La festa esquitxar¨¤ tota la ciutat

Any rere any, les Festes de la Merc¨¨ apleguen al centre de Barcelona desenes de milers de visitants. Sigui per la tradici¨® dels espais, o per la centralitat, el barcelon¨ª que vulgui participar a la Merc¨¨ gaireb¨¦ no t¨¦ altre remei que anar a Ciutat Vella. I l¡¯augment de la programaci¨®, especialment del festival Merc¨¨ Arts al Carrer (MAC), ha posat a alguns d¡¯aquests escenaris al l¨ªmit de la seva capacitat, com passa en el sempre saturat parc de la Ciutadella, pel qual l¡¯any passat van passar m¨¦s de 240.000 persones.

En part per aquesta saturaci¨® del centre, i en part per la visi¨® que les festes han d¡¯estar m¨¦s presents en el conjunt dels barris de Barcelona, la nova responsable de l¡¯¨¤mbit de Cultura del consistori ¡ª precisament una dona despr¨¦s de d¨¨cades de mandat mascul¨ª¡ª apunta una de les l¨ªnies a seguir a la Merc¨¨ del 2016: la descentralitzaci¨®. ¡°De moment, el primer ¨¦s fer una immersi¨® en les festes d¡¯aquest any per con¨¨ixer-les a fons i comen?ar a definir el futur¡±, explica Berta Sureda, la delegada de Cultura municipal, que reconeix no tenir una visi¨® de conjunt, entre altres coses perqu¨¨ la seva anterior etapa professional ha estat de vuit anys al Museu Reina Sof¨ªa de Madrid.

Sureda apunta que la descentralitzaci¨® de la Merc¨¨ s¡¯enquadra, a m¨¦s, en un dels eixos de la pol¨ªtica troncal de Barcelona en com¨². ¡°Tampoc entrarem com un elefant a canviar-ho tot, no volem for?ar res perqu¨¨ s¨ª. Per ampliar la festa als barris hem de parlar amb els districtes, amb els seus responsables pol¨ªtics i t¨¨cnics i, sobretot, amb les entitats culturals que treballen i que coneixen b¨¦ els projectes culturals i els valors emergents¡±, afegeix. Si hi ha grups de m¨²sica que tenen pres¨¨ncia en un barri, cal facilitar-los m¨¦s visibilitat a les festes de la ciutat, i per aix¨° no cal traslladar-los al centre: ¡°Seria l¨°gic que poguessin actuar all¨¤ on treballen i que l¡¯Ajuntament fes una tasca d¡¯acompanyament¡±. Con¨¨ixer b¨¦ quines afinitats hi ha als barris i quins territoris s¨®n m¨¦s din¨¤mics que altres. En aquesta Merc¨¨, per exemple, el Taller de M¨²sics porta l¡¯espectacle Cabal M¨²sica a la pla?a de Joan Coromines. En s¨ªntesi, el Taller ajuda amb formaci¨® i una producci¨® professional diversos grups musicals de diferents barris, com Sant Andreu, Ciutat Meridiana, Torre Bar¨®, Nou Barris i Sant Mart¨ª. ¡°Est¨¤ b¨¦ que actu?n en el centre, per¨° potser seria millor que poguessin fer-ho en els seus propis barris¡±, posa com a exemple Sureda. Aclareix que una descentralitzaci¨® de la Merc¨¨ no suposaria posar fi als escenaris tradicionals, per¨° des cultura s¡¯insisteix en la idea d¡¯¡°aprofitar el potencial territorial en la idea de reequilibrar, perqu¨¨ la festa ¨¦s de tota la ciutat¡±.

Una descongesti¨® que, a m¨¦s, est¨¤ estretament lligada als canvis que es volen introduir en el model tur¨ªstic de la ciutat. Perqu¨¨ la Merc¨¨, tradicionalment una festa dels barcelonins i de la seva ¨¤rea metropolitana, est¨¤ tamb¨¦ en les agendes dels turistes, especialment pel que fa a les activitats m¨¦s de tradici¨® popular, com els castells, el Piromusical i, sobretot, el Correfoc.

No ser¨¤ la primera vegada que Barcelona intenta descentralitzar les festes. Les naus de la Fabra i Coats van ser escenari d¡¯espectacles de teatre durant els anys 2008 i 2009. ¡°Malauradament, q¨¹estions de pressupost van impedir continuar a la Fabra i Coats¡±, explica Marta Almirall, la responsable de la programaci¨® de la Merc¨¨ des del 2008. Els mateixos problemes ¡ªa m¨¦s d¡¯un canvi de criteri municipal¡ª van impedir repetir la bona experi¨¨ncia que va suposar incorporar com a escenari del MAC l¡¯antic can¨°drom de la Meridiana el 2010. S¨ª que s¡¯ha consolidat, en canvi, l¡¯aposta per concentrar el circ al Castell de Montju?c, que des del 2009 acull en un sol cap de setmana tots els espectacles d¡¯un dels plats forts del festival. ¡°Ha estat molt ¨²til per descongestionar el centre i, perqu¨¨, a m¨¦s, reuneix les infraestructures i els espais que requereixen algunes instal¡¤lacions circenses¡±, afegeix.

La idea de comptar amb m¨¦s companyies locals i valors emergents que apunta Sureda, tant en m¨²sica com en el Festival de les Arts al Carrer, podria modificar les contractacions de les companyies. Actualment, en l¡¯oferta de Merc¨¨ Musica, 28 de les actuacions s¨®n de grups de Catalunya i nou s¨®n de fora. Una proporci¨® que s¡¯inverteix en el cas del BAM, amb set grups que s¨®n catalans davant 32 que s¨®n de fora. En el cas de les representacions d¡¯espectacles de carrer, de les 64 companyies contractades per la Merc¨¨ d¡¯aquest any, 36 s¨®n catalanes, dues de la resta d¡¯Espanya i la resta s¨®n internacionals. ¡°El Festival de les Arts de la Merc¨¨ s¡¯ha fet un lloc en l¡¯agenda de festivals internacionals i ara ¨¦s una cita tinguda en compte per companyies de pa?sos amb molta tradici¨®, com Alemanya, Fran?a, B¨¨lgica i It¨¤lia¡±, comenta Almirall . Li sembla b¨¦ la idea de descentralitzar l¡¯oferta d¡¯espectacles, per¨° adverteix que aix¨° dep¨¨n, gaireb¨¦ sempre, del pressupost que es tingui.

Una Merc¨¨ en properes edicions amb mirada de dona? La delegada de Cultura el d¨®na per fet: ¡°Sens dubte, estar¨¤ molt present, perqu¨¨ la pol¨ªtica de g¨¨nere no ¨¦s exclusiva d¡¯una sola ¨¤rea municipal, estar¨¤ en tot perqu¨¨ ¨¦s transversal. En els petits i en els grans projectes. Ja es veur¨¤ com i de quina manera, per¨° ¨¦s evident que incloure projectes i iniciatives en defensa de la igualtat i dels drets de la dona en unes festes que tenen una capacitat de convocat¨°ria tan gran com la Merc¨¨ s¡¯ha d¡¯aprofitar¡±.