CUP-JxS¨ª, n¡¯hi ha per estona

Hi ha marge d¡¯acord??Despr¨¦s de la confer¨¨ncia d¡¯ahir de la CUP, les opinions sobre la q¨¹esti¨® se centren en com poden acabar les negociacions entre aquesta formaci¨® i Junts pel S¨ª, amb el tema d¡¯Artur Mas, ara per ara, aparcat. La Raz¨®n considera que la confer¨¨ncia ¨¦s una operaci¨® per guanyar temps i maquillar els seus compromisos irrenunciables amb el seu electorat. L¡¯editorial es pregunta si Mas i ¡°el que queda de la seva gent¡± acceptarien, ¡°a pesar de la seva p¨¨rdua del sentit de la realitat¡±, les exig¨¨ncies de la CUP.

El Mundo tampoc descarta que l¡¯agenda de m¨¤xims de la CUP, ¡°unes condicions bolivarianes¡±, pugui rebaixar-se, per¨° hi ha el perill que el proc¨¦s acabi fora del control dels seus promotors amb un Mas arraconat per una din¨¤mica radical ¡°que ni les seves bases poden assumir¡±. L¡¯editorial considera esperp¨¨ntic l¡¯espectacle i Mas, ¡°que t¨¦ molta de la culpa de tot aix¨° que passa, pagar¨¤ el seu gran error de fracturar la societat catalana¡±. L'Ara?creu que la CUP ¡°marca territori per¨° deixa marge per a l¡¯acord¡±. L¡¯editorial considera que l¡¯aposta de la CUP ¡°¨¦s alta¡±. Si per una banda aparcava la picabaralla sobre la investidura de Mas, ¡°de l¡¯altra, posava un preu alt a un eventual suport¡±. El diari defensa que hauria de ser possible trobar un terreny de conflu¨¨ncia entre Junts pel S¨ª i la CUP, per¨° recorda a aquesta que JxS¨ª t¨¦ 62 diputats i la CUP, 10. ¡°Les exig¨¨ncies dels segons, doncs, tenen el pes que tenen¡±. Al mateix diari, Vicens Villatoro, escriu que si s¡¯ha de fer primer la revoluci¨® que la independ¨¨ncia, ¡°Mas sobra¡±. Si es tracta de fer la independ¨¨ncia en primer lloc, ¨¦s m¨¦s f¨¤cil fer-ho a favor de la Uni¨® Europea i amb Mas de president. L¡¯articulista considera que s¡¯ha de triar, ¡°i si la tria ¨¦s fer primer la revoluci¨® i despr¨¦s ja en parlarem, una part de la independ¨¨ncia pensa que aquest no ¨¦s el seu projecte (ni el que va votar)¡±. Tamb¨¦ a l¡¯Ara, a Sebasti¨¤ Alzamora li sembla mentida que s¡¯estigui discutint sobre el paper de Mas. ¡°Si els partidaris de la llibertat de Catalunya no s¨®n capa?os de consensuar ni tan sols el nom del president de la Generalitat, no em vull imaginar qu¨¨ passar¨¤ quan h¨¤gim de nomenar el director general de Pesca¡±.

L¡¯Ara, creu que la CUP ¡°marca territori per¨° deixa marge per a l¡¯acord¡±

A l¡¯Avui, Xevi Xirgo felicita la CUP pel seu espot, ¡°ll¨¤stima que, posats a fer, no diguessin gaire res (...) I no ser¨¤ fins d¡¯aqu¨ª a uns dies que veurem qu¨¨ hi ha de cert i qu¨¨ hi ha de ret¨°rica i com se¡¯n surten de la male?da aritm¨¨tica post 27-S que els ha convertit en una pe?a clau probablement sense voler¡±. Sobre aquesta aritm¨¨tica, Enric Hern¨¤ndez (El Peri¨®dico, 9 d¡¯octubre) recorda que Junts pel S¨ª tenia el prop¨°sit de superar la l¨°gica auton¨°mica i no tenia programa de govern m¨¦s enll¨¤ d¡¯una drecera cap a la independ¨¨ncia, per¨° ara ¡°l¡¯endimoniada aritm¨¨tica parlament¨¤ria¡± ha fet tornar Converg¨¨ncia a la l¨°gica auton¨°mica. ¡°Els 62 escons de Junts pel S¨ª s¨®n m¨¦s que els 10 de la CUP¡±, per¨°, recorda el periodista, tamb¨¦ els 156 d¡¯Aznar eren m¨¦s que els 16 de Pujol i prou que ¡°els va fer valer a Madrid¡±. Salvador Sostres (Abc, 9 d¡¯octubre) veu angoixat que Catalunya es posi en mans del que anomena ¡°una banda¡± d¡¯anticapitalistes. La subst¨¤ncia del que van proclamar era pura dinamita contra la civilitzaci¨®. ¡°Tot va remetre a l¡¯expropiaci¨® i a la txeka¡±. ¡°En un pa¨ªs normal¡±, escriu, ¡°l¡¯¨²nic interlocutor d¡¯aquests nois seria la Policia¡±. Al mateix diari, Carlos Herrera competeix amb Sostres a l¡¯hora d'atribuir adjectius: ¡°De les assemblees al¡¤lucin¨°genes acostumen a sortir aquesta mena de coses. Nost¨¤lgia de la facultat, on s¡¯aprovava no examinar-se fins que Occident reconsider¨¦s la societat de consum. Caldria revisar el consum d¡¯estupefaents d¡¯aquesta gent. Estan com una cabra¡±.

Per Pere Gendrau (Naci¨® Digital) ¡°que el nom d'Artur Mas sigui la clau de volta de tot plegat no ¨¦s un caprici. No ¨¦s un simple element de negociaci¨®, sin¨® que va molt m¨¦s enll¨¤. L'actual president no encarna nom¨¦s les retallades. El l¨ªder convergent representa la vella pol¨ªtica, ¨¦s el lligam amb les estructures de poder. I aix¨° pot arribar a ser injust perqu¨¨ Mas ha fet molt m¨¦s del que es podia esperar d'ell. S'ha posat al capdavant d'una reivindicaci¨® i ha arribat a disgustar els del pont aeri. Per¨° no ha acabat de tallar amb els cercles de poder. No amb tots. (...) El m¨¦s curi¨®s de tot plegat ¨¦s que les negociacions, en aquests termes, gaireb¨¦ no han pr¨¤cticament comen?at. El m¨¦s calent ¨¦s a l'aig¨¹era. I el motiu ¨¦s que la candidatura de Junts pel S¨ª encara no est¨¤ preparada per aix¨°. La principal llista independentista ha quedat tan descol¡¤locada amb l'escenari actual que encara ho est¨¤ paint. (...) Aix¨ª que, senyores i senyors, prenguin-s'ho amb calma, que encara queden dies".

L¨®pez Burniol ho veu com ¡°una situaci¨® institucionalment prerevolucion¨¤ria¡± i es pregunta qu¨¨ diran els que van votar Junts pel S¨ª per donar-li for?a per negociar amb Madrid

Vicent Sanch¨ªs, a El M¨®n, ent¨¦n ¡°els electors que voten CUP des de la pobresa, la marginalitat, la resignaci¨® o l'esperan?a darrera¡±. Per¨° no ent¨¦n gens ¡°els que els voten integrats c¨°modament dins el sistema. Saben qu¨¨ ¨¦s l'intervencionisme de l'Estat? L'autogesti¨®? L'abolici¨® de la propietat privada? A Catalunya hi ha una fornada enorme de malcriats que tiren de tos el qui en t¨¦ m¨¦s. Gent insensata que se sent a gust decantant-se per una radicalitat que, si algun dia guanyara unes eleccions, els hauria d'escarnir per idiotes¡±. L¡¯article acaba amb una queixa a la CUP: ¡°Els demanaria que, la pr¨°xima vegada que no els agrade un article meu, no envien un paperot a ?mnium Cultural per protestar pel que diu el seu vicepresident. Aix¨° no es fa, camarades! Jo escric com a periodista. I ells han de lluitar com a vells anarquistes ut¨°pics, no com ho fa el banquer Rato. Salut!¡±.

Jordi Bast¨¦, a Rac1, aprofitant que es fa el Festival de Cinema de Sitges, veu aquest panorama com una llarga novel¡¤la, amb cap¨ªtols de ci¨¨ncia-ficci¨®, de terror, ¡°i, esperem, amb un final feli?¡±. De totes maneres, aquest final trigar¨¤ a arribar. No tindrem president fins despr¨¦s del Nadal, si el tenim.

Juan Jos¨¦ L¨®pez Burniol, a la Cadena Ser, vaticina que Converg¨¨ncia dir¨¤ s¨ª a la CUP a canvi de formar govern. ¡°I ho far¨¤ perqu¨¨ el partit de Mas ja no existeix com a dreta (...) per pur esperit de subsist¨¨ncia el nucli de l¡¯antiga CDC far¨¤ el pas¡±. L¨®pez Burniol ho veu com ¡°una situaci¨® institucionalment prerevolucion¨¤ria¡± i es pregunta qu¨¨ diran els seus amics que van votar Junts pel S¨ª per donar-li for?a per negociar amb Madrid. ¡±Quina for?a? Si som en un escenari de ruptura!¡±.

Sabotatge a l¡¯AVE.?El ministre de Just¨ªcia, Rafael Catal¨¢, ha afirmat aquest divendres que Foment va demanar col¡¤laboraci¨® en dues ocasions a la Generalitat per protegir les l¨ªnies de l'AVE i que, despr¨¦s del tall de diversos cables de fibra ¨°ptica d'aquest dijous "sembla que no hi ha hagut tanta atenci¨® com hauria estat desitjable". El conseller de Territori, Santi Vila, ha fet recaure aquest mat¨ª tota la responsabilitat sobre Renfe i Adif, que no tenen sistemes de redund¨¤ncia i seguretat prou bons per mitigar episodis com aquests. L'Abc?en fa editorial i critica Vila, ¡°un expert a tirar pilotes fora¡±. Segons el diari, la Generalitat quan va criticar Foment va oblidar que la compet¨¨ncia en mat¨¨ria de seguretat ¨¦s seva. Aquesta mateixa tesi, si fa no fa, sost¨¦ La Raz¨®n. ¡°La Generalitat¡±, diu en un editorial, ¡°no pot considerar-se un simple espectador ali¨¨ de la greu alteraci¨® que es va patir ahir¡±. Considera inadmissible que es vulgui culpabilitzar la v¨ªctima, ¡°en aquest cas Renfe¡±, i acaba l¡¯editorial dient que la conselleria d¡¯Interior catalana no nom¨¦s t¨¦ el dret, ¡°tamb¨¦ l¡¯obligaci¨®¡±, de demanar ajuda a altres forces de seguretat de l¡¯Estat. En un apunt, Carles Sabat¨¦, a El Punt Avui, replica a la ministra Pastor, que ¡°va vincular ahir els robatoris a la xarxa ferrovi¨¤ria catalana amb la deixadesa dels Mossos¡±. Sabat¨¦ escriu que ¡°resulta que Adif ni tan sols ha exposat o reclamat a la policia ni al Govern catal¨¤ que els robatoris afectin m¨¦s Catalunya que altres zones de l¡¯Estat. L¡¯Estat ja va per la via ¨²nica de desacreditar la Generalitat¡±.