La gran mercadot¨¨cnia del Dia del Llibre

E n una parada de llibres a una rambla de Catalunya plena com un ou, vaig veure un home de cap a vuitanta anys, elegant, amb el cabell esbullat, ulleres de pasta, mans delicades i maneres de gran senyor de Barcelona. Es va adre?ar a un dels nois que hi havia despatxant i va preguntar-li: ¡°?Tenen les Moralia, de Plutarc?¡± Cap resposta. ¡°Vaja ¡ªva continuar¡ª, ?no tindran pas les Converses de Goethe amb Eckermann?¡± Perplexitat. ¡°Ja ¨¦s pega ¡ªhi va afegir¡ª, per¨° potser tenen les Mem¨°ries del subs¨°l, de Dostoievski?¡± Cap resposta. ¡°?I, per atzar, l¡¯Elogi de la vida solit¨¤ria, de Petrarca?¡± Silenci. ¡°Ja em sap greu. ?Qui sap si tenen cap llibre sobre Sime¨® Estilita?¡± Incomprensi¨® del venedor, a la qual ja s¡¯havia sumat el corifeu de la resta dels companys i companyes. L¡¯home, inalterat i amb cara de resignaci¨®, va preguntar, per fi: ¡°?I unes Confessions, de sant Agust¨ª, per un casual?¡±. Aqu¨ª es van acabar les preguntes, per¨° no les respostes. ¡°Senyor, tenim tot aix¨° que es veu¡±. L¡¯home va donar un cop d¡¯ull a les taules parades amb munts de llibres i es va limitar a dir: ¡°Ja em perdonaran, per¨° aix¨° no m¡¯acaba d¡¯interessar¡±. Va esmunyir-se entre la gentada i va desapar¨¨ixer, sense haver comprat res.

Ja fa molts anys que el Dia del Llibre ¨¦s una festa molt bonica, amiga de l¡¯agermanament entre la ciutadania, m¨¦s encara entre els enamorats, que porten, ell o ella, una rosa a la m¨¤. Per¨° tamb¨¦ fa molts anys que, pel que respecta als llibres, ¨¦s una festa en qu¨¨ domina la mercadot¨¨cnia molt per damunt de la venda de llibres d¡¯aquells que, com han escrit tants autors de qualitat, poden ser rellegits moltes vegades, i alli?onen. Tot ¨¦s ple de novetats, les unes m¨¦s solvents que les altres, la major part molt insolvents, precipitades, tramposes ¡ªllibres escrits en castell¨¤ que passen per obres catalanes originals¡ª, circumstancials, anticonstitucionals, maldestres, d¡¯una autoajuda que sol portar al su?cidi, missatgeres d¡¯un oblit quasi autom¨¤tic. ¡°Marchitar¨¢ la rosa el viento helado¡± , va escriure Garcilaso en un dels seus sonets m¨¦s celebrats. Per¨° tamb¨¦ aquest poema diu, per acabar: ¡°Todo lo mudar¨¢ la edad ligera [¨¦s a dir, el temps, que passa inexorablement] por no hacer mudan?a en su costumbre¡±. El poeta renaixentista es referia a una altra cosa, per¨° aquests versos tamb¨¦ valen pel dest¨ª de la major part dels llibres que es van vendre per Sant Jordi: com ja ¨¦s costum des de fa temps, tots aquells llibres venuts, o quasi tots, es convertiran en no res. La rosa, sempre breu, morir¨¤ al cap de dos o tres dies; determinats llibres s¨®n nonats, com sant Ramon, i mai no tindran vida.

El problema d¡¯aquesta situaci¨® no resideix en el fet que els editors i llibreters ¡ªai!, amb tanta legitimitat¡ª procurin vendre all¨° que la gent demana, per fer quadrar els n¨²meros escassos del seu negoci; el gran problema es troba en la manera com aquests llibres ocasionals han despertat en els lectors les ganes de comprar-los: anuncis, propaganda a tots els mitjans, entrevistes absurdes als escriptors de bajanades, promoci¨® de figures ex¨°tiques, premis concedits amb esc¨¤s criteri de qualitat liter¨¤ria, i tot el que ja sabem. El conseg¨¹ent d¡¯aquesta tend¨¨ncia ¨¦s d¡¯una l¨°gica que espanta: el criteri dels lectors, ja per a tota la seva vida, quedar¨¤ dominat pel valor de les bagatel¡¤les.

El fenomen ¨¦s tan abrusador, que, malgrat els centenaris, ben celebrats un¨¤nimement els darrers mesos, de Ramon Llull, de Shakespeare i de Cervantes, aquests autors no van ser, ni de molt, els m¨¦s venuts: aix¨ª ho indiquen totes les llistes que s¡¯han publicat. Pitjor encara, com em remarcava l¡¯amic F¨¨lix Riera, que vaig trobar despr¨¦s de l¡¯escena d¡¯aquell home de gran discerniment: celebrem, com a nostrat, l¡¯aniversari de Ramon Llull, i d¡¯aquest encara es trobaven, a les parades, menys llibres que dels altres dos.

I ara, l¡¯¨²ltima pregunta ret¨°rica: ?d¡¯on pot venir aquest menysteniment dels grans valors de la literatura universal, la nostra inclosa? Nom¨¦s ve d¡¯un lloc: la manca d¡¯una s¨°lida educaci¨® liter¨¤ria a l¡¯ensenyament primari i secundari al nostre pa¨ªs, i la indiscriminada promoci¨®, amb bombo i platerets, d¡¯una cosa que, en propietat, haur¨ªem d¡¯anomenar antiliteratura. Perqu¨¨ ¨¦s molt possible que, despr¨¦s d¡¯haver llegit moltes de les foteses que s¡¯han venut per Sant Jordi, els lectors catalans perdin per sempre m¨¦s la idea que la literatura ¨¦s tota una altra cosa i s¡¯aficionin a uns productes que no els oferiran ni goig, ni saviesa, ni, en especial, el vi¨¤tic que sempre donen els bons autors per a una vida i una mort plenes de sentit, o, com diria Llull, de significan?a. En suma: una altra ocasi¨® desaprofitada per elevar, poc o molt, el nivell cultural de la nostra ciutadania. Editors i llibreters tenen tot el dret a guanyar-se la vida: el que no conv¨¦ que facin ¨¦s guanyar la simpatia dels lectors per uns productes que es troben als ant¨ªpodes d¡¯una obra d¡¯art.