Sense conviccions

El tren de la desconnexi¨® de Catalunya avan?a velo? contra la unitat d'Espanya. Els seus passatgers s¨®n una tropa ut¨°pica, contradict¨°ria i multicolor, i la seva c¨¤rrega una amalgama de conviccions independentistes i sobiranistes, conservadores i socialitzants. Molts analistes prediuen, i alguns anhelen, un xoc de trens. Per¨° la unitat d'Espanya no ¨¦s un altre tren que avanci contra direcci¨®. ?s una s¨°lida muralla fonamentada en segles de conviv¨¨ncia no sempre fraterna. Rere la muralla de la unitat d'Espanya sembla que ning¨² t¨¦ inter¨¨s a saber quants ciutadans de Catalunya volen viatjar al tren de la desconnexi¨®, i quants no. ?s sorprenent i preocupant que no es vulgui con¨¨ixer la voluntat dels ciutadans de Catalunya. Millor dit, que es vulgui no con¨¨ixer, que ¨¦s encara m¨¦s greu. Els maquinistes d'aquest tren acceleren contra la muralla, uns desitjant enderrocar-la, uns altres esperant que en l'¨²ltim moment s'obrin les seves portes. Si no hi ha cap m¨¦s remei, el tren anir¨¤ a parar contra una muralla formada per blocs gran¨ªtics de lleis prohibitives i sancionadores.

Un bloc gran¨ªtic ¨¦s l'article 155 de la Constituci¨®, segons el qual, si una comunitat aut¨°noma atenta greument contra l'inter¨¨s general d'Espanya, el Govern central pot adoptar les mesures necess¨¤ries per protegir l'esmentat inter¨¨s general. Ni la Constituci¨® ni les lleis diuen quines serien aquestes mesures?enigm¨¤tiques. Per¨° en cap cas podr¨¤ ser el cessament del Govern ni la dissoluci¨® del Parlament, perqu¨¨ no ho preveuen ni la Constituci¨® ni ?l'Estatut. El Govern espanyol, per tant, dif¨ªcilment podria fer gaire m¨¦s que donar ordres a les autoritats i funcionaris de Catalunya, i esperar que obeeixin.

Un altre bloc gran¨ªtic ¨¦s el Codi Penal. La Fiscalia ja ha amena?at que acusaria per sedici¨®. ?s un disbarat jur¨ªdic que no hauria de prosperar en un Estat democr¨¤tic de dret. El delicte de sedici¨® requereix un acte tumultuari, i no hi ha res menys tumultuari que una declaraci¨® formal i solemne efectuada ordenadament en el Parlament. No obstant aix¨°, m¨¦s enll¨¤ d'aquesta pretensi¨® desafortunada i desproporcionada, hi ha altres previsions en el Codi Penal que dif¨ªcilment podrien eludir els "desconnexistes", si segueixen arriant el seu tren contra la muralla. Les m¨¤ximes autoritats de Catalunya, les interm¨¨dies i els funcionaris, si en l'exercici dels seus c¨¤rrecs adopten decisions il¡¤legals mogudes per les seves conviccions i prop¨°sits secessionistes, poden inc¨®rrer en delictes de desobedi¨¨ncia si desacaten les ordres del Govern central, del Tribunal Constitucional o d'altres tribunals; poden cometre delictes de prevaricaci¨® administrativa si adopten decisions incompatibles amb les lleis vigents; poden ser acusats de malversaci¨® si empren cabals p¨²blics en despeses de desconnexi¨®, que mai estan previstos en la llei.

?s sorprenent i preocupant que no es vulgui con¨¨ixer la voluntat dels ciutadans de Catalunya

Els condemnats per aquests delictes serien delinq¨¹ents, per¨° delinq¨¹ents per convicci¨®, segons denominaci¨® encunyada als anys vint del segle passat. Els delinq¨¹ents per convicci¨® s¨®n delinq¨¹ents sense deshonra. No s¨®n com els pol¨ªtics corruptes. No busquen el seu avantatge personal. Assumeixen la transgressi¨® de la legalitat i, si escau, la corresponent condemna, com a sacrifici a favor del que consideren un futur millor per al seu grup hum¨¤, el seu poble, la seva classe, el seu territori. Els processos contra delinq¨¹ents per convicci¨® en comptes de dissuadir, escenifiquen la confrontaci¨®, aviven i multipliquen les conviccions criminalitzades, enalteixen els l¨ªders processats. I si hi hagu¨¦s penes de pres¨®, afegirien l'efecte multiplicador del m¨¤rtir.

No obstant aix¨°, no tot ¨¦s altruisme al tren de la desconnexi¨®. Al vag¨® de primera classe, Mas hi viatja acompanyat o vigilat pel seu grup de privilegiats m¨¦s pr¨°xims. Entre ells hi abunden els delinq¨¹ents amb deshonra, veterans de l'avantatgisme, nepotisme i acaparament, sospitosos de familiaritat amb la vella cleptocr¨¤cia, habituals de la impunitat gaireb¨¦ total des de fa m¨¦s de trenta anys. Mai podrien arribar a ser honrosos delinq¨¹ents per convicci¨® perqu¨¨ no en tenen. S¨®n estranys interessats, no conversos sincers. Esperen acaparar el protagonisme com a l¨ªders perseguits, vendre pol¨ªticament a bon preu la seva fotografia davant el tribunal. S'han colat al tren de la desconnexi¨® perqu¨¨ ¨¦s el seu ¨²ltim recurs. Saben que no tenen suport entre l'empresariat i el context econ¨°mic catal¨¤, espanyol i europeu. Pol¨ªticament desnonats, i sense conviccions, nom¨¦s els queda la resist¨¨ncia numantina a perdre els instruments pol¨ªtics amb qu¨¨ podrien continuar exercint els seus poders f¨¤ctics, els seus negocis. I per a aix¨° necessiten que no hi hagi xoc. Preferiran, finalment, provocar el descarrilament, donant la culpa a la tropa ut¨°pica i multicolor que els va acollir en el seu viatge.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal en cap del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya.