Estiu de sospites

L'esdeveniment m¨¦s trist, desolador i indignant d'aquest estiu ¨¦s sens dubte l'¨¨xode de les poblacions que pretenen arribar a la Uni¨® Europea fugint de les guerres i matances de S¨ªria i d'altres territoris conflictius propers. La imatge del nen mort, els ferits desatesos, el sofriment de fam¨ªlies exhaustes, mouen a la compassi¨®. El drama d'una multitud desesperada desencadena la solidaritat ciutadana, per¨° tamb¨¦ temors i egoismes defensius individuals i col¡¤lectius, aix¨ª com mesquineses econ¨°miques i ideol¨°giques d'alguns governs. La culta Europa ha compr¨¨s que no ¨¦s possible desentendre's d'aquest ¨¨xode interminable. Els governants han decidit coordinar els seus esfor?os per atendre a aquesta massa de fugitius. Per¨°, inevitablement, aqu¨ª salta la sospita.

El criteri d'atenci¨® priorit¨¤ria el marcar¨¤ l'especialitat dels ministres que abordaran les solucions. El dia 14 es reuniran els d'Interior per ¡°enfortir la resposta europea¡±, ¨°bviament, amb el pes de les seves normes i institucions de contenci¨®. Hi acudir¨¤ el ministre espanyol d'Interior, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, que no ¨¦s un exemple de calidesa solid¨¤ria. Aportar¨¤ la seva experi¨¨ncia a les fronteres de Ceuta i Melilla. Mentre regateja vergonyosament quotes de refugiats, podr¨¤ oferir a Europa models de ¡°concertines¡±, aquelles manxes de filferro espin¨®s que es van fer c¨¨lebres per la seva in¨²til crueltat.

El ministre d'Interior ha protagonitzat altres perip¨¨cies aquest estiu que semblen nimietats davant la magnitud del drama de l'¨¨xode siri¨¤. El 29 de juliol va rebre Rato. Seria injust i imprudent oblidar-ho. Encara no sabem per qu¨¨ es van veure, ni de qu¨¨ van parlar. Les explicacions del ministre al Congr¨¦s s¨®n inversemblants. Va al¡¤legar que era la seva obligaci¨® rebre Rato per motiu de la seva seguretat, malgrat que encara disposa d'escorta policial permanent. Per¨° no consta que aport¨¦s dades sobre les greus amenaces que, segons ell, queien sobre Rato per exigir la intervenci¨® directa del ministre. La insufici¨¨ncia not¨°ria de raons i la incongru¨¨ncia de les excuses impedeixen que s'esvaeixin les sospites.

El PP protagonitza noves actuacions an¨°males de dif¨ªcil justificaci¨®, des de l'estranya reuni¨® de Fern¨¢ndez D¨ªaz amb Rato a la reforma de el Constitucional per la via d'urg¨¨ncia.

Basant-se en aquestes sospites els socialistes van presentar una den¨²ncia penal perqu¨¨ s'esbrin¨¦s si en l'entrevista es va cometre algun delicte o s'hi va projectar la comissi¨®: tr¨¤fic d'influ¨¨ncies, revelaci¨® de secrets, prevaricaci¨®, omissi¨® de persecuci¨® de delictes. Malgrat aix¨°, les sospites no serveixen per obrir una investigaci¨® penal. El Tribunal Europeu de Drets Humans (cas Klass,1978) ja havia sentenciat que per iniciar una investigaci¨® policial o judicial calen ¡°bones raons o fortes presumpcions¡± que les infraccions estan a punt de cometre's. M¨¦s que sospites, encara que menys que indicis racionals. Amb aquest criteri, el Tribunal Constitucional ha recordat insistentment a jutges i policies que la investigaci¨® penal no ha de satisfer la necessitat gen¨¨rica de prevenir o descobrir delictes o aclarir sospites sense base objectiva, per molt leg¨ªtima que sigui aquesta aspiraci¨®. La investigaci¨® derivada de meres conjectures ¨¦s inconstitucional. El problema ¨¦s que la l¨ªnia que separa les conjectures i les sospites de les ¡°bones raons o les fortes presumpcions¡± ¨¦s difusa, carregada de subjectivisme. Podr¨ªem pensar que l'abs¨¨ncia d'explicacions versemblants, i la contradicci¨® entre les versions del ministre i de Rato, desencadenen raonablement alguna cosa m¨¦s que sospites. La Fiscalia i els jutges, malgrat aix¨°, van creure que menys que aix¨°. Amb una interpretaci¨® estreta i rigorosa de les lleis van arxivar la den¨²ncia. No ens ajudaran a saber de qu¨¨ van parlar. Per aix¨° nom¨¦s ens queda la sospita.

La l¨ªnia que separa les conjectures i sospites de les ¡°bones raons o les fortes presumpcions¡± ¨¦s difusa.

I quan semblava que ja no hi havia res m¨¦s a sospitar, el PP, des de Barcelona, exigeix el compliment de les lleis, per¨° no nom¨¦s les vigents, sin¨® tamb¨¦ altres de noves prefabricades per ells per a l'ocasi¨®. Anuncia una sospitosa proposici¨® de reforma parcial de la llei del Tribunal Constitucional. ?s sospitosa la f¨®rmula emprada pel president del Congr¨¦s per a l'admissi¨® a tr¨¤mit de la proposici¨® de llei, esquivant la preceptiva intervenci¨® de la Mesa del Congr¨¦s. ?s sospit¨®s la urgent¨ªssima via parlament¨¤ria empleada, esquivant els informes necessaris del Poder Judicial i del Consell d'Estado. ?s sospit¨®s comprometre el Tribunal Constitucional en severes funcions sancionadores, acumulades a les ja vigents, que s¨®n suficients, proporcionals, dures i efectives. Encara que?Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa procuri oferir una imatge tecnicojur¨ªdica as¨¨ptica de la reforma, la seva as¨¨psia ha estat desbaratada per les bastes amenaces extrajur¨ªdiques del nostre Le Pen local, que, pel que sembla, no li cal ser parlamentari per legislar a tota brida.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal en cap del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya.