Vida privada 2.0

No agrairem mai prou a Xavier Baladia la pensada i la feinada d¡¯explicar-nos la hist¨°ria de la seva fam¨ªlia. Perqu¨¨ al llarg del XX ho hem sabut tot sobre els perdedors: la pagesia de vida esfor?ada, despr¨¦s classe obrera de vida m¨ªsera, la intel¡¤lectualitat exiliada¡­ Emili Teixidor i Vicen? Riera Llorca com a paradigmes. Per¨° des de Vida privada ning¨² ens havia ensenyat amb tanta franquesa, i amb tanta cruesa, com viuen els rics. I no esmento la novel¡¤la d¡¯en Sagarra perqu¨¨ s¨ª: la protagonista ¨¦s bes¨¤via de l¡¯autor.

L¡¯avi Ninus no n¡¯¨¦s, de novel¡¤la, per¨° es pot llegir com a tal. De fet, si la seva espl¨¨ndida antecessora, Abans que el temps ho esborri, es va convertir en documental (premi Gaud¨ª 2012), la hist¨°ria de l¡¯¨²ltim fabricant dels Baladia donaria per a un biopic fant¨¤stic. Mireu els secundaris: Pompeu Fabra, Pau Casals, Puig i Cadafalch, Camil Fabra, la Ben Plantada¡­ Perqu¨¨ la hist¨°ria de l¡¯avi Baladia, nascut el 1899, ¨¦s el retrat del segle XX vist des del cim de la pir¨¤mide. ¡°El pas de la burgesia il¡¤lustrada a la liberal¡±, diu el n¨¦t, tota una met¨¤fora de la degradaci¨® dels temps, com aquesta altra per fer-nos entendre com era un burg¨¨s de la primeria de segle: ¡°Tot el contrari d¡¯un Berlusconi embotit de b¨°tox i amb un mocador pirata lligat al cap¡±.

El punt de partida ¨¦s molt literari, una versi¨® economista del manuscrit retrobat: la llibreta de comptes on l¡¯industrial milionari apuntava entrades i despeses pecuni¨¤ries. Amb perseveran?a. Tanta com n¡¯ha tingut el n¨¦t per transitar de l¡¯objecte quotidi¨¤ al paisatge vital d¡¯un segle de transformacions. El joc d¡¯anar descobrint cada concepte (des de la factura mensual per camises de can Furest fins al sou del xofer, els mobles d¡¯antiquari o els continus regals a parents i amics) acaba bastint un fresc d¡¯un temps que ¨¦s el nostre, d¡¯un passat sobre el qual hem crescut. Com en un paral¡¤lelisme acr¨°nic, l¡¯autor tamb¨¦ s¡¯ha despla?at (igual que l¡¯avi, del cotxe de cavalls al dos cavalls) cap a la modernitat formal: una escriptura de per¨ªodes breus i formes concises, a mig cam¨ª entre el periodisme i la recerca hist¨°rica (per¨° sense que el puguem acusar ni de periodista ni d¡¯historiador). Formal, i encara m¨¦s ideol¨°gico-moral. Perqu¨¨ una de les gr¨¤cies d¡¯aquest llibre espl¨¨ndid, gener¨®s, necessari, ¨¦s la sortida de l¡¯armari patri¨°tica.

El cercle enriquiment-burgesia-franquisme-castellanitzaci¨® es tanca aqu¨ª amb un retorn a un catalanisme molt desacomplexat que ret, en certa manera, homenatge a aquella part minorit¨¤ria de les classes altes que no van arribar a trair del tot. D¡¯entre les perles, les millors s¨®n aquelles en qu¨¨ el narrador, sense perdre mai l¡¯eleg¨¤ncia de corbat¨ª, adopta un posat m¨¦s combatiu: ¡°L¡¯oligarquia castellana imperialista, amb la seva incapacitat i despotisme, va acabar per devastar tot l¡¯imperi i tota Espanya, Castella inclosa¡±. ¡°Catalans i castellans s¨®n dues idiosincr¨¤sies i maneres d¡¯entendre el m¨®n absolutament antag¨°niques¡±. Ins¨°lit, dit per boca del cadell d¡¯una fam¨ªlia ling¨¹¨ªsticament caragirada. Per¨° valent.

Reben, doncs, els castellans, i la monarquia, i els jutges. Per¨° la renovaci¨® ideol¨°gica no s¡¯acaba aqu¨ª: els bancs tamb¨¦ (¡°Socialment la banca avui sembla ocupar l¡¯espai que abans era patrimoni del bandolerisme¡±), la Transici¨® (¡°postfranquisme disfressat de democr¨¤cia¡±) i la classe que avui ocupa l¡¯espai deixat per aquells burgesos il¡¤lustrats: ¡°N¡¯hi ha [de cases de la gent rica] que volen semblar tan fredes i tan t¨¨cniques que tenen menys caliu que els lavabos d¡¯una estaci¨® de servei¡±.

Baladia renova el llenguatge de classe alta sense renunciar a uns principis morals (¡°Un home t¨¦ diverses p¨¤tries: la seva llengua, els valors de la classe social o grup en qu¨¨ ha estat educat i un paisatge mental compost d¡¯olors, sabors, llums i aires¡±), que avui molts consideren fr¨ªvols, com ara l¡¯eleg¨¤ncia. Per¨° l¡¯avi Ninus, que l¡¯any 1927 contractava un ajuda de cambra perqu¨¨ l¡¯ajud¨¦s a posar-se el frac (15 p¨¤gines parlant d¡¯aquesta pe?a, i s¨®n una del¨ªcia!), defineix una divisa del bon burg¨¨s que el seu n¨¦t ha aplicat a l¡¯escriptura: ¡°Una afecci¨® al que ¨¦s aparentment accessori que, en definitiva, ¨¦s la civilitzaci¨®¡±. Per aix¨°, ara que la vocaci¨® liter¨¤ria de l¡¯hereu s¡¯ha afermat, goso reclamar-li dues peces m¨¦s del puzle: l¡¯¨¤via Nin¨ª, germana d¡¯en Ninus, encara massa a l¡¯ombra, i la seva pr¨°pia generaci¨®. Com s¨®n i qu¨¨ fan els fills d¡¯aquella nissaga, ¡°nucli dur de la gauche divine¡± convertits en ¡°fam¨ªlia desestructurada¡±. Ni que sigui per retre homenatge als perdedors de sempre.