Mor Jaime Camino, director de ¡®Drag¨®n Rapide¡¯

Jaime Camino va morir ahir a Barcelona amb 79 anys despr¨¦s de m¨²ltiples complicacions de salut que arrossegava des de feia temps i que ell mateix explicava en una entrevista, l'¨²ltima de la seva vida, fa un mes a casa seva. ¡°Al cap de poc temps d'acabar el documental Els nens de R¨²ssia el 2001, em van trobar un c¨¤ncer de pulm¨® amb met¨¤stasi cerebral, i em van operar. Llavors vaig sortir b¨¦, per¨° he anat perdent facultats. Estic fora de servei com si fos una gasolinera. El cervell no t'obeeix per fer el que vols. Podria escriure una altra novel¡¤la, s¨ª, per¨° no en tinc ganes¡±.

Havia nascut a Barcelona un mes abans que esclat¨¦s la revolta militar que va provocar la Guerra Civil. El record d'aquella guerra va marcar bona part de la seva filmografia. Sis dels seus millors treballs versen sobre el conflicte. El primer acostament va ser Espa?a otra vez?(1969), amb la col¡¤laboraci¨® de Rom¨¢n Gubern i d'Alvah Bessie, que havia estat voluntari de la Brigada Lincoln i un dels Deu de Hollywood castigats per la seva presumpta pertinen?a al Partit Comunista. I a pesar que la pel¡¤l¨ªcula va ser seleccionada pel Festival de Canes, no va deixar per aix¨° de patir els rigors de la censura.

Aquesta no va ser l'¨²nica topada que Jaime Camino hi va tenir. El de Les llargues vacances del 36 (1976) va ser encara pitjor: ¡°Del ministeri van trucar al Festival de Canes per demanar que ells mateixos la censuressin, i el festival es va negar a fer-ho. Quan es va presentar al de Berl¨ªn, va ser premiada, un detall que les autoritats espanyoles van voler ocultar¡±. Als censors els va indignar especialment la seq¨¹¨¨ncia final, en la qual les tropes franquistes i la cavalleria mora entraven a Barcelona, o m¨¦s ben dit, al poblet en qu¨¨ es desenvolupava l'acci¨®: ¡°El periodista i mediador de la censura Carlos Sent¨ªs en va tenir part de culpa. Vaig anar a veure'l i em va dir que tot era mentida, que no era cert el que hi sortia de la cavalleria mora i que a la pel¡¤l¨ªcula hi havia un ab¨²s de banderes republicanes¡±. El cas ¨¦s que Les llargues vacances del 36?va estar a punt de no poder-se veure a Espanya. Camino rememorava que Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n l'havia definit com una ¡°urgent necessitat p¨²blica pel que t¨¦ de normalitzaci¨® del dret a la llibertat de mem¨°ria hist¨°rica¡±.

Camino recordava els rodatges d'altres de les seves pel¡¤l¨ªcules fonamentals, com Drag¨®n Rapide (1986), la primera de ficci¨® que es va atrevir a encarnar Franco, responsabilitat que va recaure en l'actor Juan Diego (¡°em va admirar el seu rigor¡±); El llarg hivern (1991), relat d'una fam¨ªlia dividida per la guerra vista a trav¨¦s del servent, que interpretava Vittorio Gassman, a qui Camino evocava amb afecte (¡°estava deprimit, s'havia fet vell, per¨° va ser fant¨¤stic treballar amb ell¡±); la pel¡¤l¨ªcula experimental sobre Garc¨ªa Lorca El balc¨® obert?(1984), amb gui¨® de Caballero Bonald, i els documentals La vella mem¨°ria (1978), ¡°la millor reflexi¨® que des del cinema s'ha fet mai sobre la guerra espanyola¡±, com es va escriure en el seu moment, i l'escruixidor Los nens de R¨²ssia (2001), rep¨¤s a les viv¨¨ncies d'aquells nens evacuats el 1937 que van cr¨¦ixer i van viure a la Uni¨® Sovi¨¨tica. Va ser la seva ¨²ltima pel¡¤l¨ªcula.

El 1960, abans de fer cinema, va escriure la seva primera novel¡¤la, La coraza, que va presentar al Premi Nadal, per¨° que es mant¨¦ in¨¨dita. I el 1996 va publicar Morir¨¦ a Nova York, que havia de ser originalment un gui¨® per al cinema, ¡°per¨° quan anava per la p¨¤gina 40 em vaig adonar que em sortia una novel¡¤la, i vaig continuar endavant. Diuen que una imatge val m¨¦s que mil paraules, per¨° en aquell moment vaig preferir les mil paraules¡±.

Reflex d'una ¨¨poca

En la nostra relaxada conversa es van barrejar temes i records de forma espont¨¤nia, com els comentaris sobre els inicis de la seva carrera cinematogr¨¤fica, emparada en el que en els anys seixanta es va anomenar ¡°l'escola de Barcelona¡±, que s'enfrontava al cinema de Madrid, ¡°que feia olor de cocido¡±. Ja llavors deia Camino que el que feien a Barcelona ¡°era avorrid¨ªssim, no ho veia ning¨²¡±. Van ser seves llavors Los felices 60 (1963), hist¨°ria d'una dona casada que troba el seu aut¨¨ntic amor en el context en una societat reprimida malgrat l'eclosi¨® tur¨ªstica; Ma?ana ser¨¢ otro d¨ªa (1966), que era ¡°molt desenfadada, molt boja¡±; Un hivern a Mallorca (1969), sobre els amors ad¨²lters de Chopin i Georges Sand i el rebuig social que van patir, o Mi profesora particular (1973), amb un joven¨ªssim Serrat com a actor, que els seus ¡°additaments pilosos preocupaven molt als productors, quan el que era important ¨¦s que era un actor insuficient¡±.

Amb m¨¦s o menys encert en totes aquestes pel¡¤l¨ªcules, Camino s'obstinava a plasmar de forma cr¨ªtica aspectes de l'Espanya del moment. Va ser un director de cinema noble i s¨°lid. Del seu cicle sobre la Guerra Civil s'ha dit, amb ra¨®, que constitueix en el seu conjunt l'aportaci¨® m¨¦s rellevant que qualsevol cineasta espanyol hagi fet sobre aquest esdeveniment hist¨°ric.