La presidenta i els esclaus

Els catalans vivim esclavitzats. La primera vegada que ho vaig sentir dir a?Carme Forcadell va ser un diumenge d'aquest agost a Sitges, envoltada de ve?ns i de turistes. Els turistes hi eren per l'espectacle; els ve?ns hi van acudir per escoltar la bona nova de la independ¨¨ncia. Era un acte preelectoral de Junts pel S¨ª. Jordi Turull (CDC) va detallar les bondats de crear un nou Estat des del punt de vista legislatiu, el catedr¨¤tic d'Economia Oriol Amat en va explicar els beneficis pecuniaris. A Forcadell li va tocar subratllar la c¨¤rrega emocional de l'assumpte: ¡°Ho hem de fer per la gent que s'ha quedat en el cam¨ª, per les persones que somien des de fa 300 anys amb la llibertat (¡­). Hem de ser lliures, deixar de ser esclaus, i fer-ho per les generacions futures¡±. Vaig assistir al m¨ªting acompanyat d'un amic, un professor universitari de disseny, resident a Sitges, en general poc interessat en pol¨ªtica. L'acte li motivava poc, fins que va prendre la paraula la nova presidenta del Parlament. El meu amic em va admetre que se li va posar la pell de gallina per una estranya barreja de pa¨¹ra i de sentimentalisme nacional. Quan en finalitzar la trobada van sonar Els?segadors, el meu amic estava visiblement emocionat.

Els 300 anys de la caiguda de Barcelona davant de les tropes borb¨°niques a la guerra de Successi¨® s¨®n un t¨°tem imprescindible en el relat nacional catal¨¤. Artur Mas l'utilitza freq¨¹entment amb la postdata dels mil anys d'hist¨°ria de Catalunya. Forcadell va m¨¦s enll¨¤. Els 300 anys s¨®n part indispensable de la seva alimentaci¨® ret¨°rica i no van faltar en l'arenga amb la qual va estrenar la seva presid¨¨ncia del Parlament: ¡°No siguem esclaus del passat. Siguem creadors del futur. Treballem pensant en els propers 300 anys i no en els 300 passats¡±. Escoltat amb perspectiva, les paraules de Forcadell es podien entendre com una autocr¨ªtica, o potser com una aixecada de camisa. Tamb¨¦ va justificar que el seu ¡°visca la rep¨²blica catalana¡± era un missatge per satisfer tots els diputats, perqu¨¨ en realitat el que volia era remarcar ¡°els valors universals republicans de la llibertat, la igualtat, la democr¨¤cia i la fraternitat¡±.

Forcadell (Xerta, Baix Ebre, 1956) ¨¦s prima i menuda. T¨¦ un to de veu agut amb accent del sud, de les terres de l'Ebre, on va n¨¦ixer i va viure fins als 18 anys, quan es va mudar a Sabadell per cursar els seus estudis a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB). ?s llicenciada en Ci¨¨ncies de la Comunicaci¨®, en Filosofia i ¨¦s fil¨°loga de professi¨®. Va treballar 12 anys al Servei d'Ensenyan?a del Catal¨¤ de la Generalitat. ?s militant d'ERC, partit amb el qual va ser regidora a Sabadell entre 2003 i 2007. Forcadell ¨¦s una dona eixuta; els trets de la cara se li han endurit durant els tres anys de proc¨¦s independentista que ella ha protagonitzat al capdavant de la Assemblea Nacional Catalana (ANC). ?s m¨¦s f¨¤cil imaginar-se-la com la bibliotec¨¤ria de Xerta que com la Llibertat de Delacroix guiant el poble. Amb l'¨¨pica discursiva ha tingut m¨¤niga ampla. Hi ha m¨²ltiples exemples d'aix¨° a les xarxes socials. En un discurs que va pronunciar el 2012 a Sant Carles de la R¨¤pita, la llavors presidenta de l'ANC es va remuntar a l'edat mitjana per enumerar els greuges soferts per Catalunya: ¡°Els processos d'independ¨¨ncia s¨®n sempre fruit de la injust¨ªcia, de la humiliaci¨® i del menyspreu. I Espanya fa molts anys que ens menysprea, des de l'Edat Mitjana, i ho continuar¨¤ fent¡±.

En aquella trobada als carrers de Sant Carles, com a Sitges, Forcadell va parlar de l'esclavitud que, segons el seu parer, sofrim els catalans: ¡°Quina classe de poble ser¨ªem si en comptes de la llibertat prefer¨ªssim continuar sent esclaus?¡±. L'Organitzaci¨® Internacional del Treball calcula que a Europa hi ha 1,4 milions de persones vivint en condicions d'esclavitud. L'ONG Global Slavery Index estima que 6.100 persones patien explotaci¨® laboral a Espanya el 2014. En tots dos casos, no es diu res dels catalans.

Forcadell rebaixa la intensitat emocional quan no parla en m¨ªtings, per¨° el vocabulari segueix sent de trinxera. La l¨°gica d'assenyalar qui ¨¦s l'enemic va comen?ar a les primeres raneres del proc¨¦s. Pocs dies abans de les eleccions del 2012, Forcadell va assegurar a la Televisi¨® del Bergued¨¤ que ¡°ara ja tenim molt clar quins s¨®n els partits unionistes que volen seguir a Espanya, als quals ja els est¨¤ b¨¦ la situaci¨® d'espoli que patim¡±. Forcadell va iniciar l'entrevista explicant al periodista que li agradava molt visitar Berga perqu¨¨ en aquest municipi, comparat amb la zona metropolitana de Barcelona, ¡°es veuen moltes m¨¦s estelades penjades als balcons¡±

Els trets de la cara se li han endurit en els tres anys de proc¨¦s independentista que ella ha protagonitzat

Per ser presidenta del Parlament catal¨¤, Forcadell ha hagut de moderar progressivament la seva eloq¨¹¨¨ncia. T¨¦ un estil particular per filar els discursos basat a repetir conceptes fins a la sacietat, com si volgu¨¦s evitar que la imaginaci¨® li jugui una mala passada. Un exemple de l'estrat¨¨gia del disc ratllat ¨¦s la seva intervenci¨® a?l'assemblea general de l'ANC del 2014: ¡°Hem d'explicar a Europa, hem d'explicar a Europa, hem d'explicar al m¨®n, que volem decidir el nostre futur de manera absolutament democr¨¤tica i pac¨ªfica. Hem d'explicar que volem ser autors i protagonistes de la nostra hist¨°ria. Hem d'explicar que volem contribuir des de la llibertat a construir una Catalunya, una Europa i un m¨®n millor. Per aix¨° hem d'anar tots a votar en les properes eleccions europees. El dia 25 de maig hem d'anar tots a votar, i votar partits que defensin la consulta, votar partits compromesos amb la consulta. Necessitem que els nostres representants expliquin a Europa i al m¨®n que votarem. Que expliquin que el 9 de novembre exercirem el nostre dret d'autodeterminaci¨®. Perqu¨¨ som un poble, som un poble. No nom¨¦s perqu¨¨ ho demostra la hist¨°ria, no nom¨¦s per aix¨°, sin¨® perqu¨¨ volem, perqu¨¨ volem. Perqu¨¨, qu¨¨ o qui decideix qu¨¨ ¨¦s un poble si no la mateixa voluntat de ser-ho?¡±.

El t¨¤ndem de Forcadell en l'agitprop nacional catal¨¤ ha estat Muriel Casals, l'expresidenta d'?mnium Cultural. Casals ¨¦s m¨¦s calmada i t¨¦ menys aptituds per motivar les masses. Potser per aix¨° no ha estat ella la triada per presidir el Parlament, i perqu¨¨ Forcadell t¨¦ molt clar, com ja va advertir a Catalunya R¨¤dio a l'agost del 2014, que en ¡°algun moment o un altre haurem de trencar la legalitat espanyola¡±. Aquest moment ja ha arribat.