¡°S¡¯ha de sortir del biling¨¹isme, no tothom ha de saber castell¨¤¡±

La situaci¨® en qu¨¨ es troba el catal¨¤ i el seu futur ¨¦s un tema que aixeca passions no nom¨¦s entre ling¨¹istes, sin¨® entre la societat en general. El manifest de l'Associaci¨® Llengua i Rep¨²blica sobre el paper que ha de jugar la llengua en un possible Estat catal¨¤, que es presenta aquest vespre a la Universitat de Barcelona, ha aixecat tot tipus d¡¯opinions. El text critica el mal funcionament del biling¨¹isme actual i marca el cam¨ª cap a una societat en la qual el catal¨¤ sigui la llengua oficial, tot i que no utilitza aquest terme.

Pau Vidal, membre del Grup Koin¨¦, impulsor del manifest, defensa que cal fugir de la idea d¡¯oficialitat de lleng¨¹es ¡°perqu¨¨ ¨¦s un concepte ambigu, porta a confusi¨® i duu impl¨ªcita la idea d¡¯exclusi¨®. La idea no ¨¦s que hi hagi una sola llengua en la Catalunya independent, perqu¨¨ aix¨° seria exclusi¨®, sin¨® que el catal¨¤ recuperi espais (a l¡¯Administraci¨®, la just¨ªcia o l¡¯espai p¨²blic) per garantir-ne la superviv¨¨ncia¡±. Vidal explica que entre els ling¨¹istes hi ha consens en el fet que, atesa la situaci¨® actual, nom¨¦s pot funcionar el biling¨¹isme asim¨¨tric, per¨° admet que aquest model no est¨¤ totalment definit. No obstant aix¨°, posa un exemple que explica cap a on es definiria. En un suposat Estat catal¨¤, ¡°un ciutad¨¤ es podr¨¤ adre?ar a l¡¯Administraci¨® en castell¨¤ o en catal¨¤ durant un temps, per¨° la idea ¨¦s que en un termini que cal concretar nom¨¦s quedi el catal¨¤¡±. Vidal apunta que la prioritat ¨¦s que ¡°ning¨² perdi drets¡± i que tant el castell¨¤, com l¡¯angl¨¨s o les lleng¨¹es que ara parlen a Catalunya els immigrants es potenci?n ¡°per fer valer aquesta riquesa¡±.

El ling¨¹ista Albert Pla Nualart aprofundeix en el model dibuixat pels signants del manifest. Explica que la situaci¨® de biling¨¹isme actual porta al retroc¨¦s progressiu del catal¨¤. ¡°La tend¨¨ncia no ¨¦s normalitzar-se ni tampoc ho permet el marc socioling¨¹¨ªstic¡±, diu. ¡°Si es vol revertir la situaci¨® i salvar el catal¨¤ s¡¯ha de sortir del biling¨¹isme. Aix¨° suposaria, per exemple, que no tothom a Catalunya hauria de saber necess¨¤riament castell¨¤¡±. Nualart admet que es tracta d¡¯una idea pol¨ªticament incorrecta i dubta que aix¨° es porti a terme. ¡°La gent vol creure que el catal¨¤ es pot salvar sense conflicte social i ser¨¤ dif¨ªcil arribar a un consens sobre aix¨°¡±, apunta el ling¨¹ista, que es mostra pessimista sobre el futur del catal¨¤ i pensa que no es podr¨¤ frenar aquest retroc¨¦s. ¡°El fet de tenir un Estat no vol dir que salvis la teva llengua¡±, conclou.

Carme Junyent, professora de Ling¨¹¨ªstica General a la Universitat de Barcelona, est¨¤ d¡¯acord en l¡¯an¨¤lisi que el biling¨¹isme i la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica no est¨¤ sent positiu per al catal¨¤ i considera ¡°que ¨¦s la condici¨® pr¨¨via perqu¨¨ hi hagi un proc¨¦s de substituci¨®, ¨¦s a dir, la mort del catal¨¤¡±. La docent proposa que no hi hagi lleng¨¹es oficials ¡°perqu¨¨ a les lleng¨¹es dominants no els cal i a les subordinades no els serveix de res¡±. I defensa un model que tingui en compte totes les lleng¨¹es (castell¨¤, angl¨¨s, etc.), per¨° que tingui com a eix central ¡°la llengua dels catalans¡±, ¨¦s a dir, el catal¨¤, l¡¯aran¨¨s i la llengua de signes catalana.

Jos¨¦ Rodr¨ªguez, expert en comunicaci¨®, rebutja que l¡¯estatus de les lleng¨¹es a Catalunya ¡°ha de fer-se m¨¦s en termes d¡¯identificaci¨® ling¨¹¨ªstica i de reconeixement sociol¨°gic i no deixar-ho nom¨¦s en termes purament jur¨ªdics¡±. A trav¨¦s del seu blog, Rodr¨ªguez fa seva la classificaci¨® que fa Lu¨ªs Cabrera de ¡°llengua pr¨°pia¡±, que seria el catal¨¤, i ¡°llengua adoptada¡±, el castell¨¤. Rodr¨ªguez recorda que s¡¯ha arribat a la situaci¨® de biling¨¹isme social que es viu a Catalunya per una discriminaci¨® positiva envers el catal¨¤, que amb els anys s¡¯ha vist que no era suficient. ¡°Fins i tot en un Estat independent, sense aquestes pol¨ªtiques asim¨¨triques, el catal¨¤ estar¨¤ amena?at¡±. En canvi, afegeix, ¡°el castell¨¤ no viu l'amena?a de desapar¨¨ixer socialment a Catalunya, ni avui ni en el cas hipot¨¨tic de la independ¨¨ncia¡±. Rodr¨ªguez aposta perqu¨¨, en el marc de l¡¯elaboraci¨® de la futura Constituci¨® catalana, s¡¯obri un debat per crear un nou model ling¨¹¨ªstic de consens.

El ling¨¹ista Rudolf Ortega, en canvi, considera que aquest debat ¨¦s una p¨¨rdua de temps. ¡°Tenim tot el talent filol¨°gic centrat en una possibilitat, la independ¨¨ncia, que v¨¦s a saber si passa i quan. S¡¯est¨¤ discutint sobre oficialitat del catal¨¤, per¨° no sobre com fomentar l¡¯¨²s de la llengua¡±, critica. Ortega demana a la professi¨® que el debat no se centri en un futurible pol¨ªtic, sin¨® en resoldre els problemes ling¨¹¨ªstics actuals. ¡°El que hem de fer ¨¦s preocupar-nos sobre com fomentar el catal¨¤ amb Estat propi o sense. Hi ha par¨¤lisi en la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica, no hi ha innovaci¨® ni iniciativa i estem utilitzant els plantejaments dels anys vuitanta¡±, afegeix. El ling¨¹ista considera que, al cap i a la fi, el poder del sector ¨¦s limitat. ¡°El paper que tingui el catal¨¤ ser¨¤ una decisi¨® pol¨ªtica, no dels ling¨¹istes, aix¨ª que estem perdent el temps¡±, conclou Ortega.