Barcelona retira el bust de Joan Carles I de la sala de plens

El bust del rei Joan Carles I que presideix la sala de plens de l'Ajuntament de Barcelona va ser retirat ahir en el marc d'una revisi¨® de la iconografia mon¨¤rquica de la ciutat que impulsa l'alcaldessa Ada Colau. ¡°Hi ha una sobredimensi¨® simb¨°lica de la monarquia que contrasta amb una infrarepresentaci¨® d'altres tradicions ciutadanes m¨¦s pr¨°pies de la ciutat¡±, van afirmar el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, i el comissionat per a la Mem¨°ria Hist¨°rica, Xavier Dom¨¨nech, que van anunciar un estudi per valorar canvis d'elements mon¨¤rquics tant dels edificis municipals com del nomencl¨¤tor.

En una escenificaci¨® que va tenir un punt c¨°mic, a les 18.41 hores dos operaris municipals amb camisa blava clara, enfilats a una escala met¨¤l¡¤lica, van baixar per dues vegades (cortesia per a la premsa gr¨¤fica) el bust de 34 cent¨ªmetres de Joan Carles, obra que el su¨ªs Charles Collet va realitzar el 1976 i que presidia la sala de plens, i que estava col¡¤locat davant d'un quadre de la reina regent i l'infant Alfons XIII, a la paret de la cadira de l'alcalde.

L'obligaci¨®, per un reglament estatal del 1986, que les sales de plens de tots els consistoris espanyols tinguin una ef¨ªgie, ja sigui pict¨°rica, fotogr¨¤fica o en bust, del cap de l'Estat, ha donat cobertura jur¨ªdica a l'actuaci¨® del Consistori: el rei Joan Carles va abdicar fa m¨¦s d'un any, el 2 de juny 2014, i 17 dies despr¨¦s era proclamat el seu fill, Felip VI. L'acte, d'innegable c¨¤rrega simb¨°lica, va coincidir amb la visita ahir de Felip VI a la ciutat per al lliurament dels despatxos judicials. A m¨¦s, avui se celebrar¨¤ el primer ple del mandat de Colau, despr¨¦s del que va fixar el cartip¨¤s municipal.

¡°?s una norma interpretable: parlarem amb la resta de grups pol¨ªtics i veurem qu¨¨ farem, sempre de forma consensuada¡±, va apuntar Pisarello, que no va aclarir ni la destinaci¨® del bust de Joan Carles ¨C¡°¨¦s possible que vagi al Museu d'Hist¨°ria de Barcelona¡±¨C ni el que hauria de substituir-lo, com marca el reglament, el del seu fill Felip VI. ¡°Encara no en tenim cap d'ell¡±, van admetre fonts municipals a aquest diari.

La retirada del bust no deixa de ser la punta de l'iceberg d'una actuaci¨® m¨¦s ¨¤mplia d'un consistori de conflu¨¨ncia d'esquerres que creu que ¡°Barcelona t¨¦ una llarga tradici¨® republicana que no est¨¤ suficientment reconeguda per raons alienes a la ciutat, que t¨¦ un govern municipal de fortes conviccions republicanes en valors o en la just¨ªcia social, que creu que la Monarquia ¨¦s una instituci¨® constitucional per¨° que presenta anomalies democr¨¤tiques i que veu una clara sobre representaci¨® iconografia mon¨¤rquica¡±, va enumerar Pisarello.

Per deixar clara ¡°l'eminent hist¨°ria republicana d'una ciutat no especialment mon¨¤rquica¡±, en opini¨® del tinent d'alcalde, va anunciar dues l¨ªnies d'actuaci¨® i mesures. D'una banda, s'ha encarregat a la Direcci¨® de Patrimoni de l'Institut de Cultura del consistori (ICUB) que, en un termini de vuit mesos, elabori un informe de tota la simbologia mon¨¤rquica existent a l'edifici consistorial, ¡°de per qu¨¨ ¨¦s aqu¨ª i propostes de canvi¡±. Aix¨° podria arribar a afectar, com va confirmar a aquest diari Hern¨¢ndez, els dos busts, de Joan de Borb¨® i la seva esposa Maria Merc¨¨, que hi ha a la sala g¨°tica de l'edifici; el llen? d'Alfons XIII i de la seva mare, i, fins i tot, el nom de l'espai de plens, batejat com a Sala de la Reina Regent.

La segona l¨ªnia de treball ser¨¤ un estudi t¨¨cnic en profunditat i un pla d'actuaci¨® que tamb¨¦ es vol que estigui enllestit abans de finals d'any i que far¨¤ inventari tant del nomencl¨¤tor (dues avingudes porten, per exemple, els noms de Joan de Borb¨® i Maria Cristina) com de les escultures de la ciutat. En aquesta l¨ªnia, ni Pisarello ni Dom¨¨nech (que fa una setmana van rebutjar el perm¨ªs perqu¨¨ s'ofici¨¦s una missa pels revoltats el 1936 al castell de Montju?c) han perdut el temps. Aix¨ª, han llan?at la proposta de recuperar l'escultura (avui a la pla?a de Llucmajor) i el medall¨® que el 1936 acompanyaven l'obelisc que es va col¡¤locar a la pla?a que forma la cru?lla de la Diagonal amb el passeig de Gr¨¤cia com a homenatge al nou r¨¨gim i a Francesc Pi i Margall, primer president de la Primera Rep¨²blica espanyola. La zona, coneguda popularment en els seus or¨ªgens com la pla?a del Cinc d¡¯Oros (unes voreres circulars recordaven la carta de naips), i m¨¦s tard com la del Llapis (llapis, per l'obelisc), es va batejar, el febrer del 1981, amb el nom de Joan Carles I, per la seva actitud davant el 23-F. Abans, des del 1940 va ser la de la Vict¨°ria (per la Guerra Civil). El 2011 es va retirar aquesta simbologia i des de llavors no hi llueix cap s¨ªmbol. ¡°?s una escenificaci¨® del buit de mem¨°ria hist¨°rica d'aquesta ciutat¡±, creu Hern¨¢ndez.

R¨¤pidament, el representant del PP al Consistori, Alberto Fern¨¢ndez D¨ªaz, va qualificar l'acte d¡¯¡°escarni a la monarquia d'una ciutat que li deu molt a Joan Carles, com els Jocs Ol¨ªmpics¡±. ¡°L'extrema esquerra i els independentistes s'uneixen contra la monarquia: reprovable¡±, va sostenir.