Elles, sempre a merc¨¨ de la festa

S¨ª, en principi, durant segles, especialment entre la segona meitat del XIX i bona part del XX, costava veure dones a les festes. Si m¨¦s no, d¡¯una determinada franja d¡¯edat. Per¨° aix¨° no vol dir que no hi fossin, i menys perqu¨¨ els homes els ho prohibissin; de ser-hi, hi eren, per¨° a la imprescindible rebotiga de la xerinola, per dir-ho aix¨ª: pintant el menjador, preparant l¡¯habitaci¨® per als inevitables forasters que acudien a la cita i s¡¯instal¡¤laven a casa o, ¨¦s clar, fent el gran ¨¤pat familiar de la festa major... ¡°La dona sempre ha estat present en la festa, el que passa ¨¦s que hi ha estat majorit¨¤riament de manera invisible, fent tasques d¡¯infraestructura¡±, fixa Josefina Roma, doctora en Antropologia de la Universitat de Barcelona i una de les grans expertes en el paper de les dones en el que ¨¦s un dels escenaris m¨¦s potents de la construcci¨® d¡¯identitat i comunitat d¡¯una societat: la festa. ¡°Per qu¨¨ es pensa que existeixen les misses primeres? Perqu¨¨ les dones hi poguessin anar aviat per poder prosseguir les tasques dom¨¨stiques¡±, rebla.

No caldr¨¤ que Ada Colau, primera alcaldessa que t¨¦ la ciutat de Barcelona, es plantegi (tot i que alguna cosa es retocar¨¤) fer una festa major de la Merc¨¨ espec¨ªfica per a les dones, una celebraci¨® de g¨¨nere, com d¡¯alguna manera ja s¡¯havien dut a terme especialment fins al XIX, on la dona tenia un protagonisme una mica m¨¦s marcat. Passava a les Festes de la Mare de D¨¦u del Roser de maig (de substrat pag¨¤ a partir del culte a la fertilitat), o les de Santa ?gueda, patrona de les dones, on, per exemple, s¨®n elles les que escullen i treuen a ballar uns homes que, en principi, aquella data assumeixen les feines casolanes. ?Actes de desgreuge espec¨ªfics per la discriminaci¨® indirecta que pateixen les dones en el calendari festiu de la resta de l¡¯any? ¡°No, ni de bon tros: tots els grups d¡¯edat i sectors de la poblaci¨® tenen m¨¦s o menys el seu dia¡±, relativitza Roma, que en aquesta l¨ªnia recorda ?que, malgrat les festivitats, en darrera inst¨¤ncia ¡°casa i menjar s¨®n temes, per a les dones, gaireb¨¦ inapel¡¤lables¡±.

¡°Els homes deserten i les dones custodien la tradici¨®¡±, diu l¡¯antrop¨°loga Roma

En aquesta mateixa l¨ªnia, l¡¯antrop¨°loga recorda que la invisibilitat no afectava totes les dones. No pas les que estaven en edat de mer¨¨ixer. ¡°Les joves han de presumir per trobar marit i per aix¨° participen en actes mixtos i tenen una pres¨¨ncia en el ball; la seva feina consistir¨¤, el XIX, a arreglar-se els vestits i, a partir del XX, a estrenar-ne¡±.

Canvien les coses per a les dones amb relaci¨® a la festa no fa pas tant i a partir de dos fets que resumeix Roma amb facilitat de s¨ªntesi: ¡°La primera causa ¨¦s la deserci¨® dels homes amb relaci¨® a aquest espai de la vida p¨²blica: quan ja no els fa gr¨¤cia ballar o disfressar-se o posar-se determinades faldilles i coses, ho van deixant i ¨¦s llavors quan, per mantenir la festa, les dones s¡¯hi posen i agafen protagonisme, elles fan de cust¨°dies de la tradici¨®¡±. ?s aix¨° el que explica la pres¨¨ncia femenina, per exemple, en els balls de bastons, en molts llocs, i durant molt de temps, espai privat dels homes.

L¡¯altre element que ha fet tombar la truita ha estat, l¨°gicament, ¡°un grau de rebel¡¤li¨®, de lluita de les mateixes dones contra aquesta situaci¨®¡±. Una oposici¨® que, segons Roma, no pot atribuir-se nom¨¦s a la desaparici¨® de la dictadura franquista en el cas catal¨¤. ¡°Aquesta oposici¨® ha existit sempre, abans de la Transici¨® i del franquisme fins i tot, per¨° en alguns casos i llocs ha estat reeixida i en d¡¯altres no; al Pa¨ªs Basc, per exemple, aquesta situaci¨® ha resultat molt m¨¦s refract¨¤ria i tancada¡±. Un exemple de la victoriosa lluita pel protagonisme de la dona el posa l¡¯estudiosa en el Cant dels Goigs de Sant F¨¨lix, a la festa major de Vilafranca del Pened¨¨s: fins el 2004, les dones no hi podien intervenir tot cantant a dalt de l¡¯altar de l¡¯esgl¨¦sia de Santa Maria. ¡°En el seu moment, grups de dones van decidir posar-se al final de tot i comen?ar a cantar tamb¨¦; al final, analitzant la partitura i veient-hi l¡¯exist¨¨ncia de veus blanques, es va justificar que les dones podien cantar-los¡±, recorda Roma.

Posada a trencar t¨°pics, l¡¯antrop¨°loga, membre fundadora de l¡¯Institut Catal¨¤ d¡¯Antropologia, apunta que la situaci¨® al camp no era gaire diferent a la de la ciutat. ¡°Al contrari del que comunament se sol pensar, al camp la dona t¨¦ m¨¦s autonomia, ¨¦s m¨¦s mestressa de casa seva i del seu territori; a la ciutat ho ¨¦s menys, all¨¤ hi t¨¦ menys capacitat d¡¯organitzar perqu¨¨ l¡¯exterior, el carrer, la difer¨¨ncia entre l¡¯esfera p¨²blica i l¡¯esfera privada est¨¤ m¨¦s marcada¡±.

En l¨ªnia fonamentadament iconoclasta, tampoc creu que un factor a Catalunya tan rellevant des de fa m¨¦s d¡¯un segle com ¨¦s el turisme ¡ªi els costums vinguts de fora que comporta¡ª hagi tingut un efecte transformador de la festa per millorar la visibilitat de la dona. ¡°?s molt menys significatiu del que es pensa; si parlem de costums tipus topless, potser s¨ª, per¨° vaja... Ben al contrari, el turisme no ¨¦s tan benefici¨®s com es diu que ¨¦s: per exemple, est¨¤ esclavitzant molt m¨¦s la gent i les dones, que han de fer determinats horaris que abans no feien a les botigues; i s¡¯estan fent aberracions grans en algunes festes i tradicions, que es canvien per adaptar-les al que n¡¯esperen els turistes i al que se suposa que els agradar¨¤. S¡¯est¨¤ malmetent la relaci¨® de cada lloc amb cada grup social¡±, creu Roma. I es fixa en un cas com el de Barcelona: ¡°En aquesta Festa Catalana que promou Turisme s¡¯hi fan coses molt estereotipades... Crec que aquesta pol¨ªtica malmet la mateixa festa¡±.

Tot canvia i l¡¯antrop¨°loga, ¨¦s clar, creu que les coses han anat a millor en els darrers 40 anys, per¨° no tant per una predisposici¨® mental com fruit dels aven?os m¨¦s o menys cient¨ªfics: ¡°L¡¯aparici¨® de rentadores o rentavaixelles i la proliferaci¨® de restaurants i costums com fer paelles comunit¨¤ries han equilibrat la pres¨¨ncia femenina, per¨° els homes avui encara s¡¯hi repengen for?a¡±. No ¨¦s tan f¨¤cil per a les dones deixar de ser invisibles... ni quan s¡¯est¨¤ de festa.