Vull un gint¨°nic, no una amanida

Malgrat els molts detractors que t¨¦ la ginebra, de l'apogeu del vodkat¨°nic, del llan?ament del vi de Jerez als c¨°ctels, i de la insist¨¨ncia dels roms a convidar-nos a les seves festes per acabar com a actrius acabades, el gint¨°nic segueix sent el rei de reis a l'Olimp del c¨°ctels. Als que ja fa dues d¨¨cades que som fidels al pontificat d'aquest beuratge, cada dia ens resulta m¨¦s dif¨ªcil trobar ¨¤nimes en pena que, com nosaltres, caminen pel purgatori dels amants del gint¨°nic de tota la vida, aquest que no combrega amb el barroquisme al qual la ind¨²stria del bon beure ha sotm¨¨s el nostre fidel company de fatigues et¨ªliques.

Per¨° esclar, els espanyols hem fet del gint¨°nic gaireb¨¦ un estil de vida. Al nostre pa¨ªs, el gint¨°nic s'ha transformat ja en una altra cosa, fins a tal punt que fora de les nostres fronteres, consideren el "gint¨°nic espanyol" com un g¨¨nere a part. Als EUA, al Regne Unit, It¨¤lia, Su?ssa o Alemanya, ¨¦s molt complicat trobar un gint¨°nic carregat de floritures com aqu¨ª, tot i que sembla que ¨¦s un fenomen que s'est¨¤ obrint pas. Ens hem begut l'enteniment o ens estan reeducant per al consum? O potser ¨¦s que ala resta del m¨®n no saben beure gint¨°nic?

A l'era dels gots igl¨²

Comencem pel principi. Un got de tub evidentment no es va dissenyar per gaudir de les aromes del cubata que t'est¨¤s prenent. ?s m¨¦s, fins fa uns quants anys no crec recordar que ning¨² acost¨¦s el nas al got del seu cubata (el que pens¨¦s el b¨¤rman podia ser de traca), tret que la garrafa fos tan escandalosa que cant¨¦s la Traviata entre els gla?ons.

Per¨° ara resulta que l'hem d'ensumar, i per aix¨° hi ha els gots amples i les copes de bola, menys c¨°modes que el got de tub per¨° que mantenen m¨¦s b¨¦ el fred i la frag¨¤ncia. Com que el gint¨°nic ha de mantenir-se fred, la bola de la copa es transforma en un igl¨², una mina a cel obert de blocs de gel que ja augura que qui no begui r¨¤pid empassar¨¤ aigua.

La febre dels gint¨°nics amanida

Despr¨¦s que el b¨¤rman transformi el teu got en el nou lliurament d'Ice Age, comen?a l'espectacle. Despr¨¦s de decidir entre els quatre milions i mig de ginebres que el local ofereix (fa uns quants anys nom¨¦s pod¨ªem triar entre quatre o cinc), ens poden arribar a oferir infinitat de tipus de t¨°niques, algunes de molt bones com la cl¨¤ssica Schweppes de tota la vida, la Peter Spanton o la Markham. Depenent de la tria, el b¨¤rman transforma la barra en una improvisada cuina de Masterchef i comen?a a tirar potingues i herbes a la copa amb l'objectiu de potenciar les aromes. Llorer, baies de goji o de ginebre, gerds, p¨¨tals de rosa, cardamom, pebre de Cubeba i tota una enorme orgia de bot¨¤nics comencen a surar al teu gint¨°nic. A vegades hi ha tantes coses verdes que fan venir fins i tot ganes d'afegir-hi oli i vinagre. El gint¨°nic ja ha desaparegut, ja ¨¦s una altra cosa; el gint¨°nic s'ha convertit en una amanida.

Visca el copazo viejuno!

Tenint en compte que s'ha convertit en un negoci molt rendible, la gent s'ha tornat boja del tot amb el gint¨°nic amanida. Per¨° boja, boja, boja. El preu mitj¨¤ d'un gintonic a l'espanyola ronda els 9 euros, i a poc a poc es van introduint als locals menys especialitzats i m¨¦s de tota la vida. A mi, a m¨¦s, que ja no reconec el gust del meu gint¨°nic, em resulta molt complicat beure'm una copa a la qual haig d'estar constantment apartant els ensopecs. I no cal dir que molts som incapa?os d'associar un gint¨°nic amb fruites com el mango, el kiwi o els nabius. Digueu-me purista, antiquat, vell, antihipster, mamarratxo, el que vulgueu, per¨° jo encara s¨®c fidel als meus principis, que s¨®n cinc: la meva ginebra ¨¦s normaleta, el meu got ¨¦s un tub, el meu bot¨¤nic ¨¦s una rodanxa o una pela de llimona, la meva t¨°nica ¨¦s la de tota la vida i el meu preu no supera els 5 euros.

Per¨° el que mana ¨¦s el paladar de cadasc¨². Que cadasc¨² begui el que vulgui i que pagui el que pugui.