La construcci¨® de Llu¨ªs Companys

Llu¨ªs Companys va apostar, des de ben aviat, per esdevenir s¨ªmbol representatiu de determinades reivindicacions socials. En conseq¨¹¨¨ncia, va voler construir-se una imatge d¡¯acord amb les estrat¨¨gies que exigia la nova pol¨ªtica de masses que es va imposar a principis del segle XX. La seva activitat period¨ªstica intensa ¨¦s la manifestaci¨® m¨¦s concloent d¡¯aquesta preocupaci¨®, i fins que va ser elegit president de Catalunya el gener de 1934, va modelar la seva imatge p¨²blica a partir de dos elements prioritaris: l¡¯obrerisme i el catalanisme.

La seva implicaci¨® com a defensor dels interessos obrers era indubtable i li calia donar-la a con¨¨ixer. A la d¨¨cada de 1910, el diari La Lucha va constituir un bon amplificador dels seus m¨¨rits i d¡¯un discurs expl¨ªcitament revolucionari. A aix¨° va agregar, a partir de l¡¯assassinat del seu amic Francesc Layret el 1920, la difusi¨® de la idea que n¡¯era l¡¯hereu, un argument que va repetir amb reiteraci¨® la resta de la seva vida. En un sentit similar, la participaci¨® de Companys en la fundaci¨® de la Uni¨® de Rabassaires (1922) i la direcci¨® que exerc¨ª de la revista portaveu de l¡¯entitat van ser importants, i s¡¯hi van arribar a publicar articles que el presentaven com ¡°una mena de Messies per a la gent que treballa la terra amb generositat i desinter¨¨s¡±. L¡¯altra cara de la moneda van ser les cr¨ªtiques que el qualificaven com un simple demagog irresponsable, tal com va fer en ocasions la publicaci¨® sat¨ªrica El Be Negre, on un Companys caricaturitzat podia exclamar: ¡°El problema rabassaire m¡¯entusiasma; el visc i en visc. Viva Espanya!¡±.

Wl ¡°Viva Espanya¡± de la cita anterior fa refer¨¨ncia a la pol¨¨mica existent sobre el catalanisme m¨¦s o menys sincer de Companys. Una q¨¹esti¨® que va acabar barrejada amb les negociacions dif¨ªcils de l¡¯Estatut de Catalunya de 1932, el seu nomenament posterior com a ministre de Marina i certes declaracions ambivalents. En aquest tema Companys va seguir una estrat¨¨gia que buscava compensar els retrets rebuts, sovint ben injustos, i sobretot a partir de 1931 ofer¨ª des de les p¨¤gines del diari La Humanitat ¡ªfundat per ell mateix¡ª un perfil encara m¨¦s catalanista. I cal afegir el prop¨°sit insistent que va tenir Companys de presentar-se com a hereu de Francesc Maci¨¤, de qui no es podia q¨¹estionar el catalanisme, i alhora treure significaci¨® a les topades que havien tingut: ¡°Proclamo ben alt la meva fidelitat a Maci¨¤. Maci¨¤ ¨¦s Catalunya. Jo ser¨¦ sempre lleial a les aspiracions de Catalunya¡±.

A m¨¦s a m¨¦s, des de les plataformes que controlava va intentar contrapesar les maledic¨¨ncies que perjudicaven la seva imatge, com el suposat desig d¡¯acumular c¨¤rrecs o l¡¯esc¨¤ndol de l¡¯afer Bloch, relacionat amb la maniobra especulativa d¡¯un financer franc¨¨s.

Qu¨¨ en queda de tot plegat? Un personatge m¨¦s interessant que el simple ¡°president m¨¤rtir¡± i que ens explica m¨¦s b¨¦ la din¨¤mica de la Catalunya del primer ter? del XX. Abans de ser president, el capital simb¨°lic acumulat per Companys l¡¯havia situat en una posici¨® pol¨ªtica privilegiada, ell mateix acabaria apareixent com l¡¯hereu d¡¯unes legitimitats anteriors (Layret i Maci¨¤) que molta gent del seu entorn no gosava ni discutir. L¡¯¨²s que Companys va fer d¡¯aquestes refer¨¨ncies indica que era conscient del seu impacte, de manera que avui dia potser seria m¨¦s profit¨®s recon¨¨ixer-lo no sols com a s¨ªmbol patri¨°tic sin¨® tamb¨¦ com un s¨ªmbol de les principals divisions ideol¨°giques i socials de la Catalunya contempor¨¤nia.

Josep Maria Pons i Alt¨¦s ¨¦s professor de la Universitat Rovira i Virgili i autor del llibre Llu¨ªs Companys, els or¨ªgens d¡¯un s¨ªmbol (Consell Comarcal de l¡¯Urgell, 2005).