El secret d¡¯un nomoblidis

Alguna cosa es va tor?ar en el gest d'Ana Mar¨ªa Aguilar quan els policies li van demanar que buid¨¦s el seu bolso. Era una fornera de barri, que coneixia i tractava amb amabilitat la seva clientela habitual; una dona de 60 anys, afable i cooperadora, que continuava negant qualsevol relaci¨® amb l'assassinat a cops i ganivetades de dues ¨¤vies, de 86 i 81 anys, a Matar¨®. Per¨° Ana Mar¨ªa era l'¨²nic nexe entre les dues v¨ªctimes. A m¨¦s, feia pocs dies havia venut la muntura d'unes arrecades d'or iguals que van robar a una de les ¨¤vies despr¨¦s d'assassinar-la. I tenia una veu sospitosament semblant a la de la misteriosa dona que va trucar al 112 avisant del segon crim.

Per¨° tot eren conjectures... fins que els agents van escorcollar el seu bolso. En una de les butxaques, hi van trobar la placa d'una polsera nomoblidis en qu¨¨ es podia llegir gravat: ¡°Conxita¡±. Aix¨ª es deia la segona morta. En aquell moment, Ana Mar¨ªa va ser detinguda.

El primer assassinat va ser el 17 de maig del 2012. La filla d'una dona de 86 anys, que vivia sola al passatge Enric Fit¨¦, la va trobar a la cuina, amb un cop al cap i degollada. ¡°La porta d'acc¨¦s no estava for?ada, hi havia algunes habitacions que no estaven regirades i s'havia utilitzat m¨¦s viol¨¨ncia de la normal...¡±, explica el sergent dels Mossos d'Esquadra Xavier Rodr¨ªguez. El cas semblava un robatori d'alg¨² proper, un assassinat a?llat. Per¨° va agafar una altra dimensi¨® al cap de cinc dies ¨Cel 22 de maig¨C, quan alg¨² va trucar al 112 des d'una cabina telef¨°nica. ¡°Era una dona i deia que havia passat una cosa molt greu, que una ¨¤via necessitava ajuda¡±, recorda l'investigador. Al domicili els policies es van tornar a trobar amb una porta que no estava for?ada, amb una casa regirada de manera selectiva, i amb una ¨¤via morta a la cuina, amb un cop al cap i apunyalada.

La primera persona que va parlar als agents d'Ana Mar¨ªa Aguilar va ser la filla de la primera morta. Els va explicar que era una antiga ve?na, amb qui va mantenir una amistat i que malgrat haver perdut el contacte, la dona es va presentar a la comissaria el mateix dia que van trobar el cad¨¤ver per donar-los el condol. Li va semblar estrany¨ªssim. I la seva inquietud va ser creixent despr¨¦s que li truqu¨¦s 14 vegades per tel¨¨fon per interessar-se per com estaven. ¡°Era com si volgu¨¦s obtenir informaci¨® o explicar altres vies d'investigaci¨®¡±, raona Rodr¨ªguez.

De seguida van descobrir que Conxita, la segona v¨ªctima, vivia al costat de la ¡°iaia Anita¡±, la cafeteria fleca d'Ana Mar¨ªa. A partir de llavors, els policies no es van desenganxar d'Ana Mar¨ªa, que seguia amb els seus h¨¤bits de vida normals. Entre ells, repartir menjar a domicili a avis... En qualsevol moment, la fornera podia entrar a casa d'algun avi per entregar-li la seva comanda... O per a qualsevol altra cosa.

El 25 de maig a les dues de la tarda, els policies que la seguien amb discreci¨® van veure que Ana Mar¨ªa agafava un taxi. Sabien que anava a casa d'un avi. Els agents no se la van voler jugar. Quan la dona sortia del cotxe, la van aturar i li van proposar anar a comissaria a prendre-li declaraci¨®.

Ana Mar¨ªa no es va donar mai per ven?uda, no es va enfonsar ni va confessar, ni tan sols quan va apar¨¨ixer la polsera. ¡°Durant l'interrogatori estava nerviosa, li tremolaven les mans, plorava constantment, per¨° no s'atabalava, no perdia els estreps...¡± com caldria esperar d'alg¨² a qui s'acusa injustament de matar dues persones, recorda Xavier Rodr¨ªguez.

¡°Sento molt la mort. Jo les estimava i les apreciava, no les he matat¡±, va dir al judici en el seu ¨²ltim torn de paraula. El seu psic¨°leg a la pres¨® la va creure: ¡°Si ho hagu¨¦s fet, a mi m'ho hauria dit¡±. L'Audi¨¨ncia de Barcelona la va condemnar a 44 anys de pres¨®.

?