La gesti¨® p¨²blica de l¡¯aigua s¡¯obre pas tot i les traves legals i econ¨°miques

La sent¨¨ncia recent del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) que anul¡¤la la creaci¨® d'una empresa publicoprivada per subministrar l'aigua a 23 municipis de l'¨¤rea metropolitana ha obert la porta a una gran operaci¨® per recuperar la gesti¨® p¨²blica d'aquest servei a la zona m¨¦s poblada de Catalunya. Almenys aquest ¨¦s el desig de l'actual govern de l'?rea Metropolitana de Barcelona, presidida per Ada Colau, tot i que caldr¨¤ esperar la sent¨¨ncia del Suprem, ja que Agbar, que ostenta la majoria en l'empresa esmentada, hi ha presentat recurs.

La recuperaci¨® de la gesti¨® p¨²blica de l'aigua ¨¦s una tend¨¨ncia en creixement en els ¨²ltims anys. Segons l'entitat Aigua ¨¦s Vida, 11 ajuntaments catalans han tornat a prendre les regnes del servei des del 2010. M¨ªriam Planas, membre de l'associaci¨®, apunta que en els ¨²ltims anys s'estan multiplicant els casos, ¡°i es reverteix aix¨ª, a poc a poc, el moviment massiu de privatitzaci¨® que es va produir durant la d¨¨cada dels 80 i 90. Ara s'est¨¤ veient que aquest model ha fracassat¡±. Segons un estudi de l'entitat, el subministrament d'aigua a un 84% de la poblaci¨® el fan empreses privades i, en la majoria de casos ¨¦s Agbar o empreses del grup com Sorea.

L'inter¨¨s per canviar el model de gesti¨® coincideix amb el venciment de moltes concessions, fetes a 20 o 30 anys. En aquesta tessitura hi ha Collbat¨® (Baix Llobregat), que el dia 1 d'abril estrenar¨¤ gesti¨® p¨²blica de l'aigua (fins ara en mans de Sorea). La decisi¨® de rescindir el contracte es va prendre, resumeix el regidor de Medi Ambient Jordi Serra, per ¡°la desastrosa gesti¨® de l'empresa, dedicada a reduir despeses a costa de la qualitat del servei.¡± ¡°Reb¨ªem moltes queixes dels ciutadans, la companyia no responia als nostres requeriments i la xarxa estava en molt mal estat¡±, sost¨¦. Diversos estudis t¨¨cnics encarregats per l'Ajuntament van revelar que el 58% de l'aigua que circulava per les canonades es perdia a causa de fugues i que era necessari invertir dos milions per posar la xarxa a punt, una xifra inassumible per a un ajuntament petit. Amb l'assessorament d'Aigua ¨¦s Vida i Congiac (associaci¨® d'ajuntaments amb gesti¨® p¨²blica de l'aigua), van elaborar un pla d'inversions a m¨¦s llarg termini i viable econ¨°micament per arreglar la xarxa en 10 anys. ¡°L'estalvi que tindr¨¤ l'Ajuntament en la factura de l'aigua es revertir¨¤ a millorar la xarxa i calculem que d¡¯aqu¨ª a uns quatre anys podrem abaixar les tarifes¡±, apunta Serra.

Ripollet seguir¨¤ el cam¨ª de Collbat¨® a l'octubre, quan ven? el contracte amb Sorea. Esperen rebre ben aviat els estudis econ¨°mics, jur¨ªdics i t¨¨cnics per implantar la gesti¨® p¨²blica del servei i poder-los explicar a la ciutadania. Terrassa debat actualment quin model s¡¯ha d¡¯aplicar, ja que la concessi¨® a Mina de Terrassa, que gestiona el servei des de fa 75 anys, ven? a finals d'any. L'Ajuntament ha delegat en l'enginyer Joan Gaya i l'arquitecta i exregidora de Barcelona Itziar Gonz¨¢lez per estudiar els possibles models de gesti¨® i organitzar el proc¨¦s participatiu (una consulta ciutadana i un web amb els informes i a la qual es poden aportar idees), respectivament. ¡°Encara no hem decidit si la gesti¨® ser¨¤ p¨²blica o mixta, el que sabem ¨¦s que el model actual, totalment privat, no es repetir¨¤¡±, apunta Marc Armengol, regidor de Territori i Sostenibilitat.

Amb tot, els municipis admeten que el cam¨ª que s¡¯ha de rec¨®rrer no ¨¦s f¨¤cil. Un dels obstacles ¨¦s la forta oposici¨® de les empreses concession¨¤ries a perdre el contracte, cosa que es tradueix en processos judicials, en moltes ocasions llargs i costosos, i dif¨ªcils d'assumir per a municipis petits, com els va passar a Arenys de Munt i Figar¨®-Montmany, que va municipalitzar l'aigua el 2010. Ripollet i Terrassa admeten que les concession¨¤ries ja els han alertat d'un contenci¨®s si continuen amb la municipalitzaci¨®. Els ajuntaments tamb¨¦ es queixen de l'¡°opacitat¡± i els recels de les companyies per facilitar informaci¨® en el moment del trasp¨¤s.

Agbar respon per escrit que la responsabilitat del servei ¡°¨¦s sempre p¨²blica¡± i confia que ¡°qualsevol decisi¨® es prengui sempre d'acord amb la legalitat vigent i el ple respecte de la llei¡±.

Un altre dels handicaps que es troben ¨¦s la desinformaci¨® sobre com es pot recuperar la gesti¨®. ¡°No hi ha cap administraci¨® que t'ajudi ni t'assessori¡±, lamenta Pilar Castillejo, regidor d'Hisenda de Ripollet. Per aquesta ra¨®, Aigua ¨¦s Vida demana a la Generalitat que cre? una oficina d'assessorament a la remunicipalitzaci¨®. Ara els ajuntaments s'ajuden entre si a trav¨¦s de la Congiac.

Arenys de Munt coneix b¨¦ aquests problemes. Va assumir la gesti¨® de l'aigua el febrer del 2011 i encara mant¨¦ un contenci¨®s obert amb Sorea per l'import de la liquidaci¨®. La regidora de Municipalitzacions, Maria Ballester, admet que al principi van passar una fase de ¡°incertesa¡± i ¡°por¡±. ¡°V¨¨iem que hav¨ªem de competir amb un privat potent i fer grans inversions¡±. Ballester apunta que el cost m¨¦s gran durant el trasp¨¤s, que ¡°no va ser amable¡±, ha estat la p¨¨rdua de l'experi¨¨ncia. ¡°Hem hagut de comen?ar des de zero¡±, afegeix. Cinc anys despr¨¦s, l'Ajuntament assegura que ara est¨¤ arribant ¡°a un moment d'estabilitat¡±. De fet, el servei ha estat deficitari fins al 2015, quan van aconseguir l'equilibri pressupostari, i a partir d'ara podran iniciar les millores generals de la xarxa.

Malgrat aquests esculls, els municipis opten per tirar endavant. Tots coincideixen a apuntar com a avantatges recuperar el control i el coneixement sobre l'estat del servei i reinvertir els beneficis econ¨°mics a millorar la xarxa o a abaixar les tarifes. Segons un estudi d'Aigua ¨¦s Vida, la gesti¨® privada encareix de mitjana un 25% la factura. ¡°La municipalitzaci¨® de l'aigua no ¨¦s un tema ideol¨°gic, ¨¦s sentit com¨²¡±, rebla el regidor de Collbat¨®. No obstant aix¨°, a Arenys la baixada de tarifes no s'ha produ?t i, com en altres municipis, hi ha hagut augments de fins al 53% de la quota fixa i entre el 25 i el 33% del preu del consum dom¨¨stic des del 2010, segons reflecteixen les ordenances fiscals.

A Matar¨® no s'ha privatitzat mai el servei ni s'ho plantegen. L'empresa p¨²blica Aig¨¹es de Matar¨®, en qu¨¨ hi ha representats tots els partits, d¨®na beneficis, cosa que ha servit de bal¨® d'oxigen a les arques municipals durant la crisi. I l'Ajuntament pot exercir m¨¦s control. ¡°Amb la problem¨¤tica de la pobresa energ¨¨tica es va decidir modificar tarifes i establir ajuts socials. Es tracta d'accions pol¨ªtiques que l'Ajuntament pot executar r¨¤pidament sense barallar-se amb la concession¨¤ria¡±, explica N¨²ria Calpe, regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat i vicepresidenta d'Aig¨¹es de Matar¨®. Calpe afegeix que, amb els anys, la companyia s'ha professionalitzat i ara assessora altres municipis que volen recuperar la gesti¨® p¨²blica. ¡°No ens hem plantejat mai privatitzar-la, primer per filosofia i despr¨¦s perqu¨¨ si una empresa funciona, per qu¨¨ s¡¯ha d¡¯externalitzar?¡± conclou.