Recuperar la lleialtat de Catalunya

Despr¨¦s de tres llargs anys d'una mobilitzaci¨® permanent i massiva als carrers i a les urnes, l'independentisme es resisteix a ser aquest?souffl¨¦ condemnat a desinflar-se amb el simple pas del temps. Les enquestes no semblen indicar que el suport a la independ¨¨ncia pateixi cap s¨ªmptoma inequ¨ªvoc d'esgotament. A causa d'aix¨°, el proc¨¦s sobiranista sembla que est¨¤ cridat a ser una de les principals turbul¨¨ncies pol¨ªtiques que marcaran la propera legislatura.

Tot i aix¨ª, seria un error considerar l'independentisme com un bloc monol¨ªtic i infrangible. En realitat, aquest col¡¤lectiu est¨¤ format per una coalici¨® en la qual conviuen dos grups: els independentistes incondicionals i els federalistes desafectes amb l'statu quo.

El primer col¡¤lectiu ¨¦s el m¨¦s nombr¨®s i representa el voltant d'un ter? de l'electorat catal¨¤. L'adhesi¨® al projecte sobiranista entre aquest grup ¨¦s dif¨ªcil que es trenqui. Es tracta de ciutadans que han desconnectat d'Espanya i que molt dif¨ªcilment es veurien sedu?ts per alguna proposta de nou encaix de Catalunya.

El segon col¡¤lectiu el formen els votants federalistes, o que volen m¨¦s autogovern per a Catalunya. Encara que s¨®n num¨¨ricament inferiors (al voltant del 15%), es tracta d'un grup d'un elevat inter¨¨s estrat¨¨gic. L'independentisme necessita aquest electorat per aconseguir ser majoritari. En efecte, el votant federalista, tot i que no t¨¦ gaire bona premsa, ¨¦s qui decantaria la balan?a en un eventual refer¨¨ndum per la independ¨¨ncia.

En els ¨²ltims anys, el debat p¨²blic a Catalunya ha estat polaritzat a l'entorn de dues ¨²niques alternatives: independ¨¨ncia o statu quo. Aquest plantejament dicot¨°mic, que no preveu opcions interm¨¨dies, ha beneficiat l'independentisme, ja que ha perm¨¨s sumar al bloc sobiranista una gran part d'aquells votants federalistes que a priori no tindrien la independ¨¨ncia com a primera prefer¨¨ncia. I ¨¦s que si alguna cosa uneix federalistes i independentistes incondicionals ¨¦s el seu profund rebuig a l'statu quo. Si les opcions es redueixen a immobilisme o ruptura, la majoria de federalistes ho tenen clar: abandonar Espanya.

La instauraci¨® d'un debat bipolar respon en bona part a la ren¨²ncia del Govern central a competir pel votant federalista. Durant aquests anys, l'Estat no ha posat sobre la taula cap tercera via que permet¨¦s atreure els federalistes. En aquesta q¨¹esti¨®, el Govern de Mariano Rajoy ha preferit escudar-se darrere de la legalitat vigent per evitar intervenir activament en la resoluci¨® del conflicte.

La inacci¨® del Govern espanyol ha deixat camp obert perqu¨¨ l'independentisme imposi les coordenades del debat a Catalunya. No obstant aix¨°, el plantejament d'una tercera via podria trencar l'actual dicotomia independ¨¨ncia vs.?statu quo. Per¨°, quina proposta podria efectivament dividir la coalici¨® independentista? Per respondre aquesta q¨¹esti¨® pot ser molt ¨²til rec¨®rrer a les lli?ons de l'economista Albert O. Hirschman.

El sobiranisme ser¨¤ una de les principals turbul¨¨ncies pol¨ªtiques de la propera legislatura

Segons Hirschman, els consumidors lleials d'una marca o empresa s¨®n aquells capa?os de suportar una eventual deterioraci¨® del producte sense passar-se a la compet¨¨ncia. La seva adhesi¨® emocional a la marca els impedeix deixar de comprar el producte, tot i que aquest ja no sigui completament del seu grat. Per¨° la paci¨¨ncia dels lleials no ¨¦s infinita. Superat un llindar de toler¨¤ncia, els lleials acaben finalment abandonant l'empresa i marxant a la compet¨¨ncia.

Perdre els lleials ¨¦s un veritable handicap per a les empreses, ja que una vegada el lleial opta per desertar ja no ¨¦s f¨¤cil recuperar-lo. Arribats a aquest punt, les empreses no poden guanyar-se de nou els antics lleials amb simples canvis cosm¨¨tics, sin¨® que han de tornar a oferir-los un producte que s'adeq¨¹i de forma ¨°ptima a les seves prefer¨¨ncies.

Hirschman centrava la seva an¨¤lisi en empreses competitives, per¨° aquest es pot traslladar de forma convincent al cas catal¨¤. Molts federalistes que avui optarien per la independ¨¨ncia eren lleials amb Espanya i van superar el seu llindar de toler¨¤ncia despr¨¦s d'un c¨²mul de sentiments de greuge. Alguns d'ells s¨®n coneguts: la sensaci¨® d'un repartiment injust de les inversions de l'Estat, el d¨¨ficit en el finan?ament auton¨°mic o la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut.

Per¨° potser l'element que va acabar empenyent molts federalistes a superar finalment el seu llindar de toler¨¤ncia va ser la deterioraci¨® de l'autogovern catal¨¤ despr¨¦s de la crisi del deute del 2012. Llavors, el Govern d'Artur Mas, incapa? d'accedir al mercat de capitals, es va veure obligat a ser rescatat pel Govern central. Aquest rescat va estar subjecte a unes condicions que en la pr¨¤ctica van suposar una anul¡¤laci¨® de facto de l'autogovern catal¨¤. Va ser llavors quan per molts catalans Madrid va acabar convertint-se en la seva troica particular.

L¡¯Estat s¡¯hauria d¡¯atrevir a adoptar un paper m¨¦s actiu i superar l¡¯immobilisme

Els sentiments de greuge acumulats durant els ¨²ltims anys van provocar que molts catalans deixessin de ser lleials a Espanya. Arribats a aquest punt, el Govern central no pot recuperar la seva lleialtat amb simples gestos simb¨°lics. Si seguim la l¨°gica de Hirschman, l'Estat nom¨¦s pot tornar a atreure els antics lleials amb una proposta que satisfaci plenament els seus desitjos. I no ¨¦s d'esperar que aquest col¡¤lectiu se senti satisfet amb simples canvis cosm¨¨tics amb certa c¨¤rrega simb¨°lica. Molt probablement, una tercera via efica? comportaria una reformulaci¨® profunda del model d'Estat amb inevitables costos econ¨°mics per a la resta de comunitats aut¨°nomes.

?Espanya es pot permetre assumir aquests costos per recuperar la lleialtat de Catalunya? Aquest ¨¦s, al meu parer, el principal escull. En els ¨²ltims anys, l'opini¨® p¨²blica espanyola s'ha mogut a posicions menys tolerants amb el sistema auton¨°mic. Si excloem les comunitats aut¨°nomes hist¨°riques, els ciutadans partidaris d'una recentralitzaci¨® o anul¡¤laci¨® de les autonomies representen m¨¦s del doble dels qui prefereixen potenciar la descentralitzaci¨® de l'Estat.

A aquest clima d'opini¨® se li sumen les recents pressions de les institucions europees perqu¨¨ el Govern central dugui a terme noves mesures d'austeritat. ?s dif¨ªcil pensar que l'Estat pugui conv¨¨ncer l'electorat espanyol de la necessitat de plantejar un nou pacte amb Catalunya que impliqui estrenye's encara m¨¦s el cintur¨®.

En definitiva, recuperar la lleialtat dels catalans no sembla una tasca f¨¤cil. Tot i aix¨ª, l'Estat s'hauria d'atrevir a prendre un paper m¨¦s actiu en aquesta q¨¹esti¨®. Si alguna cosa hem apr¨¨s d'aquesta ¨²ltima legislatura ¨¦s que l'immobilisme ¨¦s la millor garantia que el proc¨¦s sobiranista segueixi el seu curs.

Llu¨ªs Orriols ¨¦s doctor per la Universitat d'Oxford i professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica a la Universitat Carlos III de Madrid.