Vint-i-cinc anys despr¨¦s

La setmana passada vaig tenir el privilegi de formar part d'un tribunal davant el qual es va defensar una excel¡¤lent tesi doctoral. Una mostra m¨¦s de la qualitat de la investigaci¨® que es duu a terme a moltes de les nostres universitats i que es tradueix en treballs de categoria comparable als de les millors universitats internacionals. El jove i brillant autor de la tesi es diu Alfredo Sasso, el t¨ªtol ¨¦s Non-nationalist Political Actors in Bosnia-Herzegovina (1989-1991) i la investigaci¨® s'ha desenvolupat al Departament d'Hist¨°ria Moderna i Contempor¨¤nia de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona.

En la vor¨¤gine dels esdeveniments que desborden en aquest moment la Uni¨® Europea, ha passat desapercebut el vint-i-cinqu¨¨ aniversari d'unes eleccions transcendentals: les que van tenir lloc a B¨°snia i Hercegovina el novembre del 1990. En aquelles eleccions, i contra tot pron¨°stic, es va produir un triomf aclaparador dels partits nacionalistes (serbis, croats i musulmans), que fins tot just uns mesos abans eren il¡¤legals en aquesta rep¨²blica iugoslava. La forma en qu¨¨ va cristal¡¤litzar el nou Parlament bosni¨¤, aix¨ª com les din¨¤miques que es van generar a partir d'aquell moment, van conduir un any i mig m¨¦s tard a la guerra m¨¦s terrible que hagi assolat un pa¨ªs europeu des del final de la Segona Guerra Mundial.

La tesi analitza el per¨ªode immediatament anterior a les eleccions i les seves conseq¨¹¨¨ncies. I ho fa atenent les din¨¤miques pol¨ªtiques, socials i econ¨°miques d'aquells tres anys crucials. El seu m¨¤xim inter¨¨s rau a explicar com va ser possible que es produ¨ªs una enorme polaritzaci¨® al voltant de l'eix nacional, fins al punt de desembocar en una brutal guerra civil, en una societat en la qual nom¨¦s un any abans d'aquelles eleccions crucials la identitat nacional no era un element especialment rellevant en la definici¨® ideol¨°gica dels ciutadans bosnians, i aquests no percebien cap tipus de tensi¨® derivada d'aquestes adscripcions identit¨¤ries.

La resposta, complexa per for?a, posa el focus en algunes q¨¹estions especialment rellevants, com la crisi del r¨¨gim pol¨ªtic, en el marc de la fallida dels pa?sos de l'Europa oriental accelerada per la perestroika sovi¨¨tica i la caiguda del mur de Berl¨ªn. La crisi va propiciar una redefinici¨® de l'espai pol¨ªtic i l'aparici¨® de nous partits que q¨¹estionaven l'hegemonia dels qui havien monopolitzat el poder en les d¨¨cades precedents, al mateix temps que s'obria el debat sobre les reformes constitucionals necess¨¤ries per abordar la dif¨ªcil situaci¨® pol¨ªtica.

El descr¨¨dit de les institucions federals va abonar el cam¨ª dels qui defensaven la liquidaci¨® de l'Estat iugoslau i la creaci¨® de rep¨²bliques independents

La crisi de r¨¨gim es va desenvolupar entre greus esc¨¤ndols de corrupci¨® i en el marc d'una profunda crisi econ¨°mica que havia disparat les taxes d'atur, havia erosionat de forma important la situaci¨® de les classes mitjanes i havia impactat durament sobre una joventut molt ben formada acad¨¨micament i que veia com es frustraven les seves possibilitats d'acc¨¦s a bones ocupacions. L'enorme malestar social es va dirigir contra les institucions i les organitzacions pol¨ªtiques i sindicals del r¨¨gim, i no pocs ciutadans bosnians van dipositar en les forces nacionalistes les seves esperances d'una r¨¤pida sortida del pou en el qual estaven.

Les tensions entre les diferents rep¨²bliques que componien Iugosl¨¤via, i especialment entre les din¨¤miques independentistes d'Eslov¨¨nia i Cro¨¤cia, d'una banda, i les centralitzadores de S¨¨rbia i Montenegro, de l'altra, es van traslladar a l'interior de B¨°snia i Hercegovina. El descr¨¨dit de les institucions federals va facilitar el cam¨ª dels qui defensaven la liquidaci¨® de l'Estat iugoslau i la creaci¨® de rep¨²bliques independents. Les difer¨¨ncies ling¨¹¨ªstiques, culturals i religioses, que fins a aquell moment no havien estat rellevants ni conflictives, van comen?ar a ser-ho en la mesura que els nous partits nacionalistes van exagerar, i fins i tot van inventar, greuges i difer¨¨ncies, mentre menyspreaven els evidents lla?os comuns com a manera d'aconseguir un espai pol¨ªtic propi.

En aquesta din¨¤mica, les forces que eren nacionalment transversals i pretenien evitar cost¨¦s el que cost¨¦s un futur parlament dividit segons criteris d'identitat nacional es van veure desbordades per una l¨°gica perversa: votar nacionalista perqu¨¨ els altres faran el mateix; la defensa del propi inter¨¨s, no mitjan?ant l'adscripci¨® ideol¨°gica en el seu sentit cl¨¤ssic (esquerra/dreta, comunisme/socialdemocr¨¤cia/liberalisme), sin¨® mitjan?ant la identificaci¨® amb comunitats nacionals homog¨¨nies. Un sistema electoral que afavoria les ¨¤rees rurals sobre les urbanes va fer la resta. La ciutadania va ser derrotada per la naci¨®. Primer, a les urnes. Mesos m¨¦s tard, en una guerra sense quarter.