Un barri de l¡¯Hospitalet amb el doble de densitat de poblaci¨® que Manhattan

Salvador Mart¨ªn anava cada mat¨ª a treballar a Barcelona i no es fixava en qu¨¨ estava passant al seu barri, la Florida, i en tot el municipi de l¡¯Hospitalet. Per¨° un bon dia ¡ªdevia ser a finals dels anys seixanta, principis dels setanta¡ª, va pujar passejant fins a l'alt del tur¨® i es va emportar un ensurt quan va veure tot el que s'havia constru?t. ¡°Per¨° si tot aix¨° era una muntanya¡±, va pensar. Mart¨ªn, de 81 anys, i el seu amic Antonio Garc¨ªa, de 84, van veure cr¨¦ixer la seva barriada de manera desmesurada des que van arribar els anys cinquanta als habitatges socials de la Florida; durant els setanta i els vuitanta van lluitar des de l'associaci¨® de ve?ns per aconseguir uns serveis que se'ls resistien (col¡¤legis, ambulatoris¡­) i avui segueixen intentant millorar la vida del barri m¨¦s ple a vessar de la ciutat (de m¨¦s de 50.000 habitants) m¨¦s densament poblada d'Espanya.

A l'Hospitalet de Llobregat (252.000 habitants) hi viuen 18.514 persones per quil¨°metre quadrat. Per¨° en el districte IV, a la Florida i a les Planes, 43.000 ve?ns es reparteixen 0,8 quil¨°metres quadrats, xifra que significa que la seva densitat de poblaci¨® ¨¦s el doble que la de Manhattan i que est¨¤ per sobre de gaireb¨¦ tots els districtes de Manila (Filipines), la ciutat m¨¦s plena de tot el m¨®n. S¨®n els m¨¦s atape?ts entre els atape?ts: dels 20 municipis de m¨¦s de 5.000 habitants m¨¦s densament poblats d'Espanya, nou s¨®n a l'¨¤rea metropolitana de Barcelona (l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Badia del Vall¨¨s, Cornell¨¤ de Llobregat, Badalona, Esplugues de Llobregat, Sant Adri¨¤ de Bes¨°s i Ripollet) i un altre just a continuaci¨® (Premi¨¤ de Mar). I, si se centra la lupa a les ciutats de m¨¦s de 50.000 habitants, les cinc primeres s¨®n a l'anomenat cintur¨® vermell, des de Santa Coloma de Gramenet i Badalona fins a Cornell¨¤. Unes ciutats que formen un gran continu urb¨¤ (conurbaci¨®) on l'asfalt s'est¨¦n sense interrupci¨®, encara que canvi? el nom de l'Ajuntament, i que protagonitzin una de les? concentracions poblacionals m¨¦s grans d'Europa.

Com es nota aix¨° a la Florida? En Salvador i l'Antonio parlen de com de dif¨ªcil ¨¦s aparcar, de com de ple va el metro al mat¨ª (les tres l¨ªnies del barri registren 9,1 milions de viatgers mensuals), per¨° sobretot de problemes de conviv¨¨ncia en un barri que ¨¦s tant superpoblat com humil: el 2014 hi havia m¨¦s d'un ter? d'atur registrat (sis punts sobre la mitjana municipal), un 39% de ve?ns nascuts a l'estranger (contraposat a la mitjana del 27%) i gaireb¨¦ un ter? de poblaci¨® sense estudis (davant del 26% de l¡¯Hospitalet i al 10% de Catalunya). ¡°El pitjor ¨¦s a l'estiu, que surten grups de gent al carrer i s'hi estan fins a les tantes. En conec alg¨² que se n'ha hagut d'anar a dormir a casa dels avis per poder dormir", explica Mart¨ªn.

La hist¨°ria d'aquest barri ¨¦s el viu mirall de tota la zona: la immigraci¨® interior dels anys cinquanta que va anar a la ciutat a buscar feina va trencar els l¨ªmits de la ciutat de Barcelona i es va repartir pels pobles del voltant. Sense massa espai, empresonats entre el mar i la serra de Collserola, van multiplicar exponencialment la seva poblaci¨® de manera? desordenada i amb importants dosis d'especulaci¨®, cosa que va derivar cap a unes altes densitats; unes densitats que s'han mantingut, m¨¦s o menys, fins avui gr¨¤cies a noves onades d'immigrants, aquesta vegada, estrangers, i malgrat el lleuger descens poblacional dels ¨²ltims anys.

La Florida, insisteixen l'Antonio i en Salvador, ha millorat una ¡°barbaritat¡± des que van arribar-hi fa sis d¨¨cades, quan es jugaven la vida caminant per la via del tren per anar al metro que els duia a la feina i dues f¨¤briques de pells omplien de ferum el barri. Assenyalen el mercat que s'est¨¤ construint ¡ª¡°ser¨¤ una passada¡±¡ª i una infinitat de l¨ªnies d'autobusos i de metro... ¡°Ara, com a ve?ns tenim algunes queixes¡±, afegeix l'Antonio: ¡°Necessitem m¨¦s seguretat, m¨¦s neteja i el nou ambulatori, que el que tenim est¨¤ completament saturat¡±.

¡°Moltes vegades, quan arriba l'equipament ja en fa falta un altre de nou¡±, admet Antoni Nogu¨¦s, director de l'Ag¨¨ncia de Desenvolupament Urb¨¤ de l'Hospitalet. ¡°Per molt que t'esforcis, en la planificaci¨®, de vegades hi ha m¨¦s avatars que certeses¡±, afegeix.

A la Florida, un clar exemple ¨¦s el centre c¨ªvic inaugurat fa tres anys amb el nom d'Ana D¨ªaz Rico, la difunta esposa d'en Salvador: ¡°Era una dona molt especial, tothom l'estimava i va lluitar molt pel barri¡±, diu Mart¨ªn. Amb classes de treballs manuals o d'iniciaci¨® al catal¨¤, activitats de m¨²sica per a joves o de cinema, l'espai p¨²blic tracta avui de ser un punt de trobada, de conviv¨¨ncia per a totes les edats i totes les proced¨¨ncies del districte. ¡°Per¨° les necessitats s¨®n moltes i nosaltres estem ja desbordats¡±, explica el coordinador del centre, Ra¨²l Rubio.

La Florida es va incloure a la Llei de Barris de Catalunya del 2004 entre els barris degradats que havien de rebre fons europeus. I la crisi ha empitjorat la situaci¨®: ¨¦s un dels ve?nats identificats en el projecte La segregaci¨® espacial de la pobresa a Catalunya com un dels que ha concentrat m¨¦s pobresa des del 2008, explica l'investigador de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB) Sergio Porcel. ¡°Les rendes m¨¦s baixes solen viure en zones m¨¦s denses¡±, afegeix.

Eduard Saurina, coordinador de l'?rea Metropolitana de Barcelona ¡ªAMB, un organisme que ofereix serveis comuns com de transport o neteja als 36 municipis de la zona¡ª admet que les desigualtats s¨®n un dels principals problemes de tota aquesta immensa aglomeraci¨® urbana: del 2006 al 2011, les fam¨ªlies amb rendes altes van passar del 20,3% al 24,1%; i les baixes, del 10,8% al 12,9%, segons un treball de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona de la UAB. Per aix¨°, continua, una de les seves principals missions ¨¦s tractar de compensar aquestes desigualtats amb plans de millora i nous equipaments; l'AMB disposa d'un pressupost de 1.500 milions d'euros que procedeixen, sobretot, d'impostos propis sortits de l'IBI o de la taxa d'escombraries. Per¨° Saurina assegura, d'altra banda, que viure atape?ts tamb¨¦ t¨¦ alguns avantatges, com l'estalvi de costos (per exemple, els transports p¨²blics es rendibilitzen r¨¤pid) o l'atracci¨® d'activitats econ¨°miques que, entre tanta gent, sempre tenen m¨¦s possibilitats de trobar el seu p¨²blic.

¡°La densitat en s¨ª no ¨¦s ni bona ni dolenta¡±, sost¨¦ la professora del Departament de Geografia de la UAB Ant¨°nia Casellas, en refer¨¨ncia al fet que quan ¨¦s molt baixa pot implicar uns problemes i quan ¨¦s molt alta, uns altres. Des de fa anys, molts especialistes critiquen que les ciutats disperses (aquest model anglosax¨® d'habitatges unifamiliars amb jard¨ª) s¨®n m¨¦s cares i menys sostenibles, aix¨ª que defensen que l'opci¨® raonable ¨¦s la de les ciutats concentrades amb altes densitats de poblaci¨®. Per¨°, segons Casellas, la ciutat compacta nom¨¦s pot ser positiva si no genera grans continus metropolitans amb mobilitat indu?da per anar a treballar, accedir als serveis i a l'oci. En aquests casos, com passa a Barcelona i pr¨¤cticament en totes les regions metropolitanes, els problemes superen els avantatges, comen?ant pels m¨¦s urgents: la desigualtat i la contaminaci¨®.

Des de l'AMB, Saurina assegura que tamb¨¦ estan fent els deures: "Impulsem plans de restricci¨® del tr¨¤nsit al centre de la ciutat, de mobilitat amb vehicles el¨¨ctrics, reciclem el 80% de les escombraries...¡±. Casellas, no obstant aix¨°, opina que el problema no s'est¨¤ prenent seriosament del tot: "Es parla molt de fer m¨¦s i m¨¦s transport p¨²blic, per¨° probablement seguir fomentant la mobilitat no millora les coses", diu la professora, que aposta per ciutats mitjanes compactes (d'uns 200.000 a 400.000 habitants), sense suburbis i amb tots els usos en el seu interior (residencial, d'oci, de treball).

Ni Salvador Mart¨ªn ni Antonio Garc¨ªa esmenten la pol¡¤luci¨® entre els problemes de La Florida. Potser, ficats en els problemes del dia a dia, els passa tan desapercebuda com va fer-ho 40 anys la desmesurada construcci¨®. ¡°Si un boig assassin¨¦s amb una escopeta la mateixa gent que mata cada any la contaminaci¨® [a Espanya, 25.000 defuncions prematures es poden atribuir a la mala qualitat de l'aire, segons l'Ag¨¨ncia Europea de Medi ambient], ning¨² ho toleraria¡±, opina amb cruesa Casellas.