar que s'accentu? la ¡°divisi¨®¡± de la societat catalana entre els defensors de la unitat d'Espanya i els independentistes. En un comunicat, l'entitat que presideix el notari Mario Romeo va reclamar l'obertura?urgent?d'un proc¨¦s de di¨¤leg ¡°sense condicions pr¨¨vies¡± per aconseguir un acord entre Catalunya i ¡°la resta d'Espanya¡±.

Tal dit tal fet. O, m¨¦s exactament, fet abans que dit, perqu¨¨ ja durant la setmana anterior al posicionament de Tercera Via, i com anticipant-se als seus anhels, el ministre Jos¨¦ Ignacio Wert impugnava davant el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya el proc¨¦s d'inscripci¨® escolar engegat per la Generalitat per al curs vinent, exigint m¨¦s pres¨¨ncia del castell¨¤ a les aules. L'endem¨¤ passat, amb la perfecta sincronitzaci¨® que exhibeixen els aparells de l'Estat en segons quines mat¨¨ries, el Tribunal Suprem dictava un parell de sent¨¨ncies susceptibles d'iniciar la voladura controlada de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica.

De totes maneres, l'apel¡¤laci¨® de La Tercera Via no va caure en sac foradat. Esperonada sens dubte pels bons desitjos terceristes expressats en la nota del dilluns 11 de maig, la brigada ferrovi¨¤ria, que des de fa tant de temps no deixa d'aplanar terrenys, apilar balast i preparar rails per millorar la connexi¨® Catalunya-Espanya, va decidir col¡¤locar unes quantes travesses m¨¦s en la l¨ªnia d'alta velocitat sentimental entre Barcelona i Madrid.

Aix¨ª doncs, just l'endem¨¤, el dimarts 12 de maig, i aprofitant que es debatia en el Congr¨¦s una proposta del Parlament de Catalunya perqu¨¨ con¨¨ixer la llengua i el dret civil catalans fos requisit exigible als fiscals, jutges i magistrats que exerceixen aqu¨ª, el Partit Popular no nom¨¦s va fer servir la seva majoria absoluta per rebutjar la proposici¨®, sin¨® que, a m¨¦s, va considerar necessari escarnir-la.

L'¨²s de 'moros amics' ¨¦s t¨ªpic de les mentalitats colonials

Ho va fer per boca de la diputada catalana Dolors Montserrat Montserrat ¨Cl'¨²s de moros amics ¨¦s t¨ªpic de les mentalitats colonials¨C, segons la qual l'aspiraci¨® d'obtenir just¨ªcia en la llengua pr¨°pia suposa ¡°condemnar els catalans a la pobresa ling¨¹¨ªstica, el monoling¨¹isme i l'ostracisme¡±, aix¨ª com apostar per ¡°la ruptura i la intoler¨¤ncia¡± des de ¡°la por a la llibertat¡±. Portat el debat a aquest nivell, i amb la sornegueria preelectoral impregnant-ho tot, el diputat d'Uni¨®, Progr¨¦s i Democr¨¤cia Carlos Mart¨ªnez Gorriar¨¢n va voler apujar la licitaci¨® i va qualificar la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica de la Generalitat de ¡°franquisme educatiu¡±.

Al ministre d'Educaci¨® i Cultura, Jos¨¦ Ignacio Wert, aquesta ¨²ltima asserci¨® li devia semblar intolerable. Intolerable que la verbalitz¨¦s el representant d'una UPyD en extinci¨®, en comptes d'un portaveu qualificat del PP de Rajoy. El dimecres 13 de maig, doncs, va decidir reconquistar el calaix m¨¦s alt del podi i, en una xerrada de passad¨ªs amb periodistes, va dir entre rialles que el tractament del castell¨¤ a Catalunya ¨¦s avui equiparable a ¡°la situaci¨® del catal¨¤ en aquelles altres ¨¨poques que tant els agrada recordar¡±.

En efecte, ministre, s¨®n dues situacions id¨¨ntiques. En totes les depend¨¨ncies p¨²bliques d'aquesta comunitat aut¨°noma, fins i tot sobre els murs de carrer de molts municipis, hi campegen uns r¨¨tols comminatoris en qu¨¨ es llegeix: ¡°Si ets catal¨¤, parla catal¨¤!¡±, o b¨¦, ¡°Parleu la llengua dels Pa?sos Catalans!¡±. Seguint al peu de la lletra el model establert el 1939 per Don Wenceslao Gonz¨¢lez Oliveros, la Generalitat t¨¦ decretat que tot funcionari sorpr¨¨s expressant-se en un altre idioma diferent del catal¨¤ quedar¨¤ ipso facto destitu?t, sense recurs ulterior. Quant al personal docent, la sanci¨® pel fet d'utilitzar el castell¨¤ dins l'aula pot aconseguir el desterrament i la pres¨® major. I no cal dir que els pobres escolars que gosen jugar en castell¨¤ o en urd¨² durant l'esbarjo s¨®n objecte d'atro?os c¨¤stigs; i llibres o diaris en la llengua de Cervantes circulen nom¨¦s de sotam¨¤, clandestinament.

En una entrevista concedida a l'ag¨¨ncia Efe el passat dia 3, Mario Romeo va anunciar que La Tercera Via prepara la seva expansi¨® a la resta de l'Estat despr¨¦s de les municipals d'aquest diumenge, amb l'objectiu de sumar suports a un ¡°acord dialogat¡±. Una idea excel¡¤lent, que encara milloraria si fitxessin com a?tercerviistes d'honor Wert, Mart¨ªnez Gorriar¨¢n i Rosa D¨ªez. En uns mesos, tots ells tindran molt de temps lliure.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador