L¡¯emigraci¨® d¡¯espanyols bat el r¨¨cord des de l¡¯inici de la crisi

El creixement de l'economia no frena l'¨¨xode d'espanyols que deixen el pa¨ªs. En el primer semestre de l'any 50.844 espanyols han posat rumb a l'estranger, segons les dades divulgades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estad¨ªstica. El nombre d'espanyols que ha fet les maletes en sentit invers i ha tornat al pa¨ªs est¨¤ lluny d'igualar els que marxen: en els primers sis mesos van tornar 23.078 espanyols, menys de la meitat dels que busquen oportunitats fora.?

El nombre d'espanyols que se'n van mant¨¦ una tend¨¨ncia ascendent imparable. Un exemple ¨¦s que el nombre dels que han marxat aquests primers mesos supera els de tot l'any 2010, en plena crisi, quan 40.157 espanyols van decidir establir la seva resid¨¨ncia fora. Entre la poblaci¨® forana el nombre dels que arriben es mant¨¦ estable i va arribar als 134.143 estrangers en el primer semestre, per¨° ha baixat amb for?a el nombre dels que deixen el pa¨ªs,?en nom¨¦s dos anys ha passat de 233.320 en el primer semestre del 2013 a 113.762 en el mateix per¨ªode d'aquest any. Aix¨° suposa que han arribat 20.380 estrangers m¨¦s dels que han marxat.

El balan? global, agrupant espanyols i estrangers, deixa una conclusi¨®: Espanya segueix sent un pa¨ªs d'emigrants, tot i que el saldo migratori se situa prop de la paritat: la difer¨¨ncia total entre els que han marxat i els que han arribat ¨¦s de 7.385 persones gr¨¤cies al fet que la marxa d'estrangers que resideixen a Espanya s'ha interromput amb for?a.

La primera conseq¨¹¨¨ncia d'aix¨° ¨¦s que Espanya segueix perdent poblaci¨®. El total d'habitants ha baixat en 26.501 persones i en data 1 de juliol del 2015 era de 46.423.064 persones, gaireb¨¦ un 0,06% menys que al comen?ament d'any. En el mateix per¨ªode del 2014 la caiguda va ser de 48.146 habitants, per la qual cosa s'ha alentit el ritme al qual cau la poblaci¨®.

L'evoluci¨® del nombre d'habitants dep¨¨n principalment de tres factors: naixements, defuncions i moviments migratoris. El nombre de nounats havia estat en els ¨²ltims 16 anys m¨¦s elevat que el de morts, per¨° aquest any s'ha trencat la tend¨¨ncia i el nombre de morts ¨¦s superior, si a aix¨° li sumem que el nombre d'emigrants supera el de les persones que arriben a Espanya en 7.385 persones, el resultat ¨¦s doble: Espanya perd poblaci¨® i la que es queda t¨¦ una edat mitjana superior. L'envelliment d'Espanya ¨¦s un fet que contrasta amb altres pa?sos del seu entorn, com Fran?a, amb un alt vigor demogr¨¤fic que es basa en una mitjana d'1,99 fills per dona, la m¨¦s elevada del continent i promoguda per importants ajudes familiars, la qual cosa porta a augurar un sorpasso a Alemanya ¡ªque t¨¦ una taxa d'1,40 fills per dona¡ª com el pa¨ªs amb m¨¦s poblaci¨® d'Europa el 2050 malgrat la dist¨¤ncia que actualment els separa ¡ª66,3 milions Fran?a davant dels 81,2 milions d'Alemanya.

En tot el 2014 la p¨¨rdua de poblaci¨® va ser del 0,14% (-72.335 persones), i el 2013 la reducci¨® va ser m¨¦s intensa, del 0,46% (-220.130). En aquest escenari, l'actual tend¨¨ncia indica que Espanya, amb una taxa d'1,27 fills per dona, pot perdre protagonisme en el mapa europeu en forma d'una menor representaci¨® a les institucions comunit¨¤ries, que depenen de la poblaci¨®. Les previsions de l'INE indiquen que Espanya tindr¨¤ 45,8 milions d'habitants el 2024 i 40,9 el 2064.