Del n¨ªnxol a l¡¯ossera sense notificaci¨®

La fam¨ªlia Bonet va decidir fa dos anys portar el cos d'un parent amb el de la seva parella perqu¨¨ eren en cementiris diferents. Per¨° no aconseguia trobar el seu n¨ªnxol. Despr¨¦s de demanar a Cementiris de Barcelona que aclar¨ªs on era el cad¨¤ver, la fam¨ªlia va descobrir que estava enterrat a l'¡°ossera general i que d'all¨¤ no es podia recuperar¡±, explica Beatriz Bonet. La n¨¦ta afegeix que l'empresa municipal els va donar una adre?a incorrecta del n¨ªnxol, i que la data de defunci¨® tampoc no corresponia amb la del certificat en poder de la fam¨ªlia.

L'ordenan?a de cementiris de Barcelona preveu el trasllat d'un difunt a l'ossera municipal si les persones que lloguen la seva tomba deixen d'abonar les quotes. Aix¨° va succeir amb l'avi de la Beatriz, inicialment enterrat al cementiri de Sant Andreu. No obstant aix¨°, en aquest cas els familiars del difunt no van ser informats que la responsable dels pagaments ¨Cuna tercera persona sense relaci¨® amb la fam¨ªlia¨C havia deixat d'abonar-l0s.

Quan se'n van adonar, els familiars van presentar una reclamaci¨® patrimonial a l'Ajuntament pels danys morals soferts. Tamb¨¦, perqu¨¨, en la seva opini¨®, l'empresa municipal ¡°no va facilitar la informaci¨®¡±. ¡°Quan la reclamaci¨® patrimonial s'esgoti per la via administrativa, interposarem una demanda davant els tribunals¡±, afegeix la Beatriz. La fam¨ªlia va decidir, aix¨ª mateix, presentar una queixa al S¨ªndic de Greuges perqu¨¨ recomani canvis en l'ordenan?a i ¡°que casos aix¨ª no tornin a succeir¡±.

Hi va haver un antecedent similar al de la fam¨ªlia Bonet fa diverses d¨¨cades. Segons fonts de Cementiris de Barcelona, l'octubre del 1987 es va declarar ¡°la caducitat¡± del lloguer d'un n¨ªnxol perqu¨¨ la titular, una persona aliena a la fam¨ªlia, havia deixat d'abonar els pagaments. Despr¨¦s que l'empresa municipal constat¨¦s que no estava pagant ¡°es van publicar edictes en diaris de gran tiratge¡± i un anunci al Butllet¨ª Oficial de la Prov¨ªncia de Barcelona reclamant que s'assum¨ªs l'import que hi havia pendent. En no haver-hi resposta per part de ning¨², la companyia va traslladar el cos a l'ossera comuna.

Els Bonet, no obstant aix¨°, creien que estaven al corrent dels pagaments: ¡°Pens¨¤vem que la meva ¨¤via era qui se n'ocupava¡±. L'afer, explica la Beatriz, era molt ¡°dolor¨®s per al meu pare¡±, ja que ¡°el meu avi va morir quan ell tenia quatre anys¡±. Per aquesta ra¨® no es va tractar la q¨¹esti¨® a casa fins que la n¨¦ta del difunt va prendre la iniciativa de traslladar les restes mortals de l'avi amb les de l'¨¤via. ¡°Si haguessin trucat a la porta de casa, haur¨ªem pogut regularitzar la situaci¨®¡±, assegura.

Bonet argumenta que la Llei 30/1992 de R¨¨gim Jur¨ªdic de les Administracions P¨²bliques obliga l'empresa municipal a intentar notificar l'impagament a les persones interessades, incloent-hi la fam¨ªlia, abans de publicar un edicte als butlletins oficials. Tamb¨¦ creu que la jurisprud¨¨ncia del Tribunal Constitucional i del Suprem refor?a aquesta tesi. Afegeix que el S¨ªndic de Greuges ja ha fet la mateixa recomanaci¨® en casos similars: ¡°Hi ha maneres de saber el domicili fiscal de la fam¨ªlia i avisar-la. Amb les multes ho fan¡±.

Una portaveu de l'empresa municipal al¡¤lega que des de fa quatre anys els seus treballadors ja busquen els familiars a trav¨¦s del padr¨® municipal. Tamb¨¦ explica que els serveis jur¨ªdics estan buscant la manera de modificar l'ordenan?a municipal ¡°perqu¨¨ s'informi les fam¨ªlies que lloguin un espai als cementiris municipals que notifiquin si no volen pagar el lloguer a partir del tercer any¡±.