PP: Processat, Presumpte

Malgrat que l'actualitat medi¨¤tica est¨¤ pr¨¤cticament saturada per les not¨ªcies i els comentaris relacionats amb la formaci¨® del futur Govern, continuen aflorant informacions sobre escandaloses trames d'inacabable corrupci¨® pol¨ªtica. En pocs dies hem conegut la de G¨®mez de la Serna, la d'AcuaMed, amb el seu inefable Arias Ca?ete, i la de mig PP valenci¨¤ als calabossos de la Gu¨¤rdia Civil. I hem sabut que el mateix PP de G¨¦nova ¨¦s investigat per la destrucci¨® dels discos durs dels ordinadors de B¨¢rcenas. Segons la reforma legal de l'estiu passat, la condici¨® d'investigat ¨¦s la nova denominaci¨® de l'inculpat sotm¨¨s a proc¨¦s penal. Antigament se'n deia processat. La presumpci¨® constitucional d'innoc¨¨ncia exigeix que ens hi referim com a presumpte delinq¨¹ent, fins que recaigui sent¨¨ncia condemnat¨°ria. Per aix¨° no ¨¦s inexacte ni ofensiu afirmar que el PP, en la seva inacabable acumulaci¨® de processos per corrupci¨®, ha aconseguit el vergony¨®s m¨¨rit que les seves sigles es corresponguin amb la seva nova condici¨® processal: P de processat, P de presumpte delinq¨¹ent.

En la seva inacabable acumulaci¨® de processos per corrupci¨®, el PP ha aconseguit el vergony¨®s m¨¨rit que les seves sigles es corresponguin amb la seva nova condici¨® processal

Tradicionalment el que es diu persones jur¨ªdiques, o sigui, les corporacions, societats, etc¨¨tera, no podien ser acusades penalment. Nom¨¦s les persones f¨ªsiques podien tenir responsabilitat penal, perqu¨¨ nom¨¦s elles podien tenir consci¨¨ncia i culpabilitat, escarment i correcci¨®. Hist¨°ricament, el proc¨¦s penal, el judici i la pena van estar dissenyats, ¨²nicament, per a l'¨¦sser hum¨¤ individual, en un m¨®n en el qual el delicte era un comportament personal¨ªssim.

Per¨° aix¨° ja ha passat a la hist¨°ria. Les persones jur¨ªdiques s¨®n capaces de generar comer? i riquesa l¨ªcits, per¨° tamb¨¦ s¨®n capaces de conformar els negocis m¨¦s bruts i criminals. Era necessari fer front a aquesta evid¨¨ncia criminol¨°gica. Fa anys que a Europa va comen?ar a caure el mite de la impunitat de les persones jur¨ªdiques.

A Espanya, una llei del 2010 signada per Rodr¨ªguez Zapatero acollia aquesta nova tend¨¨ncia. Des de llavors les persones jur¨ªdiques poden ser acusades de determinats delictes econ¨°mics, de corrupci¨®, de tr¨¤fic d'¨¦ssers humans i altres d'especial gravetat, comesos pels seus directius o empleats, en el seu nom o en el seu profit, o per la seva falta de control sobre ells. Les persones jur¨ªdiques poden ser condemnades a penes econ¨°miques o a la clausura dels seus locals, a la seva suspensi¨® o dissoluci¨®. A m¨¦s, els directius o els empleats culpables tamb¨¦ poden ser condemnats a pres¨®.

S'exclouen d'aquesta previsi¨® l'Estat, les administracions p¨²bliques, els organismes reguladors i les ag¨¨ncies i entitats p¨²bliques empresarials. La ra¨® d'aquesta exclusi¨® ¨¦s que si alg¨² utilitz¨¦s aquestes institucions per delinquir, sempre cabria la destituci¨® immediata i el relleu dels responsables, i l'anul¡¤laci¨® de les seves decisions, assegurant el funcionament del servei p¨²blic. Per motius similars s'atorgava el mateix tractament d'impunitat als partits pol¨ªtics i sindicats. Aix¨° va produir un efecte col¡¤lateral pernici¨®s perqu¨¨, objectivament, resultava la pr¨¤ctica impunitat de tot l'arc parlamentari.

El desembre del 2011 va arribar Rajoy. Al cap de set mesos, la reforma laboral va significar un cop mortal contra els sindicats. I per rematar la jugada conjunta, Gallard¨®n va modificar la llei de Zapatero, suprimint l'equiparaci¨® d'impunitat dels sindicats amb les institucions de l'Administraci¨®. Era com si els advert¨ªs que coneix el seu pati posterior, que les noves penes contra les persones jur¨ªdiques poden caure sobre ells. Per dissimular l'evid¨¨ncia de l'atac als sindicats la reforma?tamb¨¦ va incloure els partits pol¨ªtics. Des de llavors, partits i sindicats poden ser processats, o, com es diu ara, investigats. Si aquesta llei hagu¨¦s existit als anys noranta, podria haver dissuadit el PSOE de Filesa, i en la d¨¨cada seg¨¹ent la Uni¨® Democr¨¤tica del cas Turisme. En els dos casos el Tribunal Suprem va confirmar que van delinquir per aprovisionar les arques dels respectius partits. I, evidentment, no van ser els ¨²nics casos.

La reforma no va haver de satisfer les grans corporacions. El PP, tampoc. El mar? del 2015 Rajoy va tornar a reformar la llei. A la, per ells, alarmant llei de Zapatero se li han afegit un munt de requisits, cinc previsions d'eximents, quatre atenuants, i quatre condicions complement¨¤ries m¨¦s. Total, massa sortides d'emerg¨¨ncia cap a la impunitat per a les persones jur¨ªdiques delinq¨¹ents, en aquesta enrevessada reforma legal de Rajoy. Per¨° ara ja s¨®n uns altres temps. Perqu¨¨, parafrasejant el moliner de Potsdam, malgrat tot, afortunadament, encara ens queden alguns jutges dign¨ªssims, i denunciants i acusadors mod¨¨lics i esfor?ats.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal en cap del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya.?