Bot¨ªn i Atutxa

Ha comen?at a Palma el judici del cas N¨®os. Ja ha concl¨°s la primera sessi¨® en qu¨¨ acusaci¨® i defenses plantegen les q¨¹estions pr¨¨vies, que s¨®n com els entremesos del fest¨ª o fartanera judicial i medi¨¤tica que vindr¨¤ a continuaci¨®. En aquesta sessi¨®, la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat, en representaci¨® d'Hisenda, i els advocats de la Infanta van demanar que se l'apart¨¦s del proc¨¦s, que abandoni el banc dels acusats (ara c¨°modes seients sense connotacions infamants). L'acusaci¨® de Manos Limpias s'ha quedat sola atribuint a la Infanta la participaci¨® conscient, delictiva, en els delictes del seu marit. El 9 de febrer comen?aran les sessions de proves. Llavors, el tribunal haur¨¤ d'haver decidit si la germana del Rei ha de continuar asseguda al mateix lloc, o si desapareix f¨ªsicament d'aquest primer pla de l'escena judicial. Aquesta probable desaparici¨® f¨ªsica, no obstant aix¨°, no significa que quedi apartada del proc¨¦s, perqu¨¨ el fiscal mant¨¦ contra ella la imputaci¨® de part¨ªcip a t¨ªtol lucratiu, que no comporta condemna penal per¨° s¨ª que implica la condemna de retornar tot el que ha obtingut dels guanys delictius del seu marit. Una mica menys que c¨°njuge delinq¨¹ent, com a c¨°mplice, una mica m¨¦s que c¨°njuge irresponsable, com a ignorant. En tot cas, fins i tot si s'escapa de l'acusaci¨® penal, la seva perman¨¨ncia en el proc¨¦s com a part¨ªcip a t¨ªtol lucratiu implica una situaci¨® processal i c¨ªvica lamentable i vergonyosa.

El problema processal que ha de resoldre el tribunal ¨¦s el fet d'aplicar a la Infanta el criteri del Tribunal Suprem que s'ha anomenat?doctrina Bot¨ªn. Al banquer Emilio Bot¨ªn el van acusar per delictes fiscals Iniciativa per Catalunya i una associaci¨® d'inversors. Ni l'Advocacia de l'Estat, en representaci¨® d'Hisenda, ni la Fiscalia l'acusaven. El Suprem, el desembre del 2007, va argumentar que, en un determinat tipus de delictes, com els atribu?ts a Bot¨ªn, quan no acusa el fiscal ni els perjudicats concrets, el judici no t¨¦ ra¨® de ser perqu¨¨ no hi ha cap inter¨¨s que calgui protegir. Segons sembla, la Hisenda p¨²blica no ¨¦s inter¨¨s mereixedor d'especial protecci¨®. El totpoder¨®s Bot¨ªn no va ser jutjat, fet que va demostrar que, potser, la just¨ªcia no ¨¦s igual per a tothom.

El magistrat que va redactar aquesta sent¨¨ncia va ser Enrique L¨®pez, aquell que condu?a borratxo per Madrid

L'abril del 2008 el Suprem va canviar de criteri en el cas Atutxa. El Tribunal Suprem havia decidit la il¡¤legalitat de Batasuna, i en conseq¨¹¨¨ncia va ordenar al president del Parlament basc que dissolgu¨¦s el grup parlamentari Batasuna. Despr¨¦s de m¨²ltiples i subtils argumentacions jur¨ªdiques, unes de dilat¨°ries, d'altres d'esquives, la Mesa del Parlament basc va decidir que era impossible donar compliment a l'ordre del Suprem, d'acord amb el seu reglament, ¨²nica legalitat a la qual havien d'atenir-se. El Suprem va ordenar que s'obr¨ªs una causa penal per desobedi¨¨ncia contra el president i els altres dos components de la Mesa. No els va acusar el fiscal, nom¨¦s el sindicat Manos Limpias. El Tribunal Superior de Just¨ªcia del Pa¨ªs Basc els va absoldre. Al Suprem, aquesta vegada, a difer¨¨ncia del cas Bot¨ªn, li va semblar suficient l'acusaci¨® popular de Manos Limpias, sense la del fiscal. Va condemnar per desobedi¨¨ncia Atutxa i els altres dos parlamentaris a pena d'inhabilitaci¨®, sense ni tan sols escoltar-los ni jutjar-los. I el Tribunal Constitucional va rematar la jugada dient que el contradictori canvi de doctrina jurisprudencial, i la clamorosa anomalia processal, s¨®n constitucionalment v¨¤lids. Taula rasa. El magistrat que va redactar aquesta sent¨¨ncia va ser Enrique L¨®pez, aquell que condu?a borratxo per Madrid i era un perceptor assidu de retribucions complement¨¤ries de la fundaci¨® d'Aznar.

La Infanta esperar¨¤ ansiosa, segurament, per saber si el seu cas ¨¦s tractat tan ben¨¨volament com el de Bot¨ªn o tan severament com el d'Atutxa. Per¨° una ansietat similar hauria de tenir la senyora Forcadell, davant del que s'acosta. Perqu¨¨ pot arribar un moment en qu¨¨ no seran prou les argumentacions jur¨ªdiques subtils, dilat¨°ries o esquives, quan les actuacions que ella presideix xoquin frontalment contra la legalitat vigent, al¡¤legant com a ¨²nic suport legal les disposicions emanades del Parlament, com Atutxa al¡¤legava el seu reglament parlamentari. Llavors rebr¨¤ les inevitables ordres judicials irremissiblement dirigides a impedir qualsevol activitat parlament¨¤ria dirigida ¨²nicament i inequ¨ªvocament a la secessi¨®. Possiblement llavors arribaria la desobedi¨¨ncia. Seria el temps en qu¨¨ en comptes de la benvolent doctrina Bot¨ªn i la sever¨ªssima doctrina Atutxa, si no hi ha un miracle, es parlaria, potser, de la doctrina Borb¨® o la doctrina Forcadell.