L¡¯escalinata

El Govern central va portar l'episodi de la consulta catalana del 9-N al Tribunal Constitucional. La seva sent¨¨ncia va suspendre les actuacions realitzades per les institucions de la Generalitat que estiguessin vinculades amb la consulta. Una interpretaci¨® discutible d'aquesta resoluci¨® va donar lloc a la querella ordenada per la Fiscalia General de l'Estat i secundada per Manos Limpias. Transcorreguts molts mesos, es va decidir rebre declaraci¨® als querellats, triant, per sentir Mas, el dia menys apropiat de l'any, sens dubte involunt¨¤riament i distretament. Un dia especialment simb¨°lic, el de l'assassinat del president Companys.

Aquesta vegada compareixen davant el jutge governants sense imputaci¨® de lucre il¡¤l¨ªcit. No s¨®n presumptes lladres. S¨®n pol¨ªtics imputats per les seves decisions pol¨ªtiques, que els querellants interpreten com a desobedi¨¨ncia delictiva al Constitucional. En aquest sentit, ¨¦s raonable que el proc¨¦s tingui clara aparen?a de judici pol¨ªtic, i sigui considerat com a tal. Per aix¨° ¨¦s inevitable que generi reaccions pol¨ªtiques excessives, apassionades o instrumentalitzades. Reaccionen davant l'escalinata del tribunal centenars de pol¨ªtics i milers de ciutadans manifestant les seves simpaties cap als querellats i la seva contrarietat pel proc¨¦s. El Tribunal Superior de Catalunya i el Consell General del Poder Judicial responen amb dur¨ªssims comunicats de defensa de la independ¨¨ncia judicial, segons ells greument atacada.

Ja ha passat el temps de l'an¨¤lisi de la querella de la Fiscalia. El seu origen, la seva redacci¨®, la depend¨¨ncia jer¨¤rquica dels fiscals, o el discutible encert de la seva admissi¨® a tr¨¤mit per part del Tribunal s¨®n aigua passada, una realitat irreversible. Ara toca evitar els tremendismes, amainar les passions, recuperar la serenitat, el bon judici, i procurar que, malgrat tot, els jutges el conservin. Les actuacions i les resolucions dels jutges s¨®n sempre discutibles i han d'estar, i estan, al punt de mira de la llibertat de cr¨ªtica jur¨ªdica, c¨ªvica i medi¨¤tica. Els ciutadans, per la seva banda, tenen dret a expressar la seva opini¨® al carrer, tal com ho van fer, pac¨ªficament i ordenadament. Encara que en major nombre, el seu comportament era el mateix que en les nombroses ocasions en les quals tamb¨¦ es manifesten davant els jutjats, els tribunals i l'Audi¨¨ncia Nacional. I cap d'aquests ¨°rgans judicials s'ha sentit mai pressionat ni afectat en la seva independ¨¨ncia.

Possiblement el que ha desagradat m¨¦s a la majoria del Tribunal Superior i del Consell General del Poder Judicial ¨¦s el seguici de Mas, amb pol¨ªtics, consellers i alcaldes, perqu¨¨ ho perceben com una voluntat de pressi¨® de l'Executiu sobre el Poder Judicial. No obstant aix¨°, cal saber que els jutges del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya s¨®n ¨ªntegres, s¨°lids, independents, i ¨¦s impossible que unes veus al carrer, o uns pol¨ªtics a l'escalinata, puguin moure m¨ªnimament les seves conviccions, els seus criteris, els seus judicis.

D'altra banda, cal considerar que les decisions pol¨ªtiques jutjades van ser decidides col¡¤legiadament i assumides col¡¤lectivament. Tots els del seguici de Mas eren components de les institucions de la Generalitat que van cooperar en aquella decisi¨®, o la van secundar. ?s la seva decisi¨® pol¨ªtica el que s'enjudicia. ?s raonable que se sentin pol¨ªticament imputats, perqu¨¨, pol¨ªticament, tots s¨®n part¨ªcips necessaris en els fets objecte de la querella. La seva pres¨¨ncia implicava, ho busquessin o no, una col¡¤lectiva autoacusaci¨® p¨²blica de coautoria pol¨ªtica, jur¨ªdicament irrellevant. I, tamb¨¦, una manifestaci¨® col¡¤lectiva de discrep¨¤ncia, indiscutiblement l¨ªcita, contra la imputaci¨® penal de la seva decisi¨®.

El tribunal, per als uns i els altres, era nom¨¦s un instrument, una arma d'atac o una cuirassa defensiva. Els querellants van disparar la querella contra Mas, per¨° en comptes de ferir-lo el van obsequiar amb el valuos¨ªssim regal de l'escalinata del Tribunal Superior, i amb un dia de gl¨°ria que no mereix per les boires de corrupci¨® que l'envolten, i per la seva deplorable gesti¨® pol¨ªtica. Al seu torn, Mas i la seva comitiva, escudant-se en la seva exhibici¨® a l'escalinata, van obsequiar els querellants amb un tribunal acorralat, amb una dif¨ªcil sortida jur¨ªdica cre?ble. Les ostentoses demostracions de for?a pol¨ªtica i c¨ªvica, contradict¨°riament, impliquen una dificultat access¨°ria per absoldre, sobreseure o arxivar el cas, perqu¨¨ faria l'efecte que les pressions van ser eficaces, que el tribunal va actuar per covardia o submissi¨®. I si condemna, es tornaria a sentir l'argument, malintencionat, injust i tendenci¨®s, de ¡°la jugada indigna¡± del 1984. Evidentment, ni els uns ni els altres volen un tribunal de just¨ªcia. Nom¨¦s busquen i esperen disposar d'un instrument favorable de resoluci¨® del seu problema pol¨ªtic.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal en cap del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya.