Lorenzo, aires de l¨ªder

L¡¯any passat, a Misano, la gent, boja, escridassava amb cada avan?ament de Valentino Rossi. N¡¯hi va haver uns quants. I, a sobre, el noi de Tavullia, un poble a 13 quil¨°metres del circuit, va guanyar la cursa. Aix¨ª que, podeu imaginar, la festa va ser animada. Res a veure amb el que va passar aquest diumenge: ara surt el sol, ara plou, ara para, ara torna a ploure. L'¨²nica vegada que es van posar d¡¯acord per aplaudir tots plegats va ser quan van veure rodar per terra Jorge Lorenzo. Llavors el clamor va ser clar i evident. No sabien encara que no tindrien gaires m¨¦s coses per celebrar. El seu heroi havia decidit tard i tampoc no va ser capa? de fer massa miracles en les poques voltes que quedaven de cursa amb el pneum¨¤tic sec. El seu cap de setmana va ser dolent. I nom¨¦s el va salvar que el del seu rival pel t¨ªtol va ser encara pitjor.

Rossi va arribar all¨¤, al seu Misano, amb ganes de guanyar, amb l¡¯obligaci¨® de pujar al podi, i nom¨¦s va poder ser cinqu¨¨. Al podi hi va pujar, s¨ª, per¨° quasi per obligaci¨® (mana la tradici¨®) i acabada la cerim¨°nia oficial per saludar el seu p¨²blic, que tot i aix¨ª l¡¯aclamava. Jo crec que ell no sabia ni on amagar-se. ?s clar que aquesta nom¨¦s ¨¦s una percepci¨® personal. Nom¨¦s meva. Una sensaci¨® que nom¨¦s tinc jo. Que potser no t¨¦ cap ni peus. I que, per descomptat, no se sustena en els 23 punts que s¡¯emporta a la motxilla despr¨¦s d¡¯aquest gran premi de San Marino.

Aqu¨ª, la periodista, que ¨¦s de lletres i no vol fer gaires matem¨¤tiques amb les cinc curses que queden, veu m¨¦s campi¨® Lorenzo que Rossi. De la mateixa manera que a l'Argentina (s¨ª, all¨¤, fa tant temps, i tan aviat, una que canvia sovint de camisa, o sigui que en dos dies vaig canviar d¡¯opini¨® un altre cop i vaig trobar una altra teoria revolucion¨¤ria) veia el Rossi amb unes ganes i una confian?a dif¨ªcil de batre i el Lorenzo enfonsat, dubitatiu, sense confian?a, feble. Ara, a qui veig passejar-se amb aires de l¨ªder ¨¦s Lorenzo. I no ho ¨¦s. El l¨ªder, l¡¯itali¨¤, va sentir tanta pressi¨® a casa seva que se li van apagar els seus ulls blaus com la mar. Diu que aix¨° no est¨¤ fet, que no es veu capa? de quedar per davant de Lorenzo i M¨¢rquez en cada prova, i que no en t¨¦ prou a ser tercer. Sap que no sempre tindr¨¤ tanta sort. Que no sempre apareixer¨¤ la pluja per donar-li un cop de m¨¤.

El segon, el que est¨¤ encara m¨¦s lluny del que estava despr¨¦s de Silverstone, el que va rodar per la grava, diu que res no ¨¦s impossible, recorda que ¨¦s m¨¦s r¨¤pid que el seu company d¡¯equip, parla de la possibilitat de guanyar totes les curses, i evoca savis d¡¯Hortaleza com Aragon¨¦s: ¡°Nom¨¦s em queda guanyar, guanyar i guanyar¡±. I tornar a guanyar, oi? No ¨¦s una quimera, diu. I no he conegut mai una persona m¨¦s pessimista que Lorenzo.