Els mestres, el poder verd, roig i republic¨¤

¡°Respectin la majoria de la societat que ha optat per la llibertat¡±. Jos¨¦ Ram¨®n Bauz¨¢ repet¨ª el seu mantra quatre anys i ara se l¡¯haur¨¤ d¡¯aplicar capgirat, la medecina pel potecari. Amb ?ngels Barcel¨® una nit a Mata de Jonc, el 2013, i amb Pepa Bueno a la SER, el 2014, Bauz¨¢, cav¨¤ fondo ¨Carreu per Espanya¨C la seva tomba pol¨ªtica. ¡°El Govern def¨¨n la legislaci¨® i els professors han de complir-la, i, si no els agrada, que se presentin a les eleccions¡±.

Dit i fet. El poder antic no mesur¨¤ la massa cr¨ªtica i el nervi persistent de la marea verda que s¡¯express¨¤ a la macro manifestaci¨® ¨Cconeguda¨C de la hist¨°ria de les Illes Balears del setembre de 2013, amb m¨¦s de 100.000 persones als carrers de les quatre capitals. Despr¨¦s d¡¯aquella protesta/revolta tranquil¡¤la contra les retallades i el triling¨¹isme sense consens, el cervell del Govern Bauz¨¢, Antonio G¨®mez, afeg¨ª foc a la pira que els ha sacorrat: ¡°Aquest Govern no far¨¤ una passa enrere¡± . Ell ¨¦s delineant hem sabut ara; i vindic¨¤ el PP com a majoria, denunciat que a la marxa hi havia nins i gent externa, pancatalanistes defensors de la immersi¨®. "No representen el sentir popular sin¨® una opci¨® molt personal¡±. La contum¨¤cia ¨¦s el combustible de la derrota.

Les escoles i els al¡¤lots posaren punt ¨Cvacances¨C i bastants dels mestres illencs obriren una nova etapa, no un temps mort, de rep¨¤s de sol i mar sin¨® un envit, entre la rev¨¤lida dels somnis i els m¨¤sters necessaris per nous reptes de realitat complicada.

Ja s¨®n aqu¨ª. Per m¨¨rit social i comprom¨ªs personal molts de professionals de l¡¯ensenyament, mobilitzats ¨Ci compromesos en nom dels altres, els pares i els alumnes¨C, han esdevingut actors pol¨ªtics. Tenen veu i vot en el que seran lleis o acords fefaents perqu¨¨ en gran part estan alineats a la nova majoria de les esquerres.

No tots els docents eren verds de camiseta, hi ha un sector menor que s'oposa, enfront, i enmig grups notables de poc actius, espectadors o ¡®neutrals¡¯.

Arreu, a tota la teranyina de centenars de llocs i nuclis de poder al mapa illenc, els professors ¨Ci algun alumne i d¡¯altres professionals no docents i jubilats ja al m¨®n educatiu- s¨®n o estan a punt d¡¯¨¦sser autoritats institucionals i integrants de corporacions confegides o en gestaci¨® de pacte per substituir la dreta. No per tot, perqu¨¨ a un ramell de pobles, la dreta i el centre aliat segueixen governant amb majoria o pactes esc¨¤pols.

Els docents al costat del nou poder potser s¨®n republicans i progressistes, d¡¯esquerra cl¨¤ssica i alternativa, catalanistes, en el sentir hist¨°ric illenc (de la ceba, defensors de la llengua i la cultura pr¨°pia, sense estigma), alguns s¨®n obertament independentistes tamb¨¦: les idees no s¨®n delictives.

Amb les ales que donen les paperetes a les urnes i la fua, l¡¯al¨¨ i el m¨²scul d¡¯un moviment-marea verda sense sigles concretes, ¨Csi en oposici¨® al PP de Jos¨¦ Ram¨®n Bauz¨¢¨C han entrat als ajuntaments, als consells, o al Parlament.

Els mestres ¨C¡°gr¨¤cies mestres¡± deien les pancartes dels nins i pares en temps de la vaga de 2013¨C han arribat, com aquell que diu, amb les carpetes d¡¯ex¨¤mens, els llibres acad¨¨mics i les qualificacions en una m¨¤ i, a l¡¯altra, els plecs i notes dels projectes el programa pol¨ªtic en gestaci¨®, aferrats.

La darrera setmana de maig i molts dels dies de juny?¨Ccireres i fi de curs¨C els guanyadors electorals, per la suma de tots, anaven de les aules i claustres als comit¨¨s negociadors multipartits insulars o auton¨°mics, o als plenaris o comissions de Govern municipals.

El trenc, la falla geol¨°gica a l¡¯estructura pol¨ªtica, ha estat un salt dels votants contra la corrupci¨®, i al capdavant, la resposta educativa cultural contra un cert menyspreu del poder anterior. Els docents, a la passa llarga de la reivindicaci¨® ¨Cacci¨®¨C a l¡¯altra banda,?al poder, ¨¦s com passar del manual del desig electoral i les promeses, els apunts i les proves, a la realitat dels assumptes crus de lleis.

Ara s¡¯escruta all¨° qu¨¨ serva el temple i les runes del poder, el que no ¨¦s pot esbucar de cop. S¡¯obren les caixes i calaixos on suren els n¨²meros deutors. Emper¨° s¡¯haur¨¤ d¡¯actuar sense noms marcats i fer per a totes les gents, sense llapis vermell ni llibreta de notes pr¨¨vies.

Governar deu ser gestionar ¨¤rees i mat¨¨ries comunals, resoldre problemes i equacions, fer projectes viables i reals. Tot es tanca amb notes d¡¯aprovat o suspens amb impossible repesca immediata. Els ex¨¤mens seran de bell nou a les urnes, amb flors o espines, on la ciutadania, implacable, amb mem¨°ria, dir¨¤ la seva puntuaci¨®. Opinar¨¤ si vol seguir encisada o abandonar¨¤ el contracte temporal d¡¯afinitat, per desencant.

L¡¯escandall i el recompte en sigles dels docents, pares, funcionaris i alumnes implicats ¨¦s impossible, eren cents a les llistes i s¨®n desenes i desenes a les institucions. Una for?a ideol¨°gicament dispersa i s¨°lida als seus enunciats.

L¡¯alcalde nou de trinca, ecologista, dels esquerrans units de Pollen?a, Miquel ?ngel March, posem per cas, ha acabat els darrers ex¨¤mens i treballs com a professor d¡¯Hist¨°ria i Geografia a un col¡¤legi privat de Ciutat (Palma) mentre feia la filigrana de pacte i preparava girar el rumb de la seva ciutat. El cervell d¡¯Educaci¨® dels socialistes ¨¦s son germ¨¤ gran, Mart¨ª March, parlamentari, el m¨¦s gran de la cambra, sense tenir poc m¨¦s de 60 anys.

En Joan Xamena, nou batle del Bloc a Felanitx?¨Camb els PSOE i els "pins" del PI¨C, i la seva m¨¤ dreta, Colau Barcel¨®, de M?S, han estrenat seient a la Sala, mentre donaven les notes i feien les jornades al seu col¡¤legi cooperatiu de Sant Alfons que nodreix el nomencl¨¤tor municipal.

El nou batle socialista de la segona ciutat de Mallorca, Calvi¨¤, Alfonso Rodr¨ªguez, ¨¦s professor i pedagog, l¡¯homo fort, Andreu Serra. A Manacor, a Llucmajor, a Inca, a Son Servera, a Eivissa, Rafa Ruiz ¨¦s mestre d¡¯educaci¨® f¨ªsica, els camises verdes s¨®n a Ciutadella, a Ma¨®, a mig Menorca i Formentera.

No hi ha paisatge sense ensenyants a la gesti¨® p¨²blica i vitalitat reivindicativa a les assemblees de docents i sindicats cl¨¤ssic. L¡¯inspector retirat Pere Carri¨® (ugetista) a la llista de diputats socialistes, amb en Toni Ramis i en Manel Dom¨¨nech, a l¡¯¨°rbita ecosoberanista, faran un treball documental d¡¯aquests nous mestres republicans, en el sentit franc¨¨s i hist¨°ric espanyol de 1931.

A Ciutat n¡¯hi ha un raig de mestres a Cort, al Consell, al Parlament: Lluis Apesteguia, Bel Busquets, Salvador Aguilera, Miquel Perell¨®, Miquel Comas ¨Cl¨ªder de Som Palma. Professor de secund¨¤ria, 7 anys dedicats a la tesi per ser docent a la UIB en l¡¯orbita dels roigs Bernat Riutort, Alex Miquel i Joaquin Valdivieso, tots ells seguidors d'Albert Saoner, fil¨°sof, postcomunista ja mort. Segur que el patriota professor Nicolau Dols, que no s¡¯ha tret la barba ni la camisa color d¡¯alfabeguera en far¨¤ mem¨°ria de quasi tot.

El joc dual de ser docent encara i pol¨ªtic en tr¨¤nsit, s¡¯ha vist en directe. La diputada i professora Laura Camargo, cervell pol¨ªtic de Podem a les Illes Balears, deix¨¤ distintes sessions negociadores amb PSOE i M?S al Parlament perqu¨¨ tenia ex¨¤mens posats a la Universitat de les Illes Balears (UIB) on fa Pragm¨¤tica i Estudi del Significat i ser part d¡¯un tribunal de treball de fi de Grau. Ella ¨¦s ling¨¹ista. El mateix li pass¨¤, a la mateix taula, a la portaveu econacionalista, la professora de Dret Internacional a la mateixa universitat p¨²blica, Margalida Capell¨¤. Ella t¨¦ penjades a les finestres de casa seva dues camisetes de la Crida per l¡¯Educaci¨® P¨²blica. ?s a la barriada d¡¯Ets Hostalets, on hi ha record de les arrels obreristes i esquerranes dels poblats extramurs de treballadors i de l¡¯acci¨® protectora de l¡¯Ajuntament de Palma dels rojos, del batle Emili Darder. Extramurs, lluny del trets dels canons i del circuit de la murada de Palma.

En la mudan?a del 24 M, m¨¦s aviat una volta de campana, els mestres i els professors, potser m¨¦s que mai, passen a tenir veu i vot directe al cor de la cosa p¨²blica. Ara s¨®n part i protagonistes, els qui han de debatre i decidir sobre els afers comuns, generals. De totes les coses i, especialment, sobre les q¨¹estions que directament afecten les mat¨¨ries properes a l¡¯educaci¨®, la llengua, les infraestructures, la cultura, la vida, en definitiva.

Ara estan encara coberts de l¡¯autoritat i la ra¨® democr¨¤tica que donen els ciutadans. S¨®n els camises verdes, els actors an¨°nims de la marea verda tan recurrent ¨Cquatre anys¨C contra les retallades als serveis, l¡¯escola, la sanitat, a l¡¯esmotxada per l¡¯¨²s i ensenyan?a de la llengua pr¨°pia, molts de pics davant el Govern i la seu del Parlament. No existien pel qui manava. Les urnes parlaren i la gent dict¨¤ un punt i final, un canvi de torn.

Tota la comunitat docent fou estigmatitzada per l¡¯anterior poder, que feu lleis de s¨ªmbols i decrets educatius i normatius sobre l¡¯autoritat a l¡¯escola, normativa a mida, per a marcar-los la pauta i intentar dominar.

La majoria dels professionals de l¡¯ensenyan?a, milers, han estat quatre anys mobilitzats ¨Camb molts de ciutadans c¨°mplices¨C. Ara no s¡¯han esborrat. Esperen. Docents i d¡¯altres sobre la pell, uns i tants, porten, el color invisible, el tacte i l¡¯empremta de la camiseta verda. ?s el seu escut militant i protector.