¡°L¡¯acord amb Junts pel S¨ª no pot ser un xantatge permanent¡±

Anna Gabriel (Sallent, 1975) ¨¦s la portaveu parlament¨¤ria de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP).

Pregunta. La CUP ha plantejat a Oriol Junqueras la necessitat de deixar de pagar els cr¨¨dits no prioritaris. Confien que Junts pel S¨ª acceptar¨¤ la proposta?

Resposta. Est¨¤ per veure. En els annexos de la declaraci¨® del 9 de novembre nosaltres despleg¨¤vem la proposta que girava entorn del deute i de la constituci¨® d'una comissi¨® d'estudi. Aix¨° va ser aprovat per Junts pel S¨ª. ?s molt oport¨² obrir un debat sobre el deute en una situaci¨® d'asf¨ªxia financera, d¡¯austericidi, en la qual es q¨¹estiona el paper que han tingut els mercats i els bancs, com ha afectat la vida concreta de les persones aquesta llei hipotec¨¤ria, per exemple, qu¨¨ suposa el 135 de la Constituci¨®...

P. Qu¨¨ entenen per cr¨¨dits no prioritaris?

¡°Cal revisar quins cr¨¨dits tenim, per a quines obres i quin deute¡±

R. La primera pregunta que ens hem de formular ¨¦s quins cr¨¨dits tenim contrets i per a quines obres p¨²bliques. Si s¨®n obres que es van pressupostar en 7.000 milions d'euros i han acabat costant 19.000, com hi ha alguns casos, qu¨¨ s¨®n aquests excessos? Quin endeutament hem de contreure per poder sufragar aix¨° i quins interessos ens est¨¤ suposant. Amb entitats financeres que estan aplicant deutes que podem considerar abusius i que tanquen amb beneficis, aquests no serien deutes prioritaris. Es tracta de veure a qui estem pagant i a quin inter¨¨s. Despr¨¦s, cal veure tamb¨¦ quins prove?dors tenim a l'altre costat. Si tenim empreses que tenen tamb¨¦ beneficis astron¨°mics, hem de veure si poden esperar a cobrar determinades partides. Fa molts anys que estem retallant i cada any retallem xifres estramb¨°tiques. I no ens trobem amb qu¨¨ a l'altre costat hi hagi preguntes com, per exemple: Ens podem permetre que la gent deixi de cobrar el PIRMI? Ens podem permetre que la gent deixi de tenir pla?a a l'escola bressol o tingui la seva prestaci¨® de depend¨¨ncia?

P. La CUP far¨¤ d'aquesta necessitat de deixar de pagar els cr¨¨dits no prioritaris un requisit per aprovar els Pressupostos?

R. No estem encara en un moment de plantejar requisits per als Pressupostos. Hem parlat tamb¨¦ de repensar i aprofundir en tota la l¨°gica d'ingressos. Sabem que hi ha un marc competencial vigent, auton¨°mic, que ens restringeix la capacitat per establir impostos i taxes, per¨° encara podem arribar fins al sostre de la recaptaci¨®.

P. Com es pot ingressar m¨¦s?

R. Hem posat l'exemple de l'impost de successions.

P. Aix¨° s¨®n quatre duros.

R. No. Hi ha algunes xifres que plantejaven que pod¨ªem deixar d'ingressar uns 500 milions l'any. El pla de xoc que proposa Junts pel S¨ª per a tot el cap¨ªtol anual ¨¦s de 270. Si ¨¦s que al final, com estem una mica gestionant la mis¨¨ria, qualsevol xifra per petita que sigui, comparada amb els milers de milions de determinades infraestructures que estem sufragant com la l¨ªnia 9 del metro, pot semblar que siguin quatre duros. El que no entendr¨ªem ¨¦s que deix¨¦ssim de recaptar aquesta part encara que sigui petita.

P. En el pacte amb Junts pel S¨ª es va acordar que la CUP votaria s¨ª a totes les decisions relacionades amb el proc¨¦s. La CUP est¨¤ obligada a votar els Pressupostos?

R. Artur Mas deia que els Pressupostos formen part de l'estabilitat parlament¨¤ria i que s'emmarquen en aquest acord. Nosaltres entenem que seria desitjable que pogu¨¦ssim aprovar uns Pressupostos perqu¨¨ voldria dir que, des de la mirada de la CUP, s'han fet uns pressupostos que recullen el sentit de l'emerg¨¨ncia social. Per¨° no ho vivim com una posici¨® vinculada a l'acord. No hem de vincular-ho com si fos impossible seguir endavant amb la desconnexi¨® de l'Estat. Em sembla m¨¦s important destacar que l'acord ha de ser un acord en el marge d'una voluntat pol¨ªtica i no un instrument de xantatge permanent. Aix¨ª anul¡¤lem el debat pol¨ªtic. Nosaltres no concebem l'acord d'aquesta manera.

¡°No for?arem una moci¨® de censura que el PP utilitzaria de forma barroera¡±

P. Es pot ser anticapitalista i votar uns Pressupostos amb un president de la Generalitat de Converg¨¨ncia, un partit immers en casos de corrupci¨® i que ha fet nombroses retallades i privatitzacions?

R. La resposta autom¨¤tica que donaria molta gent ¨¦s no. Per¨° tamb¨¦ cal ser conscients que ens trobem en aquesta situaci¨® una mica per una anomalia democr¨¤tica. L'acord entre la CUP i Junts pel S¨ª es produeix perqu¨¨ no ens deixen fer un refer¨¨ndum. Vam haver de convertir unes eleccions ordin¨¤ries en plebiscit¨¤ries i comen?ar la legislatura amb uns d¨¨ficits democr¨¤tics. Per tant, es un encaix antinatura entre el que seria una formaci¨®, no tant de Junts pel S¨ª sin¨® de CiU i tot el que comporta, i la CUP que seguim defensant postulats netament anticapitalistes. ?s obvi que nom¨¦s s'explica si tens present de forma permanent aquesta anomalia democr¨¤tica. Crec que sovint s'obvia i ¨¦s com si mir¨¦ssim la realitat una mica la realitat de manera parcial i vei¨¦ssim que hi ha un acord entre dos partits que s¨®n l'ant¨ªtesi ideol¨°gica.

P. A la primera proposta de pacte es parlava d'una moci¨® de confian?a al cap de sis mesos de la investidura, per¨° finalment no es va recollir. Creu que s¡¯hauria de fer?

R. Ens va semblar un dels elements interessants, perqu¨¨ la q¨¹esti¨® de confian?a ¨¦s un instrument previst per la llei que no s'ha utilitzat per¨° que sembla de salut democr¨¤tica. Aquesta proposta concreta cau d'aquest ¨²ltim acord que ens va posar sobre la taula. Junts pel S¨ª no ha expressat que ho recupera i ho mant¨¦ vigent. Nosaltres hem plantejar que si era v¨¤lid per a un president que es deia Artur Mes pot seguir sent v¨¤lid per a un que es diu Carles Puigdemont.

P. La CUP for?ar¨¤ una moci¨® de confian?a o la suggerir¨¤ al Govern?

R. No. Haur¨ªem de for?ar una moci¨® de censura de la m¨¤ de formacions pol¨ªtiques amb les quals no compartim res, com ¨¦s el PP, que entendr¨ªem que, a m¨¦s, la utilitzarien de forma barroera. En aquest joc no caurem. S¨ª que ho plantejarem com una q¨¹esti¨® que seria molt saludable i no nom¨¦s per a la CUP. Les bases que es puguin proposar per a aquest nou pa¨ªs han d'emetre senyals inequ¨ªvoques que indiquin que estem fent coses radicalment diferents i que tenim com a objectiu millorar la qualitat democr¨¤tica

P. El proc¨¦s independentista sembla que t¨¦ dues ¨¤nimes i que vost¨¨s han arrossegat Junts pel S¨ª a fets com la declaraci¨® del 9-N, per¨° el Govern del PP no para de presentar recursos i el marge ¨¦s cada vegada menor. Creuen que Junts pel S¨ª afluixar¨¤ en els 18 mesos que s¡¯ha posat de termini?

R. Junts pel S¨ª ha de pensar en aquests 1,6 milions de persones que els han votat. Els hem escoltat molt en les negociacions i deien que aquesta llista era la que havia de triar el president de la Generalitat. Entenem, per tot el que han dit en la campanya electoral i pel seu programa, que farien la desconnexi¨® efectiva en 18 mesos. Si deixen de fer-ho corren el risc d'incorporar-se a la pedrera dels partits que incompleixen el que diuen en campanya, gens nou, per¨° tamb¨¦ ¨¦s que ara no s'entendria. ?s obvi que el Govern espanyol recorrer¨¤, impugnar¨¤ i intentar¨¤ posar-ho complicat.

P. Endavant reclama una revisi¨® del pacte amb Junts pel S¨ª i vost¨¨ forma part d'aquesta organitzaci¨®. Qu¨¨ far¨¤ el grup parlamentari?

R. Si alg¨² creu que en aquests 18 mesos la CUP no oferir¨¤ cap assemblea ni proc¨¦s de deliberaci¨® ¨¦s que no ens coneix. Hi ha veus que reclamen revisar l'acord, hi ha veus que reclamen veure amb molta atenci¨® la q¨¹esti¨® pressupost¨¤ria. Hi ha una organitzaci¨® pol¨ªtica que ha decidit abandonar la CUP [Corrent Roig] de moment perqu¨¨ creu que l'acord no s¡¯hauria d¡¯haver signat. I aix¨° seguir¨¤ sent aix¨ª. El que passar¨¤ ¨¦s que seguir¨¤ el debat, i s¡¯aniran prenent decisions per majoria, que ¨¦s com sempre operem.

P. Subscriu la proposta que ha fet Endavant?

R. Totes les propostes que vagin encaminades al fet que la CUP no es converteixi en un annex de Junts pel S¨ª, que no perdi el seu perfil pol¨ªtic ni la seva idiosincr¨¤sia, les trobo positives. Vam aconseguir els resultats del 27-S perqu¨¨ hi havia un espai pol¨ªtic que va aconseguir que moltes persones que no venien de l'esquerra independentista apostessin per un projecte pol¨ªtic perqu¨¨ veien un focus de transformaci¨® brutal. Aquest ampliaci¨® de la base social vindr¨¤ per aqu¨ª, per gent que no se sent independentista i que, a priori, a aix¨° de la reedici¨® d'un nou Estat no hi troba massa virtuts. Per¨° si aix¨° no ¨¦s sin¨°nim d'una aposta clara per repensar la propietat privada, reobrir el debat de la pertinen?a a la Uni¨® Europea o fer una aposta netament feminista. Aquest ¨¦s l'espai pol¨ªtic que hem de fer cr¨¦ixer.

P. A la CUP se li identifiquen dues ¨¤nimes: la independentista i la marxista, encara que una no exclou l'altra. Sembla que s'ha imposat la primera.

R. Aquests tres mesos han intentat assenyalar aquesta divisi¨® que molta gent de la CUP ha viscut molt malament. ?s un debat que no s'ajusta a la realitat, que les ¨¤nimes estan m¨¦s interrelacionades del que pot semblar i que, m¨¦s enll¨¤ de Corrent Roig i d'Endavant, n'hi ha moltes altres. Com que el feminisme sempre queda per al final, on estaria en aquestes dues ¨¤nimes? No ens conformem a relegar-ho.

P. Artur Mas sempre parla de la sintonia que va tenir amb David Fern¨¤ndez. No sembla que ara el president Puigdemont tingui la mateixa sintonia amb cap diputat. Aquella foto de Fern¨¢ndez amb el president el 9-N li va fer molt de mal a la CUP?

R. Aquella foto va sorprendre. A alguns els va inquietar i a molt¨ªssima gent l'hi va agradar. Molts van poder pensar que havia estat preparada, per un m¨¦s que per un altre. Aquella foto va ser molt comentada. La passada legislatura va ser la primera que la CUP era al Parlament, hi havia un component de novetat que ara ja no hi ¨¦s. El diputat David Fern¨¤ndez ¨¦s una persona molt excepcional que va regalar molts moments que tots recordem. I dins d'aquests moments hi ha el de l'abra?ada. S¨ª que ¨¦s veritat que tots dos tenen una relaci¨® que ha arribat a ser personal. Si es posa sobre la taula com un element per ressaltar que aix¨° ¨¦s aix¨ª, ¨¦s una cosa. Si es vol utilitzar al personatge de David Fern¨¤ndez per aprofundir en les dues CUP: la simp¨¤tica, la bona, i la CUP dolenta i sect¨¤ria, nosaltres no entrarem aqu¨ª.

P. Sembla que vost¨¨ forma part de la CUP dolenta si s¡¯escolta Artur Mas.

R. La suposada CUP dolenta, encara que insisteixo que no es correspon amb la realitat, ¨¦s la CUP que el que ha fet ¨¦s seguir el mandat de l'assemblea a cada moment. Aqu¨ª no hi ha cap diputat que hagi actuat a t¨ªtol individual. No s¨¦ si tothom ho pot dir aix¨°, en d¡¯altres taules de converses que est¨¤ havent-hi a l'Estat espanyol. No s¨¦ si tots poden tenir la tranquil¡¤litat de saber que el que estan transmetent ¨¦s el que la seva gent els ha demanat. No s¨¦ quin sectarisme pot haver-hi a reclamar una sanitat p¨²blica de qualitat, o a replantejar que l'administraci¨® p¨²blica no hagi d'invertir diners a les escoles d'elit religi¨®s, ni plantejar que el president de la Generalitat sigui alg¨² que no s'identifiqui amb tot aquest llast de la corrupci¨®.

P. Com estan ara mateix les bases de la CUP?

R. Ara estem en un moment en el qual es torna a posar l'accent en tot l'entramat de milit¨¤ncies i que tindrem els nostres espais de debat per¨° no tan intensos com els ¨²ltims tres mesos. La gent est¨¤ fent el que feia fa un any, viure la seva milit¨¤ncia com la vivia, des del municipalisme. Estem molt acostumats a les difer¨¨ncies internes, al debat i a la cr¨ªtica. S'encaixa d'una forma molt m¨¦s natural del que pugui semblar des de fora.

P. La CUP ha sortit enfortida o afeblida de les negociacions?

R. Era un repte molt gran. Si hagu¨¦ssim decidit que el pes de les negociacions el portessin cinc o sis persones en termes de cost hauria estat molt menor. A nivell de democr¨¤cia interna, no ho s¨¦. Hem sortit enfortits perqu¨¨ malgrat tota la ridiculitzaci¨® que s'ha fet de nosaltres i totes les ombres de dubte, hem demostrat que ¨¦s possible mantenir un pols de di¨¤leg i de presa de decisions col¡¤lectiva encara que el moment fos excepcional i amb una atenci¨® medi¨¤tica brutal. Segurament no s'ha acabat. Amb la investidura comen?a una legislatura que no ser¨¤ senzilla, per¨° aix¨° tamb¨¦ ho sab¨ªem, no ens sorpr¨¨n, per qualsevol cosa que pugui venir de l'Estat, dels mercats, de la UE, o de la pr¨°pia ciutadania d'aquest pa¨ªs, que pot ser que no la sabem adherir prou a aquest proc¨¦s¡­ Hi ha moltes consideracions sobre les quals valorar si la CUP es posiciona de manera enfortida o no. Per¨° el nostre objectiu no ¨¦s un enfortiment des del punt de vista intern, org¨¤nic, ni volem guanyar militants. El que volem ¨¦s donar-li un motor de transformaci¨® a tot aquest proc¨¦s perqu¨¨ creiem que ¨¦s el que li d¨®na sentit.