El garrofer de Mir¨®

Les garrofes per terra ens parlen del final de l¡¯estiu. Com les ny¨¤meres florides, que s¨®n una mena de bioindicador del retorn a la rutina. Camine per un camp abandonat de garrofers, i la flaire melosa, densa, m¨°rbida, dels seus fruits m¡¯encobe?x per complet. Ara ja ning¨² les plega, tan sols alguns morts de gana s¡¯hi aventuren i fan uns sacs que claven d¡¯amagatotis al cotxe, no siga que l¡¯amo els amolle encara algun retret.

Al garrofer el tenalla una llarga i esfilagarsada melancolia: fou un arbre molt volgut i conreat, plantat tot al llarg del nostre litoral, que ara ha caigut en l¡¯oblit i l¡¯aband¨®. Els troncs, gruixuts i llenyosos, d¡¯una fusta rogenca i oxidada, tenen una bellesa particular, per¨° sense assolir mai la noblesa i lluminositat de l¡¯olivera. Al capdavall, el garrofer ¨¦s un arbre proletari, humil, de caseta d¡¯envescadors o de paelleta al camp. Fins a molt recentment no entrava en la bot¨¤nica m¨¦s ornamental, ni en els jardins m¨¦s aburgesats, on es decantaven per altres arbres amb major renom i solera. Certament, la seua ombra, fresca i atape?da, hauria d¡¯haver produ?t molts m¨¦s elogis i records, per¨° la collita sentimental ha estat m¨¦s aviat magra. El poeta Almela i Vives escrivia, ben conscient d¡¯aquest oblit: ¡°Ara cantem amb veu sincera, plena de fe, la garrofera¡±, i amb all¨° de la sinceritat i la fe volia segurament desactivar algun somriure mofeta entre la colla po¨¨tica. Ferran Zurriaga, en un bell article titulat La garrofera. Deessa arbrada del sec¨¤ valenci¨¤, incl¨°s en el llibre Herbari (M¨¨tode), hi fa un recull de tota la literatura que ha originat: Rovira i Virgili i Ernest Mart¨ªnez Ferrando han estat els seus glosadors principals. Poca cosa per a un arbre que ens ha estat tan proper, i que de segur que ha figurat en molts escenaris de la vida dels nostres escriptors.

Quan li preguntaren a Joan Mir¨®, en una entrevista publicada al Majorca Daily Bulletin, sobre quin era el seu arbre preferit, va contestar de seguida: ¡°El garrofer. M¡¯agrada l¡¯ombra del garrofer. ?s un arbre fort, poder¨®s, com disposat a enfrontar-se a mil batalles¡±. Mir¨® l¡¯homenatjaria en alguns dels seus quadres, com ara a El ca?ador. Ell mateix va oferir una descripci¨® d¡¯aquesta obra: ¡°Aquest ¨¦s el garrofer, l¡¯arbre de Mont-roig (...) El camperol s¡¯ha convertit en un triangle catal¨¤ amb l¡¯orella, l¡¯ull, la pipa, els p¨¨ls de la barba. (...) Al fons el mar amb un vaixell. M¨¦s a prop una sardina...¡±. En fi, una mena de quinta ess¨¨ncia del paisatge catal¨¤. Mir¨® hi va pintar el garrofer com una figura circular, al centre de la qual brolla una l¨ªnia recta que acaba en una petita fulla amb punta que, comptat i debatut, ning¨² diria que ¨¦s de garrofer. Qu¨¨ hi farem!... Per¨° despr¨¦s de Mir¨® ning¨² m¨¦s li seguiria el joc. Perqu¨¨ hi ha batalles impossibles de guanyar. I la de la lenta agonia dels camps de garrofers sembla sens dubte una d¡¯elles.