El ¡®proc¨¦s¡¯ sense Uni¨®

Catalunya comen?a a notar els primers efectes d'un terratr¨¨mol pol¨ªtic sense precedents. La formaci¨® que fins fa pocs anys ha estat el pal de paller de la pol¨ªtica catalana est¨¤ en proc¨¦s de divorci entre els dos membres de la federaci¨®. Aquesta ruptura no nom¨¦s intensifica encara m¨¦s l'excepcional fragmentaci¨® del sistema de partits catal¨¤, sin¨® que una Uni¨® sense Converg¨¨ncia pot ser un element enormement desestabilitzador de l'actual proc¨¦s sobiranista.

?s cert que el pes que t¨¦ Uni¨® sobre el volum total de l'electorat de CiU ¨¦s relativament modest. Durant els anys de viatge en com¨², la federaci¨® ha assignat una quota de representaci¨® del 25% a la formaci¨® de Duran Lleida, ja que aquest era el pes relatiu que va obtenir Uni¨® en les eleccions del 1977, quan les dues formacions s'hi van presentar per separat.

No obstant aix¨°, sabem per les enquestes que aquest percentatge est¨¤ molt per sobre del que actualment aporta Uni¨® a CiU. L'¨²ltim sondeig publicat que intenta quantificar el pes electoral d'Uni¨® en la federaci¨® ¨¦s el que va realitzar l'empresa demosc¨°pica GESOP a finals del 2013. Segons aquest sondeig, nom¨¦s un 8% dels que es definien com a votants de CiU es declaraven m¨¦s propensos a votar Uni¨® que Converg¨¨ncia en cas que hi hagu¨¦s una ruptura.

La formaci¨® de Duran Lleida es quedaria amb una part molt petita del past¨ªs de CiU despr¨¦s de consumar-se l'escissi¨®. Significa aix¨° que una Uni¨® sense Converg¨¨ncia estar¨¤ condemnada al frac¨¤s? En realitat, no. La formaci¨® de Duran Lleida podria aconseguir recuperar molts dels exvotants de CiU que han anat abandonant la formaci¨® al llarg d'aquests anys a causa de la seva posici¨® en el proc¨¦s sobiranista. Pot ser que Uni¨® es qued¨¦s amb un percentatge molt modest de l'actual electorat de CiU, per¨° podria sumar votants procedents de la resta de formacions, fins i tot de les files de Ciutadans, ja que segons les enquestes molts dels seus votants veurien una candidatura d'Uni¨® com una alternativa atractiva.

En cas que es produeixi una vict¨°ria de les forces sobiranistes, seria qualsevol cosa menys ¨¤mplia

En definitiva, en termes num¨¨rics Converg¨¨ncia no ha de?t¨¦mer,?a priori, excessivament per la dissoluci¨® de la federaci¨®, ja que es quedar¨¤ la majoria de l'electorat de CiU. No obstant aix¨°, el divorci entre UDC i CDC podria tenir conseq¨¹¨¨ncies molt adverses per a l'independentisme. Les enquestes i els recents processos electorals indiquen que la suma de CiU, ERC i la CUP est¨¤ prop d'aconseguir el 50% dels vots. En cas que es produeixi una vict¨°ria de les forces sobiranistes, seria qualsevol cosa menys ¨¤mplia. ?s per aquest motiu que la p¨¨rdua de vots que suposaria la marxa d'Uni¨® podria ser petita per¨° suficient per impedir que l'independentisme aconsegu¨ªs la majoria absoluta en unes eleccions auton¨°miques de car¨¤cter plebiscitari.

Per¨° la dissoluci¨® de CiU comporta un segon perill, potser menys probable per¨° definitivament m¨¦s important per a les forces independentistes. Una candidatura independent d'Uni¨® podria alterar les coordenades del debat entorn de la independ¨¨ncia. Durant els ¨²ltims anys, les forces sobiranistes han aconseguit conv¨¨ncer una part important de l'opini¨® p¨²blica que nom¨¦s existeixen dos escenaris viables: l'status quo o la independ¨¨ncia. Aquest plantejament afavoreix l'independentisme, ja que molts federalistes prefereixen la ruptura amb Espanya si l'¨²nica alternativa ¨¦s mantenir intacte l'actual Estat de les autonomies.

Despr¨¦s de consumar-se la separaci¨® de CiU, pot apar¨¨ixer per primera vegada una opci¨® pol¨ªtica d'implantaci¨® estrictament catalana amb un plantejament de superaci¨® de l'status quo, per¨° sense arribar a la ruptura unilateral. El pedigr¨ª catalanista d'Uni¨® podria ajudar que aquesta tercera via fos prou cre?ble per esquerdar l'actual plantejament dicot¨°mic que redueix les alternatives entre la independ¨¨ncia i l'status quo.

El divorci entre Uni¨® i Converg¨¨ncia t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies certament imprevisibles i de dif¨ªcil pron¨°stic. Per¨° una lectura de les enquestes suggereix que molts dels escenaris m¨¦s probables s¨®n altament adversos per a l'independentisme. I ¨¦s que, agradi o no, les forces sobiranistes necessiten m¨¦s Uni¨® del que molts han volgut recon¨¨ixer. Ir¨°nicament, pot ser que els que han acusat reiteradament Duran Lleida de ser un llast per al proc¨¦s sobiranista siguin els qui, al final, m¨¦s acabin trobant-lo a faltar.

Llu¨ªs Orriols ¨¦s professor de Ciencia Pol¨ªtica en la Universitat Carlos III de Madrid