Luis Enrique xiula el Camp Nou

A la seva manera, Luis Enrique va tocar el crost¨® a molts dels culers que dimarts passat van anar al Camp Nou. No li va agradar sentir xiulets contra el seu porter, contra la seva defensa, contra els seus nens del filial, contra el seu equip, al cap i a la fi el mateix que el dels aficionats m¨¦s irritats, o sigui el Bar?a. La gent blaugrana estava enfadada pel joc, sobretot per les moltes p¨¨rdues de pilota i alhora per la incapacitat de buscar amb rapidesa la porteria de Leno, uns defectes que van portar l¡¯equip a anar a remolc del Bayer Leverkusen durant molta estona: 0-1. Hi havia fins i tot qui signava l¡¯empat quan en dos minuts va arribar la remuntada: 2-1. Aleshores el Camp Nou va aplaudir els seus futbolistes, sobretot l¡¯autor del gol de la vict¨°ria, Luis Su¨¢rez.

L¡¯uruguai¨¤ recorda Hugo S¨¢nchez. El mexic¨¤ era el punt final d¡¯un excel¡¤lent equip, el de la Quinta del Buitre, ple de fins centrecampistes i bons davanters, pocs com Butrague?o. Aquell equip, menystingut pels resultadistes perqu¨¨ no conquer¨ª la Copa d¡¯Europa, va guanyar molts partits amb un gol d¡¯Hugo S¨¢nchez. El Bar?a tamb¨¦ ha aconseguit dif¨ªcils vict¨°ries per la determinaci¨® de Luis Su¨¢rez, un davanter centre acostumat a l¡¯anonimat i a les mis¨¨ries, tan deficient fora l¡¯¨¤rea com letal quan xuta de primeres, conscient que la seva vida dep¨¨n de gols com el que va marcar al Bayer. El 9 va salvar el resultat i va permetre que l¡¯entrenador reflexion¨¦s sobre el paper del p¨²blic: ¡°Ens convenia m¨¦s suport quan an¨¤vem 0-1; amb el 2-1 ja no ens feia falta¡±.

Luis Enrique va ser conseq¨¹ent amb la seva manera de veure el futbol i d¡¯entendre el Bar?a. Cal no oblidar que sempre va ser un jugador de sang calenta que intimava especialment amb els radicals i dedicava gols als Boixos Nois. Ambici¨®s, bel¡¤ligerant i irreductible, es negava a perdre, sempre va defensar la c¨¤rrega ambiental del Camp Nou i es va abra?ar tant a la fe culer que va arribar a dir que no es reconeixia en els cromos en qu¨¨ se¡¯l veia vestit del Madrid. El partit contra els alemanys el van guanyar futbolistes que tenen una certa semblan?a amb Luis Enrique, molt especialment Luis Su¨¢rez. L¡¯entrenador del Bar?a reclama la milit¨¤ncia activa i incondicional, res a veure amb l¡¯actitud contemplativa de la majoria de l¡¯afici¨® del Bar?a.

El p¨²blic del Camp Nou s¡¯ha estovat molt des que s¡¯ha acostumat a guanyar la Copa d¡¯Europa. Ara actua m¨¦s com un espectador que reclama que li tornin els cal¨¦s si el partit no paga la pena i no est¨¤ en conson¨¤ncia amb el cartell de la jornada que anuncia un xou futbol¨ªstic, com si a l¡¯estadi actu¨¦s el Cirque du Soleil o el trident fossin l¡¯home bala, la dona barbuda i el bomber torero, i no Messi, Neymar i Su¨¢rez. L¡¯afici¨® blaugrana ¨¦s tan particular que molts seguidors abandonen el seu seient quan encara queden deu minuts i el partit est¨¤ empatat per no haver de fer cues i arribar d¡¯hora a casa. No ¨¦s que sigui passiva sin¨® que mira, opina, i despr¨¦s es pronuncia en un sentit o un altre, amb alguns xiulets fins i tot, com va passar dimarts a la Champions.

Hi ha hagut xiulades espectaculars al Camp Nou, i tamb¨¦ c¨¨lebres mocadorades, sovint contra els ¨¤rbitres en partits contra el Madrid. Ni tan sols Messi s¡¯ha escapat de la ira quan no guanya el Bar?a. El p¨²blic nom¨¦s s¡¯entrega a l¡¯equip sense condicions quan el col¡¤legiat s¡¯equivoca de manera reiterada o quan juga contra l¡¯equip de Cristiano Ronaldo. Aquell dia es pot muntar el mosaic m¨¦s dif¨ªcil, cantar l¡¯himne a cappella i aplaudir una jugada al migcamp, com si les porteries no existissin, com va passar en el darrer 5-0 contra el rival que llavors entrenava Mourinho. Assegura la dita que qui paga mana, de manera que no sembla pas una bona decisi¨® q¨¹estionar l¡¯actitud dels espectadors, siguin m¨¦s o menys capritxosos, com va fer Luis Enrique.

L¡¯entrenador del Bar?a, en qualsevol cas, t¨¦ ra¨® quan diu que ¡°els xiulets se senten molt des de baix al camp¡± i demana m¨¦s suport que mai per les condicions prec¨¤ries en qu¨¨ competeix l¡¯equip, privat de Messi i Iniesta, condicionat per les lesions, martiritzat per les sancions de l¡¯administraci¨® i a vegades deixat de la m¨¤ de D¨¦u per la directiva de Bartomeu. L¡¯ambient ha arribat a ser tan pla i mon¨°ton que Rosell va voler muntar la Grada Jove, proposta que no va funcionar quan es va saber que hi havia ficats els Boixos. Ning¨² no vol tornar a l¡¯¨¨poca de la por, quan els extremistes terroritzaven fins i tot els grups de joves disposats a fer costat al Bar?a, com passa al Palau Blaugrana, sempre molt m¨¦s ben ambientat que el Camp Nou.

Tal vegada ¨¦s una q¨¹esti¨® cultural, tan dif¨ªcil d¡¯explicar com que el camp no s¡¯ompli cada dia quan juga un equip que ha guanyat el triplet amb un trident que fa caure la bava als rivals, cosa que nom¨¦s s¡¯entendria si tenim en compte que hi ha gent que es fa del Bar?a sense que li agradi gaire el futbol, sin¨® perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s que un club. L¡¯ambient al Camp Nou, en tot cas, sempre ¨¦s m¨¦s desbravat que en qualsevol altre estadi si l¡¯¨¤rbitre no pita un penal injust i un defensa no ca?a Messi. I aqu¨ª ¨¦s on t¨¦ ra¨® Luis Enrique. Igual que els jugadors i l¡¯entrenador, el p¨²blic tamb¨¦ t¨¦ la seva responsabilitat en el marcador quan les condicions de joc s¨®n adverses, com va passar contra el Bayer.

La sensaci¨® ¨¦s que el p¨²blic del Camp Nou dif¨ªcilment guanya un partit, i menys ara en ¨¨poca d¡¯abund¨¤ncia, quan la gent va farta de t¨ªtols i exigeix que la festa continu? per m¨¦s que Sandro, Munir i Sergi Roberto hagin de fer els gols que no fan Neymar ni el lesionat Messi. Tot i que les queixes de Luis Enrique poden ser q¨¹estionables i fins un cert punt perilloses, no deixen de ser comprensibles: simplement es tracta de fer valer el factor camp a partir d¡¯una certa racionalitat ¨Co si voleu amb seny i rauxa. Dimarts va ser sorprenent contrastar la unanimitat a l¡¯hora de xiular l¡¯himne de la Champions i la diversitat en el moment de donar suport al Bar?a.

No es tracta de pidolar una entrega sense condicions, sin¨® de ser m¨¦s condescendents amb l¡¯equip propi que no pas amb el rival, res de l¡¯altre m¨®n. Una petici¨® com la que feia Di St¨¦fano amb els seus porters. ¡°Asumo que no pare las que vayan a gol pero por favor las que vayan fuera no me las meta dentro¡±.