Anells d¡¯or a la platja

'Dones que dormen'

Valent¨ª Puig

Proa

288 p¨¤gines. 18€ / @ 9,99€

L¡¯any 1981 Valent¨ª Puig (Palma, 1949) llegeix els quaderns de notes que havia comen?at a escriure el 1968, despr¨¦s de llen?ar a una paperera tots els poemes fets des del batxillerat: de sobte, s¡¯havia adonat que feia poesia, per¨° que ¡°no sabia escriure dues ratlles de prosa¡±. Es tractava d¡¯omplir aquells fulls amb descripcions, per¨° aviat constata l¡¯inevitable que era que s¡¯hi infiltressin ¡°estats d¡¯¨¤nim, autojustificacions i pors¡±. Quan el 1981 Puig empr¨¨n la lectura del dietari escrit durant la d¨¨cada dels setanta amb la intenci¨® de fer-ne un llibre que l¡¯animi a convertir-se en un escriptor ¡°editat¡± per atrevir-se tot seguit a fer el pas a la ficci¨®, anota el seg¨¹ent: ¡°A poc a poc en trec esquerdes i peces, com qui cada hivern passeja per la platja amb la il¡¤lusi¨® de trobar-hi un anell d¡¯or¡±.

Aquells exercicis de prosa escrits en una pensi¨® del carrer Rocafort, en una estada laboral a Irlanda del Nord, en un campament d¡¯instrucci¨® militar, durant els anys de doc¨¨ncia a Mallorca, es converteix en Bosc endins, primera pedra d¡¯una perip¨¨cia m¨²ltiple que es pot llegir com el dietari d¡¯un aprenentatge literari o b¨¦ com l¡¯aventura particular d¡¯un observador extraordin¨¤riament perceptiu de la vida moral, de la pol¨ªtica i, sobretot, de la literatura. Despr¨¦s van venir Mat¨¨ria obscura, que s¡¯ocupa del per¨ªode 1980-1984, mentre que els avatars de l¡¯any 1985 s¨®n a Rates al jard¨ª, i ara, per sort per als lectors que pensen que l¡¯important ¨¦s el lloc des d¡¯on es diuen les coses, acaba d¡¯arribar Dones que dormen, el dietari que va de 1986 a l¡¯estiu de 1990, quan Puig fa les maletes per anar-se¡¯n de corresponsal de l¡¯ABC al Londres de l¡¯era Thatcher. Molts d¡¯anys abans, Josep Pla tamb¨¦ interrompia El quadern gris perqu¨¨ havia de marxar a Par¨ªs a fer de periodista. El primer que s¡¯observa a Dones que dormen ¨¦s que una de les pors que tenia el Puig de la primera joventut ha d¡¯haver quedat ben abolida: ¨¦s dif¨ªcil llegir una prosa m¨¦s ben escrita, compacta, morda? i original que la seva, sempre incansable, exultant i desbordada gr¨¤cies a la mesura de la intel¡¤lig¨¨ncia verbal que la guia. Per¨° aix¨° no seria res, ¨¦s clar, si al darrere no hi hagu¨¦s la veu que modula tot aquest espectacle, la veu d¡¯alg¨² que volia ser escriptor i que s¡¯ha acabat convertint en un escriptor incontestable que no s¡¯espanta de dur endavant el que perseguia un altre gran escriptor de dietaris com Witold Gombrowicz: ¡°Ser alg¨² ¨¦s informar-se cont¨ªnuament de qui s¡¯¨¦s i no saber-ho pr¨¨viament¡±.

La conseq¨¹¨¨ncia primera de partir d¡¯una premissa com aquesta sense trair-la en cap moment ¨¦s que tot sovint el lector es troba davant d¡¯una mirada pertorbadora i inquietant, talment com si Puig fos l¡¯¨²nic capa? d¡¯explicar, per exemple, ¡°l¡¯enigma dels ocells de la nit¡±, o de posseir el secret de l¡¯art de fer visible la complexitat amb el do suprem de la transpar¨¨ncia. La segona ¨¦s el naixement ¡ªo la creaci¨®¡ª d¡¯una habilitat extrema per impedir contagiar-se de l¡¯ensopiment col¡¤lectiu i d¡¯incitar a l¡¯exig¨¨ncia del rigor reflexiu, a contradir amb insol¨¨ncia sana moltes idees i opinions comunament acceptades: Fran?oise Sagan ¨¦s m¨¦s bona escriptora que Marguerite Duras, la p¨¤tria ¨¦s abans que la naci¨®, o ¡°el nacionalisme d¡¯esquerres de Mallorca pret¨¦n des de fa temps reescriure la hist¨°ria. Certament, no se¡¯n surten. Tamb¨¦ han pret¨¨s aconseguir l¡¯hegemonia cultural, per¨° amb uns postulats tan arcaics i r¨²stics que no van m¨¦s enll¨¤ d¡¯una fruita gropelluda¡±.

A Dones que dormen es presencia com es consolida la vocaci¨® indomable d¡¯un escriptor gr¨¤cies a les ressenyes de llibres i el periodisme d¡¯alta volada, hi ha notes fastuoses sobre el paisatge de la infantesa i sobre la fauna perfectament descriptible que es troba als bars, descripcions experimentades dels daltabaixos morals que s¡¯esdevenen als soterranis de la vida, i conclusions que provenen del seu propi coneixement literari: ¡°Quan va b¨¦, una novel¡¤la s¡¯ho empassa tot¡±. Puig ho sabia des del principi del viatge inacabable que va emprendre: ¡°Escriure ¨¦s una de les millors ast¨²cies de la felicitat¡±. ?s probable que l¡¯altra sigui llegir-lo i anar recollint l¡¯escampadissa d¡¯anells d¡¯or que es troben a la seva prosa.