El principi de realitat

Barcelona ¨¦s capital. Una setmana despr¨¦s, la vict¨°ria d'Ada Colau sobre Xavier Trias a Barcelona per un avantatge de mil vots i un esc¨® continua acaparat l'atenci¨®. El que passa a Barcelona t¨¦ repercussi¨® m¨¦s enll¨¤ del pa¨ªs i marca tot Catalunya. Els resultats van ser excepcionals tenint en compte el marc de previsibilitat en qu¨¨ es mouen les democr¨¤cies representatives europees. I ha arribat a les portades de la premsa internacional. Hi ha precedents de la situaci¨®, per descomptat, per¨° no ¨¦s habitual que en pocs mesos es cre? un espiral favorable que porti a una coalici¨® de grups sorgits de moviments socials, d'un partit de llarga tradici¨® com Iniciativa i de diverses organitzacions gaireb¨¦ sense hist¨°ria a arribar en primer lloc a unes eleccions d'aquesta import¨¤ncia. L'impacte de l'esdeveniment, els temors suscitats en sectors socials poc acostumats al fet que se'ls disputi el poder, i les expectatives creades, estan creant pol¨¨mica. I estan deixant en segon pla altres dades tan o m¨¦s determinants per al futur immediat del pa¨ªs.

Molt sint¨¨ticament assenyalar¨¦ les tres m¨¦s destacades: l'espectacular caiguda del vot a CiU a l'¨¤rea metropolitana de Barcelona, que posa en dubte la seva pretensi¨® de representar la centralitat de Catalunya i revela la seva dificultat per propagar el seu projecte sobiranista m¨¦s enll¨¤ dels sectors ja adquirits a la causa; la p¨¨rdua definitiva de la imatge de transversalitat del PSC, que la seva hegemonia a Barcelona i a les altres capitals catalanes havia simbolitzat en un passat molt recent; i el despla?ament de l'independentisme cap a l'esquerra, amb un creixement espectacular de la CUP. Cal afegir a aquestes dades l'entrada del PP en la marginalitat, encara que previsible, especialment significativa tenint en compte que ¨¦s el partit que governa Espanya. I el fre a les expectatives de Ciutadans, que no ser¨¤ decisiu enlloc i que ha quedat lluny de convertir-se en el pal de paller de l'unionisme. I, com a coda, una not¨ªcia excel¡¤lent: el rebuig de l'electorat a la xenof¨°bia, amb la desaparici¨® de Plataforma per Catalunya i la possibilitat que Garc¨ªa Albiol perdi Badalona.

Ara comen?a la fase decisiva de la constituci¨® de les noves corporacions municipals. I cal atendre al principi de realitat. Qu¨¨ vol dir? Principalment, que cal construir majories estables, ben coordinades i amb projectes compartits degudament explicats a l'opini¨® p¨²blica, al voltant dels futurs alcaldes. Ho he dit abans i despr¨¦s d'aquestes eleccions i ho reitero ara. El mite que l'alcaldia ha d'anar a la llista m¨¦s votada no se sost¨¦. Ha de governar qui construeixi al seu voltant una majoria suficient per a una acci¨® efectiva. I aquesta ¨¦s la idea que ha de guiar aquests dies tots els partits.

Des del primer moment, als nous ¨Ci en el cas catal¨¤ especialment a Barcelona en Com¨²¨C se'ls est¨¤ exigint m¨¦s que als antics. Primer, amb una presumpci¨® d'incompet¨¨ncia que no ve al cas (com si els altres haguessin demostrat sempre una professionalitat excelsa). Segon, exigint resultats immediats, sense concedir, com a m¨ªnim, els tradicionals cent dies de gr¨¤cia. I tercer, posant-los el llist¨® d'avaluaci¨® a altures mai exigides fins ara, com si haguessin de passar un examen d'habilitaci¨®, m¨¦s enll¨¤ del vot ciutad¨¤. Elevar les expectatives sobre els nous governants nom¨¦s t¨¦ un objectiu: accelerar la frustraci¨®, amb l'esperan?a que arribin desgastats i dividits a les properes eleccions i les aig¨¹es tornin a les lleres tradicionals del sistema corporatiu dels partits de sempre.

Per aix¨°, a Barcelona, o on sigui que governin les noves formacions, ¨¦s important consolidar aliances fermes. Ada Colau ha de demostrar en els seus primers passos que no era una fantasia la seva pretensi¨® de canviar les prioritats en benefici dels que viuen en m¨¦s males condicions. I l'haur¨¤ d'encertar en algunes mesures que la legitimin en aquest sentit. Per¨° Barcelona en Com¨² s'equivocar¨¤ si contribueix a forjar la bombolla d'expectatives. Es tracta d'ampliar l'espai del que ¨¦s possible, no d'anunciar l'impossible. Aquest ¨¦s el principi de realitat que ha de regir l'acci¨® de qui centra la seva aposta a prioritzar els problemes concrets de la ciutadania. L'¨¨xit dependr¨¤ de la correlaci¨® entre el que es proposi en ferm i el que es faci. I en aquest envit tots els partits que s'emmarquen en l'esquerra hauran d'assumir les seves responsabilitats. Qui es passi de llest i pensi que es beneficiar¨¤ dels errors dels altres, s'equivocar¨¤. Si una coalici¨® d'esquerres fracassa, els beneficiaris seran els conservadors, no el saberut d'esquerres que se n'hagi quedat fora.