La incertesa pol¨ªtica dispara l¡¯inter¨¨s pel missatge del Rei

La situaci¨® pol¨ªtic empantanegada que viu Espanya despr¨¦s de les eleccions generals de diumenge passat ha disparat l'inter¨¨s per les paraules que pugui dirigir Felip VI als espanyols abans del sopar de la nit de Nadal en el seu tradicional missatge nadalenc. L'abs¨¨ncia d'una majoria clara i el maridatge complicat entre els partits despr¨¦s de la fragmentaci¨® del bipartidisme per formar govern han posat el Rei sota els focus.

Les dificultats per trobar una sortida que permeti formar govern amb normalitat i mantingui greixat el mecanisme de les institucions, en un moment en qu¨¨ les dades indiquen que Espanya inicia el cam¨ª de la recuperaci¨® despr¨¦s de la recessi¨® econ¨°mica, ha aixecat una preocupaci¨® l¨°gica en un ampli sector de la societat.

En aquest panorama de segmentaci¨® electoral i abs¨¨ncia de perspectives de consens, no s¨®n pocs els espanyols que esperen una crida a la responsabilitat en les paraules del cap de l¡¯Estat perqu¨¨ es mantingui la governabilitat. Com tamb¨¦ l'esperen sobre la situaci¨® d'amena?a a la integritat de l¡¯Estat que suposa el repte dels independentistes catalans quan s'obre un nou temps pol¨ªtic que introdueix m¨¦s incerteses, davant la qual el Rei no s'ha mostrat impassible.

L'equip de rodatge va dur a terme aquest dimarts les proves per a l'enregistrament del missatge de Felip VI, l'esborrany del qual s'ha tancat aquest any m¨¦s tard del que ¨¦s habitual a causa que s'ha esperat que se sab¨¦s i que sediment¨¦s el resultat de les eleccions per a la seva redacci¨® definitiva. El missatge ser¨¤ em¨¨s en diferit dijous a la nit per la majoria de televisions d'Espanya, excepte Cuatro i la basca EITB, com ha passat altres anys.

El Rei mant¨¦ una posici¨® de m¨¤xima discreci¨® en l'¨¤mbit pol¨ªtic d'Espanya. Durant la campanya electoral no es va mostrar i nom¨¦s va apar¨¨ixer per causes majors, com l'enterrament dels dos policies assassinats en l'atac talib¨¤ de Kabul i per trucar a Mariano Rajoy despr¨¦s de ser agredit a Pontevedra per interessar-se pel seu estat.

Per¨° Felip VI afronta ara una situaci¨® in¨¨dita en la hist¨°ria recent d'Espanya. La responsabilitat del Rei en la resoluci¨® d'aquest emb¨²s institucional que pot produir la falta d'acord, amb les atribucions limitades per la Constituci¨®, comporta m¨¦s compromisos que els que va haver d'assumir el seu antecessor, Joan Carles I, despr¨¦s d'unes eleccions des que va entrar en vigor la Constituci¨® del 1978.

Les majories absolutes i simples clares havien redu?t a una dilig¨¨ncia ritual la funci¨® de proposar el candidat a president del Govern central, i si escau nomenar-lo, com reconeix la Carta Magna en l'article 62 i com estableix en el 99. El Rei, despr¨¦s de les consultes amb els representants dels partits electes, complia amb la seva funci¨® de proposar el candidat a president del Govern espanyol i nomenar-lo despr¨¦s que el Congr¨¦s li atorgu¨¦s la confian?a.

No obstant aix¨°, en una situaci¨® complexa com la que acaben de decidir les urnes, Felip VI, fins i tot sense tenir protagonisme executiu, ¨¦s una inst¨¤ncia persuasiva de primer ordre, cosa que li confereix una representaci¨® crucial en la ronda de consultes que ha de fer amb els diferents grups parlamentaris despr¨¦s de la constituci¨® de les Corts el 13 de gener que ve.