Begur negocia amb l¡¯Estat l¡¯extracci¨® de sorra de la platja de sa Riera

La platja de sa Riera de Begur (Baix Empord¨¤) ha doblat la seva superf¨ªcie en els ¨²ltims 50 anys. L'alcalde, Joan Loureiro, s'ha entrevistat amb representants de Costes i de Medi Ambient del Govern estatal per intentar desencallar el projecte de l'extracci¨® de sorra d'aquesta cala. A difer¨¨ncia de la resta de les platges de la Costa Brava, no para de cr¨¦ixer. Fins ara, nom¨¦s s'ha aconseguit una petita actuaci¨® el 2013 amb la retirada de 2.000 metres c¨²bics que van anar a la platja de Sant Feliu de Gu¨ªxols.

La setmana passada Joan Loureiro, conscient de la necessitat d'accelerar l'extracci¨® de sorra d'una platja que ha passat de 0,98 hect¨¤rees a 1,73, es va reunir amb responsables de Costes. ¡°Les converses han estat cordials i positives¡±, apunta i es mostra optimista de cara a desembussar el projecte que permeti reduir la platja i al mateix temps possibilitar la seva regeneraci¨® natural.

Sa Riera creix de forma desmesurada i t¨¦ un exc¨¦s d'uns 90.000 m³ d'¨¤rid, la qual cosa genera un problema. En la majoria de municipis del litoral giron¨ª la problem¨¤tica ¨¦s la inversa i, o b¨¦ tenen falta de sorra a les seves platges, o la qualitat ¨¦s molt baixa. Per aquest motiu al llarg dels anys s'ha intentat solucionar aquest problema amb diferents actuacions. Es van plantejar diverses possibilitats, entre elles transvasar sorra a altres poblacions ve?nes necessitades.

L'Estat va plantejar diverses vegades encarregar-se de l'actuaci¨®. El 2004 la direcci¨® general de Sostenibilitat de la Costa i del Mar va proposar dragar fins a 86.000 metres c¨²bics de sorra i transportar-la a bord d'un vaixell a la platja de Griells de l¡¯Estartit. Al final, la necessitat o no d'un estudi d'impacte ambiental i l'elevat cost de l'operaci¨® 1,35 milions d'euros, el van deixar aparcat sine die en algun lloc del ministeri.

Dos anys m¨¦s tard, el 2006, Costes va comen?ar a redactar un projecte per posar fi al creixement de la platja. Es plantejava treure la sorra per mar, encara que no se sabia la quantitat, si b¨¦ es parlava d'uns 30.000 metres c¨²bics, ni on es ressituaria, encara que es va parlar de sa Tuna o ca Malaret, a Fornells, ambdues dins del terme de Begur. En aquella ¨¨poca, l'alcalde, Carles Arnau, defensava que calia extreure un m¨ªnim de 200.000 metres c¨²bics.

A l'hora de la veritat nom¨¦s s'ha fet una petita actuaci¨®. Fins ara, l'Estat nom¨¦s havia perm¨¨s el 2013 extreure uns 2.000 metres c¨²bics per a la platja de Sant Feliu de Gu¨ªxols. El trasllat de la sorra es va fer a trav¨¦s de camions, que van fer al voltant de 180 viatges. L'Ajuntament de Sant Feliu va assumir el cost de l'extracci¨®, el transport i l'escampament, que va rondar els 25.000 euros. L'Ajuntament de Palafrugell, tamb¨¦ va intentar aquest transvasament, per¨° finalment no es va dur a terme. L'alcalde de Palafrugell, Juli Fern¨¢ndez, ha explicat que aquest any disposen ja del perm¨ªs de Costes i que en funci¨® dels efectes dels temporals que fustiguin la costa entre ara i abril i del drenatge del port de Llafranc, valoraran la possibilitat de transportar sorra de sa Riera tant a la platja de Llafranc com a la de Tamariu.

La platja de sa Riera est¨¤ encarada al nord, amb la qual cosa els corrents marins i els temporals no s'emporten la sorra. Segons els experts, la gran quantitat de sorra que s'acumula, tant fora com sota l'aigua, ¨¦s fruit de l'efecte d'aquests corrents marins, que l'arrosseguen fins all¨¤ procedents del golf de Pals i l¡¯Estartit.