Mor Johan Cruyff, visca el ¡®cruyffisme¡¯

Johan Cruyff ha mort de pressa, per¨° no a corre-cuita, i sense avisar per¨° tampoc d¡¯improv¨ªs, de la mateixa manera que vivia el futbol i entenia la vida, amb un somriure a la cara, un xupa-xups a la boca i un c¨¤ncer al pulm¨®, sempre captivador i de vegades tan obvi que venien ganes de portar-li la contr¨¤ria, simplement per discutir-li els arguments, com quan explicava que el blanc ¨¦s un color que nom¨¦s funciona per oposici¨®, i no es referia necess¨¤riament al Madrid.

Qui m¨¦s qui menys l¡¯acabava de veure, passejant pel carrer o a l¡¯aeroport, tothom estava conven?ut que guanyava el partit per 2 a 0, perqu¨¨ aix¨ª ho havia dit, i la majoria se¡¯l creia, per m¨¦s que en cada conversa sempre apareixia l¡¯aixafaguitarres que assegurava saber del cert que convenia preparar-se tard o d¡¯hora per a l¡¯ad¨¦u del Flaco. I se n¡¯ha anat el Dijous Sant, segurament perqu¨¨ sabia que divendres no surten els diaris a Catalunya.

Aix¨ª de singular era Cruyff. Potser no que volia necrol¨°giques, ni sobre paper ni a internet, tampoc no pretenia que se li organitz¨¦s un seguici f¨²nebre, i encara menys li devien venir de gust les ploramorts, alegre i directe com era, portaveu fins i tot de les seves not¨ªcies, a la seva manera fins i tot d¡¯una mort que ara fins i tot s¡¯anuncia als paquets de Camel. Ning¨² no va parlar mai tan clar com Cruyff. No dominava correctament cap idioma i tot i aix¨° l¡¯entenien a tot arreu, circumst¨¤ncia que el va dispensar d¡¯expressar-se en catal¨¤, fins i tot a la pla?a de Sant Jaume.

El llenguatge de Cruyff ¨¦s tan universal com la seva l¨°gica, aix¨ª que la seva obra transcendeix a la seva persona, fins a convertir-se en una religi¨® amb una arma inn¨°cua: s¡¯explica a partir d¡¯una pilota i d¡¯un rondo de la mateixa manera que el joc dep¨¨n d¡¯un cent¨ªmetre i d¡¯un segon, com s¡¯adverteix en cada partit del Bar?a. El cruyffisme est¨¤ m¨¦s expandit que mai des que no hi ha Cruyff. No hi ha un entrenador m¨¦s cruyffista que Pep Guardiola. Fins i tot Messi tira els penals com Cruyff.

No se sap de ning¨² que hagi preguntat si un penal indirecte era reglamentari fins que el va tirar Cruyff i no el va desautoritzar cap ¨¤rbitre ni FIFA. No se sabia que es podia fer un gol amb la punta de la bota paral¡¤lela a l¡¯escaire de la porteria fins que un As volador va batre Reina. Tampoc no constava que el Bar?a pogu¨¦s guanyar el Madrid sense que pass¨¦s res fins al 0-5 del Bernab¨¦u. Cruyff va canviar la hist¨°ria del Bar?a com a jugador i despr¨¦s com a entrenador del Dream Team.

Potser perqu¨¨ era un radical al camp, al vestuari i al despatx, sempre subversiu, es van acabar les penoses transicions al Camp Nou. El canvi de ritme de Cruyff va descol¡¤locar els rivals i va animar el pas del Barcelona. El barcelonisme ja no nom¨¦s es va alimentar del seu relat, especialment c¨¨lebre en la derrota, sin¨® que va passar a tenir una marca guanyadora que avui ¨¦s en boca de l¡¯Ajax, del Bayern, del Manchester City, de la Champions. Hi ha un abans i un despr¨¦s de Cruyff al Camp Nou: 37 grans t¨ªtols davant de 44 i, per descomptat, la Copa d¡¯Europa, in¨¨dita fins aleshores al Museu.

El barcelonisme va saber a partir de Cruyff que la Copa d¡¯Europa no es perdia als penals ni per culpa dels pals, sin¨® que es guanyava a la pr¨°rroga amb un gol de falta a Wembley. El culer tamb¨¦ va entendre que les lligues no s¡¯escapaven a ¨²ltima hora a C¨°rdova per un 1-0, sin¨® que es guanyaven en el temps afegit i sense jugar a la Corunya i Tenerife. Ja aleshores qualsevol aficionat al futbol era conscient que Holanda havia guanyat la Copa del M¨®n del 1974, tot i que va perdre amb Alemanya a Munic. El futbol total de l¡¯oranje i de l¡¯Ajax va captivar fins i tot les persones a qui no els agradava el futbol a partir de l¡¯eleg¨¤ncia, la velocitat i la plasticitat de Cruyff. El Flaco va marcar ¨¨poca com Pel¨¦, Di St¨¦fano i Maradona.

Cruyff va dinamitzar el futbol al camp i va revolucionar des de la banqueta del Camp Nou. L¡¯equip acabava de manera incontenible, despietada i guanyadora, fins que Cruyff va discutir per ¨²ltima vegada amb N¨²?ez. Mai no va ser f¨¤cil per als directius del Bar?a ni de l¡¯Ajax ni de la federaci¨® d¡¯Holanda. Cruyff va acabar la seva vida professional com a seleccionador de Catalunya. ¡°Petits¡±, va advertir als jugadors catalans en un dels seus partits, ¡°avui heu de xutar cada vegada que arribeu a porteria¡±.

Cruyff era molt directe quan se li preguntava per Catalunya: si els jugadors xuten, els ciutadans tamb¨¦ han de dir el que volen ser ¡ªdeia¡ª, sense por, de manera desacomplexada, optimista, com en el futbol, igual com el Bar?a. Amic de Laporta i pedra filosofal de l¡¯equip que van armar Rijkaard i Guardiola, Cruyff va discutir amb Rosell i ara mantenia una relaci¨® correcta amb Bartomeu.