Les persones sense verb

Ho canten pels festivals els Hermanos Cubero: si als de dol?aina i caixa se'ls anomena dol?ainers, nosaltres tocant corda potser siguem cordainers. Les paraules s¨®n mares de les paraules, i en lloc de llars d'infants tenen diccionaris. Dues vegades van invocar els diputats el diccionari en la sessi¨® de control d'aquest dimecres. Primer va ser el popular Alejandro Fern¨¢ndez, polit¨°leg de Tarragona amb barba. Des dels temps de la?Popular 1, ser popular ha estat sempre un estil de vida. Fern¨¢ndez va reclamar "una Catalunya lliure de peatges" i tot seguit va deixar anar al conseller de Territori i Sostenibilitat que, si buscava al diccionari la paraula cinisme, sortiria la seva foto al costat de la definici¨®. El conseller Rull li va recomanar que mir¨¦s quina fotografia apareixia al costat del terme demag¨°gia. No hi ha res millor que els diccionaris il¡¤lustrats amb personalitats. Les autopistes, els peatges, la carretera C-31, el corredor mediterrani ... tots aquests assumptes viaris van sortir a debat al llarg del mat¨ª com si el Parlament estigu¨¦s buscant el seu cam¨ª. Com ser¨¤ aquest cam¨ª? El dels Beatles era llarg i tortu¨®s, i n¡¯hi havia un altre dels Talking Heads que no portava enlloc, almenys aix¨° es llegia a la?Popular 1.

Fa segles Coscubiela va dir, i ¨¦s cosa veritable, que el Govern treballa per dues coses, la primera pel sosteniment, i la segona per tenir una imatge xupiguai?i una tarda agradable. En tres ocasions els parlamentaris van interpel¡¤lar Dolors Bassa, la consellera m¨¦s xupiguai, en dura compet¨¨ncia amb Ra¨¹l Romeva. Per¨°, com que a Romeva ning¨² li pregunta mai res durant les sessions de control, de manera que sempre es queda assegut amb la seva camisa negra com si no exist¨ªs, ¨¦s la consellera de Treball, Fam¨ªlies i Afers Socials, qui ha de carregar amb un paper que est¨¤ m¨¦s a prop de l'adhesiu de la?Super Pop que de la portada de la?Popu. Fins i tot en aquesta sessi¨®, quan la diputada de la CUP Mireia Veh¨ª va interpel¡¤lar el conseller Romeva per l'assumpte dels refugiats, va ser Dolors Bassa qui va respondre al¡¤legant que aquest tema el portava ella.

A la consellera Bassa, mestra de la UGT de Girona, li ha tocat una triple cartera amb un nom que recorda els ter?os de les Corts preconstitucionals (per dir-ho d'una manera xupiguai). Viu en l'emoci¨® simb¨°lica de les paraules. Referint-se al conflicte laboral dels treballadors (i treballadores) dels escorxadors d'Osona, ha fet sortir que el 14 d'abril ¨¦s el Dia de la Rep¨²blica. Hi ha coses que nom¨¦s passen un cop a la Hist¨°ria, per¨° es repeteixen en forma d'atribut. Tamb¨¦ li van preguntar pels problemes de les persones discapacitades. Sovint es creu que si li dius persona a alg¨² l¡¯est¨¤s dignificant, per¨° en realitat l¡¯emmascares, perqu¨¨ segons el diccionari persona era el terme llat¨ª amb qu¨¨ s¡¯anomenava la m¨¤scara teatral. Dir persones?a la gent ¨¦s amagar en un camp, en un bosc sem¨¤ntic, aquest pudor xupiguai, aquesta hipocresia que recorre Europa, per exemple, quan es troba davant d'una foto del patiment dels refugiats, i que de seguida s'esvaeix com els fantasmes despr¨¦s de veure'ls. El neollenguatge ha canviat la sem¨¤ntica pels sentiments. I a for?a de sentir, les paraules perden el seu sentit. I ja res del que es diu sembla de deb¨°.