Reptes i oportunitats del Bes¨°s, un territori trossejat i castigat

Les alcaldesses de Barcelona, Badalona, Montcada i Reixac i Santa Coloma, i l'alcalde de Sant Adri¨¤ van escenificar dimarts passat la seva alian?a per impulsar l¡¯eix del Bes¨°s com un nou pol de centralitat de l'¨¤rea metropolitana. Gaireb¨¦ un mili¨® d'habitants i 80,8 quil¨°metres quadrats que comparteixen el riu i una trista realitat que els alcaldes volen revertir: el tram final del Bes¨°s concentra els barris m¨¦s castigats per la desocupaci¨® i les rendes baixes. Per¨° no ¨¦s l'¨²nic problema: ¨¦s un territori trossejat per grans infraestructures ¡ªexternalitats de la capital, en diuen¡ªi en el qual existeixen realitats socials complexes, com el barraquisme; o complex¨ªssimes, com la del barri de la Mina. Per¨° l'eix del Bes¨°s tamb¨¦ t¨¦ grans oportunitats: el riu, la possibilitat de reciclar pol¨ªgons, el triangle universitari o la pastilla de l'antiga Central T¨¨rmica del Bes¨°s. A primera l¨ªnia de mar, ¨¦s l'¨²ltim caramel urban¨ªstic de l'¨¤rea metropolitana.

La pobresa. La idea de les quatre alcaldesses i l'alcalde ¨¦s ¡°desplegar una pol¨ªtica social conjunta¡±. Que el corredor de la pobresa es converteixi en el ¡°corredor dels drets socials¡±. Per a aix¨° tenen l'enc¨¤rrec fet a Barcelona Regional, que aquesta vegada no nom¨¦s haur¨¤ de preveure accions en mat¨¨ria urban¨ªstica ¡ª¡°planejament integral i de regeneraci¨® urbana¡±, van explicar els alcaldes dimecres¡ª sin¨® tamb¨¦ de lluita contra la desigualtat. Una pol¨ªtica que en bona part passar¨¤ per plans de creaci¨® d'ocupaci¨®.

La Mina. El barri que s'aixeca en terrenys que Barcelona va comprar a Sant Adri¨¤ el 1969 per reallotjar els ve?ns de poblats de barraques ha estat objecte de successius (i fallits) plans de millora de l'Administraci¨® des del 1982. Intents com el pla per partir el degradat bloc Venus o el te¨°ric impuls de privat coincidint amb el planejament de la zona del F¨°rum. La crisi i el tancament del supermercat de la droga que hi havia a Can Tunis, juntament amb el port, no han fet cap altra cosa que empitjorar una situaci¨® que ha portat la conviv¨¨ncia al l¨ªmit i desborda Sant Adri¨¤.

Sant Roc, Bar¨® de Viver, Bes¨°s. A Badalona i Barcelona, el Bes¨°s ¨¦s ve¨ª de la Mina, aquests tres barris tamb¨¦ arrosseguen complexos problemes socioecon¨°mics pels quals el nou suport p¨²blic ser¨¤ una oportunitat. Comparteixen que s¨®n pol¨ªgons d'habitatge social i en el cas de Bar¨® de Viver hi ha blocs sencers que allotgen fam¨ªlies expulsades dels seus habitatges a qui l'Administraci¨® ha recol¡¤locat en aquest barri situat entre el Bon Pastor i Santa Coloma.

Barraquisme. ?s un dels problemes als quals s¡¯enfronta Montcada i Reixac, sobretot a les ¨¤rees del municipi que limiten amb infraestructures, com el tur¨® de Montcada o la carretera de la Roca, o que s'endinsen en la serra de Collserola o en els marges del riu. El consorci del parc natural est¨¤ recuperant el seu domini com a espai verd, en zones on per exemple es concentren horts en situaci¨® il¡¤legal; per¨° quan troba construccions habitades les compet¨¨ncies s¨®n dels municipis.

Infraestructures. En aquest cap¨ªtol, la palma de la servitud a Barcelona i la regi¨® metropolitana se l¡¯end¨² Montcada. Al municipi hi ha 80 ponts: vies de tren, vies r¨¤pides (C-17, C-33, C-58), el riu. Amb la paradoxa que hi ha autopistes elevades, com la C-33, que creuen el municipi i no hi tenen sortida. Una altra batalla ¨¦s el soterrament de la l¨ªnia de Fran?a (que han causat162 v¨ªctimes mortals), convertit en el gran projecte de mandat. Les platges d'asfalt i ferro tamb¨¦ afecten Barcelona (la Ronda Litoral) o, en ple nucli urb¨¤ (C-31 o la B-20) Santa Coloma, Sant Adri¨¤ i Badalona.

La MAT. Evitar que l¨ªnia de Molt Alta Tensi¨® que creui Santa Coloma, com est¨¤ previst, ¨¦s una de les grans batalles del municipi. Despr¨¦s d'aconseguir el soterrament de les l¨ªnies d'alta tensi¨® que hi havia al riu, el gran argument ara passa per evitar que la MAT es faci a Santa Coloma, que ¨¦s on es va planejar sense estudi d'impacte ambiental.

Pol¨ªgons a l'espera de nova activitat. La desocupaci¨® de pol¨ªgons industrials ¨¦s repte i oportunitat alhora per a l'eix del Bes¨°s. Els alcaldes parlen de ¡°reciclatge de teixits industrials¡± i miren el Bon Pastor, la Verneda, Montsol¨ªs, Can Cui¨¤s, la Ferreria (dels primers que va haver-hi a Catalunya), Badalona Sud¡­ Hi ha activitat, per¨° tamb¨¦ sumen milers de metres quadrats en des¨²s. I aquesta vegada, la falta d'infraestructures properes no ¨¦s el problema per impulsar noves activitats.

El riu i el passeig del colesterol. El riu Bes¨°s en si mateix ¨¦s una gran oportunitat. Convertit en parc fluvial enjardinat al seu pas per Sant Adri¨¤ i Santa Coloma, Montcada ha optat per no domesticar-lo, per¨° mantenir-lo net i accessible i recuperar flora i fauna. L¡¯anomenen el passeig del Colesterol, pels jubilats que passegen per la seva riba. Santa Coloma t¨¦ sobre la taula el projecte de la ¡°Pinta Verda¡±, per crear corredors entre el verd del riu o el valu¨®s Rec Comtal i el de la serra de Marina.

F¨°rum, Torrerribera, Can Ruti, el triangle universitari. El futur Campus del Bes¨°s de la UPC, al F¨°rum; el Campus de l¡¯Alimentaci¨® de Torreribera (UB, on est¨¤ a punt de traslladar-se l¡¯Escola de Restauraci¨®), i la Facultat de Medicina de Can Ruti (Badalona), formen un triangle d'un gran potencial i com a pol d'atracci¨® d'empreses.

Les Tres Xemeneies i el front litoral. 28 hect¨¤rees en primera l¨ªnia de mar. Un caramel des del punt de vista urban¨ªstic i econ¨°mic, encara que aix¨° ¨²ltim ho va frenar l'esclat de la bombolla immobili¨¤ria. El solar de la t¨¨rmica del Bes¨°s t¨¦ una part a Barcelona i tres parts m¨¦s pertanyen a l'Ajuntament, el Consell Comarcal i el Banc Santander. Endesa est¨¤ finalitzant el desmantellament dels aiguamolls, amb la idea de vendre el terreny, net i descontaminat. L'el¨¨ctrica ha sol¡¤licitat dues vegades (totes dues denegades) la llic¨¨ncia d'enderrocament de les Tres Xemeneies. Els alcaldes treballen amb la hip¨°tesi de salvar les torres i esperen un informe de la Diputaci¨® per donar suport a la seva declaraci¨® de b¨¦ d'inter¨¨s local.

La Sagrera. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va incloure la futura estaci¨® de tren, avui cicatriu urbana de dimensions ins¨°lites, com a tractor de l'¨¤rea.