El c¨¨ntric hotel, la reuni¨® maratoniana i l¡¯ull de l¡¯hurac¨¤

Sembla que no ens els puguem treure del damunt, no hi ha manera. Tot i que constantment s¡¯han enc¨¨s les alarmes (ja hi he caigut!) en contra, el t¨°pic period¨ªstic continua campant amb desvergonyiment en mitjans escrits i orals, com si la llengua, altruista, no fos un dip¨°sit infinit de recursos al qual podem rec¨®rrer, aix¨° s¨ª, amb un m¨ªnim de civisme i urbanitat. Per¨° no, ¨¦s m¨¦s f¨¤cil el broc gros, el clix¨¦ r¨°nec, l¡¯estereotip excretat per alguna ment ocurrent que fa fortuna com a crossa de la indol¨¨ncia. Si tens un t¨°pic a m¨¤, no cal que t¡¯hi escarrassis m¨¦s.

Hi hauria d¡¯haver una llista de t¨°pics que es prohibissin de manera sistem¨¤tica ja a primer de carrera. I evidentment suspendre tot aquell que gos¨¦s agafar la drecera f¨¤cil del periodisme formulari pel sol fet de rec¨®rrer a una llengua impostada, perqu¨¨ si alguna cosa no han aconseguit, els t¨°pics, ha estat penetrar en la llengua normal, la que fem servir de manera espont¨¤nia. Si arribo a casa i dic que vinc d¡¯una reuni¨® maratoniana, segur que la fam¨ªlia me¡¯n far¨¤ fora, i no crec que la canalla m¡¯entengui quan en lloc de dir-los que anem a un parc els deixo anar que passarem el mat¨ª en un pulm¨® verd. Doncs per alguna mena de fenomen extrasensorial aquestes expressions abunden en el llenguatge informatiu merc¨¨s a la falsa impressi¨® d¡¯enriquiment que proporcionen.

De t¨°pics n¡¯hi ha a cabassos. L¡¯article est¨¤ encap?alat amb tres dels m¨¦s comuns, sobretot l¡¯ull de l¡¯hurac¨¤, omnipresent quan algun personatge p¨²blic esdev¨¦ el centre de totes les pol¨¨miques. ?s llavors quan el pobre rep tota una allau de cr¨ªtiques per unes declaracions que deuen haver aixecat polseguera i que es poden convertir en una espiral de viol¨¨ncia que revela tota la magnitud de la trag¨¨dia. Hi ha pocs t¨°pics que siguin efectivament assenyalats amb el dit com a expressions t¨°xiques i que reclamin una bona dosi d¡¯humor per fer-les servir, com aquella del marc incomparable, avui per sort nom¨¦s emprada jocosament. Per¨° llevat d¡¯aquesta honrosa excepci¨®, els t¨°pics continuen senyorejant els registres informatius amb una impunitat pr¨°xima a la delinq¨¹¨¨ncia.

Per exemple, ¨¦s d¡¯enzes dir que, en un despla?ament, el Bar?a s¡¯allotja en un hotel (una obvietat), per¨° sembla que dient que ¨¦s un c¨¨ntric hotel la informaci¨® pren una certa rellev¨¤ncia, quan el que fa ¨¦s consumir espai d¡¯altra informaci¨®. Tamb¨¦ ¨¦s molt propi de l¡¯¨¤mbit futbol¨ªstic all¨° de dir que la crisi de l¡¯equip (o l¡¯alegria, segons el moment) agafa el pont aeri per dir que va de Madrid a Barcelona o a l¡¯inrev¨¦s. Si tirem endavant algun projecte apel¡¤lem sovint al t¨°pic semaf¨°ric de donar llum verda; quan m¨¦s o menys n¡¯assolim la meitat ¨¦s que hem arribat a l¡¯equador; per¨° tot plegat pot donar un insospitat gir de 180 graus i fer que ens quedem a les portes dels nostres objectius. I els problemes, ¨°bviament, s¨®n sempre la punta de l¡¯iceberg. N¡¯hi ha molts m¨¦s, per si alg¨² s¡¯engresca a atemptar contra el bon gust i la dec¨¨ncia: l¡¯assignatura pendent, donar el tret de sortida, estar en punt mort, fer un pas de gegant, fer marxa enrere, les merescudes vacances, un sol de just¨ªcia, ser la cara i la creu, la tensa espera, la t¨°nica dominant, i un llarg etc¨¨tera (valgui tamb¨¦ el t¨°pic).

Compte, per¨°, l¡¯origen del t¨°pic ¨¦s sempre una expressi¨® brillant. Ning¨² pot negar que totes aquestes f¨®rmules s¨®n ocurrents, i en tots els casos sempre s¡¯hi amaga una figura ret¨°rica d¡¯una certa categoria que sintetitza un concepte fins aleshores esmunyed¨ªs. El problema ¨¦s que la droperia convidi l¡¯usuari de la llengua a emmotllar-se a un cat¨¤leg d¡¯expressions suades i aix¨° comporti la ren¨²ncia del m¨¦s ambici¨®s dels exercicis que es poden fer amb la llengua: el combat contra la mis¨¨ria estil¨ªstica a la recerca de la precisi¨® i l¡¯originalitat, tot generant nous recursos que s¡¯incorporin al cabal fraseol¨°gic. El problema dels t¨°pics no ¨¦s la forma que prenen, sin¨® la freq¨¹¨¨ncia amb qu¨¨ s¡¯usen. Ens haur¨ªem d¡¯esfor?ar m¨¦s que mai a posar-los data de caducitat.