El rei dels taurons

Aqu¨ª, a Phillip Island, en aquesta illa petita que est¨¤ a l'altre costat del pont, m¨¦s enll¨¤ del San Remo australi¨¤ (no el del festival de m¨²sica), tothom ho t¨¦ clar. En passar el cap Woolamai, a tocar del mar de Tasm¨¤nia, els entesos diuen que el peix est¨¤ tot venut. Entre gavines i coales, els savis, que ho s¨®n perqu¨¨ han vist moltes curses, perqu¨¨ saben com es guanyen els t¨ªtols, creuen que Lorenzo ja no hi t¨¦ res a fer, que est¨¤ a la merc¨¨ de Valentino Rossi. Pura psicologia, adverteixen. ?s clar que si acaba guanyant la d¨¨cima, com va prometre a l'inici del campionat, no ser¨¤ per ser el pilot m¨¦s r¨¤pid a la pista, per¨° l'itali¨¤ fa moltes altres coses b¨¦.

Si fins ara Rossi ¨¦s el l¨ªder del Mundial ¨¦s perqu¨¨ ha estat el m¨¦s llest, el que ha tingut m¨¦s picardia, m¨¦s mal¨ªcia (si em permeteu), m¨¦s intel¡¤lig¨¨ncia, el que ha sabut llegir millor les curses, el m¨¦s regular, l'¨²nic que no ha com¨¨s cap error d'aquests ben grossos (una caiguda, una mala elecci¨® de pneum¨¤tic, per exemple). I a sobre, no nom¨¦s ¨¦s el millor, sin¨® l'¨²nic que juga la carta de la guerra psicol¨°gica. I com que a Lorenzo nom¨¦s se l'ha trobat un cop a la pista durant una cursa (la darrera, a Motegi), de tan r¨¤pid com pret¨¦n marxar el mallorqu¨ª quan el sem¨¤for s'apaga, el busca abans. I intenta molestar-lo un dia quan intenta fer la pole, alentint el ritme, perqu¨¨ s'emprenyi; o es posa a roda, com el darrer dissabte, per aprendre quatre coses de quina ¨¦s la millor tra?ada del noi que va m¨¦s r¨¤pid que ell, per aprofitar-ne l'aspiraci¨® i millorar els temps. I aix¨° s¨ª que aconsegueix enutjar-lo.

Aqu¨ª, a Phillip Island, despr¨¦s que Lorenzo es proclam¨¦s el corredor menys afortunat, m¨¦s r¨¤pid i m¨¦s en forma del Mundial, despr¨¦s que Rossi digu¨¦s prou i reclam¨¦s una mica m¨¦s de reconeixement en criticar el seu company per explicar-ho tot en termes de bona o mala sort, la guerra ja ¨¦s oberta i p¨²blica. I en aquest escenari, creuen els savis, qui t¨¦ les de guanyar ¨¦s Valentino, per vell, no per diable, que tamb¨¦. M¨¢rquez tenia motius per declarar que el 46 no t¨¦ res de peixet, en al¡¤lusi¨® a aquell casc que va presentar a Misano: ¡°?s el rei dels taurons¡±, deia el catal¨¤, que ja l'ha patit a la pista aquesta temporada. I aquestes jugades, sobre l'asfalt i davant els micr¨°fons, el fan sentir-se com peix a l'aigua.

Rossi, per¨°, no corre sol. I Lorenzo, que ja el va guanyar un cop, l'any 2010, no vol escoltar els que no confien en ell. Ha marxat dos dies lluny d'aquesta illa per oblidar-se dels dards de Rossi i de l'oportunitat perduda al Jap¨®. Ha buscat la pau a Melbourne i ha fet hores extres al gimn¨¤s. Sap que ho t¨¦ de color gris fosc, per¨° vol pensar que li queden tres finals i que en tres finals pot passar qualsevol cosa. Les matem¨¤tiques i les curses li donen la ra¨®: 18 punts (els 18 que t¨¦ d'avantatge l'itali¨¤) quan en queden 75 en joc no poden ser una dist¨¤ncia definitiva. El problema ¨¦s el rival, que t¨¦ nom propi. Valentino Rossi no acumula gaires errors a la seva carrera. Nom¨¦s ha fallat un cop, l'any 2006, a Val¨¨ncia, la darrera cursa de la temporada. Va caure a terra. I el Mundial el va guanyar Hayden.

El mallorqu¨ª s'encomana a una errada com aquesta. Ja no en tindr¨¤ prou de ser nom¨¦s el m¨¦s r¨¤pid a la pista.