El mite de la Diada unit¨¤ria

Va ser un dels hits del passat cap de setmana preelectoral, el missatge potser m¨¦s curi¨®s en l'arrencada de la campanya: em refereixo al que van formular a l'un¨ªson portaveus de l'unionisme period¨ªstic com Jos¨¦ Antonio Zarzalejos (¡°el proc¨¦s sobiranista s'ha carregat el car¨¤cter unitari de l'Onze de Setembre¡±) i l¨ªders de l'espanyolisme pol¨ªtic, com Xavier Garc¨ªa Albiol (¡°ha estat la Diada m¨¦s trista que recordo. Alguns se l'han apropiat¡±).

Tractant-se de Zarzalejos i d'Albiol no cal fer-los grans retrets, perqu¨¨ l'experi¨¨ncia que tots dos acumulen en mat¨¨ria de Diades (sobre la seva significaci¨®, el seu poder de convocat¨°ria, etc¨¨tera) resulta molt limitada. Per¨°, a la intenci¨® dels receptors d'aquests missatges, s¨ª que em sembla oport¨² recordar un grapat de fets i circumst¨¤ncies entorn de l'efem¨¨ride de l'Onze de Setembre.

Com qualsevol data reivindicativa d'un moviment sociopol¨ªtic enfrontat al poder (igual que el Primer de Maig, per exemple), la commemoraci¨® de la caiguda de Barcelona el 1714 va n¨¦ixer no nom¨¦s minorit¨¤ria i hostilitzada per les autoritats, sin¨® ignorada o menyspreada per amplis sectors d'opini¨®. S¨ª, ¨¦s clar que entre el 1901 i el 1931 l'expansi¨® del catalanisme va fer d'aquella jornada una cosa cada vegada m¨¦s multitudin¨¤ria i, finalment, oficial. Per¨° les forces no catalanistes (el lerrouxisme, o Dreta de Catalunya o la Federaci¨® Catalana del PSOE) mai s'hi van sumar.

Saltant per sobre del negre avenc dictatorial, els que l'Onze de Setembre del 1977 s¨ª que ¨¦rem entre el m¨ªtic mili¨® del passeig de Gr¨¤cia no hi vam veure cap representant ni d'Alianza Popular ni de la UCD (que, aquells dies, sumaven m¨¦s del 20% de suport electoral, 623.000 vots). De fet, la Diada era llavors patrimoni de les forces de tradici¨® antifranquista, i fins i tot aquesta transversalitat parcial no va trigar gaire a esquerdar-se.

?s cert que, el 12 de juny del 1980, el Parlament restablert va aprovar per unanimitat la llei sobre la festa nacional de Catalunya; suposava el reflex de les hegemonies politicoculturals del moment i ¨Csegons el parer d'alguns¨C tamb¨¦ de l'acomplexament dels ucedistes catalans, ja que AP era extraparlament¨¤ria. En tot cas, la posada en marxa de l'autonomia i la inesperada derrota de l'esquerra davant de Pujol van refredar molt els fervors de cara a la Diada: per als uns, ja no hi havia res a reivindicar; per als altres, Pujol s'havia apropiat del catalanisme i dels seus s¨ªmbols, i calia prendre dist¨¤ncies. Per aquest motiu el PSC va reinventar un ritual paral¡¤lel al seu feu del Baix Llobregat, a l'esgl¨¦sia de Sant Boi, on est¨¤ enterrat Rafael Casanova.

Si ¨¦s alguna cosa, l¡¯Onze de Setembre commemorat des del 1886 ¨¦s un dia d¡¯afirmaci¨® nacional

Durant lustres, doncs, la Diada va ser la recepci¨® institucional al Parlament, i m¨¦s endavant la cerim¨°nia al parc de la Ciutadella, de baix¨ªssim voltatge ideol¨°gic; l'ofrena floral davant l'est¨¤tua de Casanova, a la qual Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz (ves quina cosa!) va trigar anys a arrossegar una AP-PP extremament poc inclinada; i despr¨¦s, al mat¨ª al Fossar, a la tarda a Urquinaona, unes manifestacions d'independentistes i radicals d'esquerra que sumaven com a molt deu mil persones.

Del poc entusiasme del Partit Popular catal¨¤ cap a la commemoraci¨® donen idea no nom¨¦s les queixes i provocacions de Vidal-Quadras fins al 1996, sin¨® el fet que, l'agost del 2004, el menys integrista dels seus l¨ªders (Josep Piqu¨¦) va qualificar de ¡°pallassada¡± i ¡°bestiesa¡± les ofrenes a Casanova i, pretextant les esbroncades rebudes, en va retirar el seu partit. Des de llavors fins ara, tant el PP com Ciutadans no han fet sin¨® allunyar-se de la Diada i intentar denigrar-la, ja fos mitjan?ant jocs on line o amb reinterpretacions hist¨°riques pat¨¨tiques. I ara es declaren escandalitzats que altres hegemonitzin el que ells van repudiar?

Si ¨¦s alguna cosa, l'Onze de Setembre commemorat des del 1886 ¨¦s un dia d'afirmaci¨® nacional; i, si en l'¨²ltim quinquenni el gruix del nacionalisme ha esdevingut independentista, ¨¦s inevitable que ara sigui una jornada que reivindica la independ¨¨ncia. Quan governin Arrimadas o Albiol, en canvi, la Diada ser¨¤ ¡°de tothom¡±, tindr¨¤ ¨Csegons Ciutadans i el PP¨C ¡°un car¨¤cter aglutinador¡±. Ja m'ho imagino. Aglutinador com l'acte institucional que va organitzar divendres passat Mar¨ªa de los Llanos de Luna al Palau del Lloctinent: envoltada nom¨¦s de coreligionaris, i amb Eduardo Escart¨ªn S¨¢nchez ¨Cmilitant i exdiputat del PPC¨C proveint el rigor i l'objectivitat historiogr¨¤fics.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.