Ciutat avorrida, ciutat nost¨¤lgica
Un cara a cara entre Permanyer i Theros tanca la s¨¨rie sobre cronistes d¡¯Elpa¨ªs.cat
Llu¨ªs Permanyer no ¨¦s el cronista oficial de Barcelona malgrat que molta gent aix¨ª ho creu. Quan l¡¯hi van oferir, ho va rebutjar. I ho va rebutjar per evitar els dubtes que la distinci¨® podia generar per al seu rigor professional. Xavier Theros tampoc acceptaria aquest t¨ªtol honor¨ªfic, tot i que ell va destacar que la negativa seria perqu¨¨ ¨¦s un c¨¤rrec carrincl¨®. Permanyer ¨¦s el deg¨¤ dels narradors period¨ªstics de Barcelona; dels deu entrevistats de la s¨¨rie sobre els cronistes de la ciutat que ha publicat Elpa¨ªs.cat, Theros ¨¦s avui l¡¯observador m¨¦s prol¨ªfic. Theros, com Permanyer, apunta sovint el seu bol¨ªgraf cap a les petjades del llegat desaparegut de Barcelona. Com el seu darrer article a EL PA?S, un obituari sobre les drassanes Arsenal Civil, que ocupaven el que avui ¨¦s la Zona Franca; una zona connectada per la l¨ªnia 38 de bus, la que agafaven, com recordava Eugeni Madue?o a la s¨¨rie, els barcelonins que volien comprar hero?na a Can Tunis.
Theros valorava en aquesta s¨¨rie que Barcelona pateix un exc¨¦s de nost¨¤lgia; Permanyer assegurava que ¨¦s el moment m¨¦s avorrit de la nostra ciutat. Asseguts a l¡¯estudi Toresky de R¨¤dio Barcelona, Permanyer i Theros accepten un cara a cara de cavallers per radiografiar la metr¨°poli. Permanyer confirma que troba la ciutat menys atractiva, que com a voyeur del carrer no hi descobreix la diversitat que es podia copsar al Paral¡¤lel quan Barcelona era de color gris i els Jocs Ol¨ªmpics encara no ens havien situat al mapa de la globalitzaci¨®. Permanyer recorda aquella frase de Pasqual Maragall retornat del seu exili als Estats Units: ¡°Comparat amb Nova York, a Barcelona sembla que tothom porti la mateixa gavardina¡±. Permanyer troba a faltar el que ell denomina ¡°els exc¨¨ntrics¡±: del Maradona al x¨¨rif, de Nazario a La Monyos. Theros replica: aquests personatges hi s¨®n, per¨° ara s¨®n m¨¦s dif¨ªcils de trobar perqu¨¨ el seu centre natural, la Rambla, ha estat enva?t pel turisme i per persones que es vesteixen de flamenca, per¨° no perqu¨¨ sigui una excentricitat sin¨® perqu¨¨ s¡¯acaben de comprar el vestit en una botiga de souvenirs.
Una dotzena de t¨ªtols imprescindibles
En la infinita bibliografia de cr¨°niques i cronistes i temes de i sobre Barcelona, s¨®n d¡¯obligada refer¨¨ncia els seg¨¹ents:
Recuerdos de mi larga vida (El Diluvio, 1926), articles que el periodista Conrad Roure va publicar al diari El Diluvio, en els quals descriu la vida barcelonina del XIX.
La Ciutat de Barcelona (A. Mart¨ªn, 1916), del ge¨°graf Francesc Carreras Candi, considerada l'obra de refer¨¨ncia sobre la ciutat, amb un volum mai superat de fonts i documents sobre la nostra hist¨°ria.
La Barcelona pecadora (Occitania, 1935. Reeditada per Acontravent, 2009), del gran reporter Dom¨¨nec de Bellmunt, que ens acosta a la nit m¨¦s canalla dels anys trenta.
Hist¨°ries i llegendes de Barcelona (Ed. 62, 1984) de l'etn¨°leg Joan Amades, dos volums monumentals en qupe aboca un munt de tafaneries sobre la vella Barcelona.
Barcelona (Destino, 1951), de l'escriptor Carles Soldevila, en el seu temps considerada la guia m¨¦s completa de la Barcelona del segle XX.
Barcelona pam a pam (Teide, 1972. Reeditada per Comanegra, 2012), de l'arquitecte Alexandre Cirici Pellicer, un recorregut exhaustiu pel barri G¨°tic que ha esdevingut la versi¨® can¨°nica de la Barcelona antiga.
Guia secreta de Barcelona (Al-Borak, 1974), de Josep Maria Carandell, cl¨¤ssic sobre la cara m¨¦s oculta de la Barcelona dels anys setanta.
Barcelona pel forat del pany (Selecta, 1985) d'Andreu-Avel¡¤l¨ª Art¨ªs, Sempronio, una de les diverses recopilacions d'articles que va publicar, farcides d'an¨¨cdotes i personatges populars.
El barrio de la Barceloneta 1753-1982 (Universitat de Barcelona, 1988), de la historiadora i ge¨°grafa Merc¨¨ Tatjer, l'estudi m¨¦s complet de la barriada marinera i els seus habitants.
Historia y leyenda del Barrio Chino (La Campana, 1996), de Paco Villar, segurament el millor estudi fet mai sobre els baixos fons barcelonins.
Mites i gent de Barcelona (Edicions. 62, 2006), del periodista Josep Maria Huertas Claveria, on descriu les curiositats de la Barcelona dels barris.
L'Eixample. 150 anys d'hist¨°ria >(Viena, 2008), de Llu¨ªs Permanyer, la Barcelona de la burgesia i el modernisme com no s'havia explicat fins llavors.
Sel¡¤lecci¨® feta per Xavier Theros, autor, entre d'altres, de La Sisena Flota a Barcelona (La Campana, 2010), mariners dels Estats Units a la Rambla del franquisme i la Transici¨®.
Permanyer defensava a la s¨¨rie que el debat tur¨ªstic va tenir el seu moment m¨¦s bel¡¤ligerant fa deu anys. La situaci¨® present, diu, ¨¦s de reflexi¨® sobre el model que cal assumir despr¨¦s de la neglig¨¨ncia de no haver-hi fet res abans: ¡°La culpa ¨¦s de tots els ajuntaments, que ho han portat amb els peus. Es veia venir¡±. Theros tampoc q¨¹estiona el nivell tur¨ªstic de Barcelona: ¡°Qualsevol ciutat de la mida de Barcelona firmaria ara mateix tenir la nostra ind¨²stria tur¨ªstica¡±. Tamb¨¦ com Permanyer, apunta que el problema ¨¦s el model de gesti¨®: ¡°Que no sigui nom¨¦s una economia extractiva, que aporti beneficis a la ciutadania¡±. Theros admet que ¨¦s un problema dif¨ªcil de gestionar perqu¨¨ implica molts aut¨°noms i particulars, com es demostra amb el fet que amb els recomptes municipals de pisos tur¨ªstics n¡¯aflorin milers de no declarats. ¡°El fenomen es va multiplicant i no es fa res. On ¨¦s la investigaci¨®? On ¨¦s la capacitat de multar? I de precintar pisos? Si no s¨®n capa?os de gestionar, que portin una perruqueria¡±, diu Permanyer.
Permanyer ha fet un recompte dels hotels i pensions que hi ha a voltant de l¡¯illa de l¡¯Eixample on viu; n¡¯ha comptat 27. ¡°Ni ells [L'AJUNTAMENT]saben els hotels que hi ha a la ciutat¡±, explica Permanyer, que afegeix que la descentralitzaci¨® del negoci hoteler no ¨¦s tan dif¨ªcil de dur a terme, i ¨¦s una mesura habitual en altres ciutats del m¨®n. Permanyer resideix a la Dreta de l¡¯Eixample, el districte favorit dels entrevistats de la s¨¨rie: tamb¨¦ hi viuen Madue?o, Arturo San Agust¨ªn i Joan de Sagarra. Madue?o i San Agust¨ªn advertien que el turisme est¨¤ anul¡¤lant la vida de barri a la Dreta de l¡¯Eixample; Sagarra era el m¨¦s condescendent amb les legions d¡¯estrangers que veu desfilar pel passeig de Sant Joan: ¡°Quan va venir el Papa[BENET XVI], vaig prendre¡¯m uns whiskies amb tres monges irlandeses. El turisme s¡¯ha de saber viure¡±.
Un altre dels cronistes de la s¨¨rie, Sergi P¨¤mies, valorava que les transformacions actuals de Barcelona s¨®n cirurgia est¨¨tica si es comparen amb els canvis dels Jocs Ol¨ªmpics: ¡°All¨° va ser sense anest¨¨sia i en zones importants de l¡¯anatomia¡±. P¨¤mies opina que el projecte del tramvia per la Diagonal ¨¦s una modificaci¨® que va m¨¦s enll¨¤ de la ¡°cirurgia est¨¨tica¡±. Permanyer s¡¯oposa al projecte. Assegura que cap gran ciutat d¡¯Europa aplicaria un canvi tan gran en una de les seves art¨¨ries centrals i nobles. Theros s¡¯afegeix a l¡¯oposici¨® al tramvia i creu que no es t¨¦ clar qu¨¨ es vol fer amb la Diagonal: ¡°?s un carrer que no s¡¯acaba de definir; havia de ser un bulevard comercial, per aix¨° es van ampliar les voreres¡±.
Tamb¨¦ deia P¨¤mies que Barcelona ¨¦s una ciutat habituada als moviments antisistema, ¡°una insurg¨¨ncia latent¡± que s¡¯ha convertit en una q¨¹esti¨® entre pares i fills. Sobre els recents aldarulls a Gr¨¤cia, Permanyer est¨¤ conven?ut que el conflicte no el generen els residents del Banc Expropiat sin¨® els alteradors de l¡¯ordre habituals: ¡°El problema no ¨¦s tant dels okupes com dels 200. Aquests 200 ja hi eren en temps d¡¯en Clos. Aquest alcalde va dir all¨° de ¡°hi ha 200 incontrolats¡±. Per qu¨¨ no els controlen? Continuem igual¡±. Theros mira de ser comprensiu amb el govern municipal i afirma que la q¨¹esti¨® ¨¦s de dif¨ªcil soluci¨® perqu¨¨ ¡°supera les compet¨¨ncies d¡¯un Ajuntament. No tenim una regulaci¨® prou clara sobre edificis buits¡±.
L¡¯avaluaci¨® del primer any d¡¯Ada Colau al capdavant de Barcelona ha estat majorit¨¤riament negativa per part dels deu cronistes barcelonins de la s¨¨rie. Permanyer ha estat el m¨¦s sever: ¡°El balan? ¨¦s bastant pessimista i negatiu. Es veia venir una mica. Estem pagant alguns errors que en part no ¨¦s gaire culpa d¡¯ells, per¨° no ¨¦s estrany, perqu¨¨ no tenien cap experi¨¨ncia¡±. Permanyer concedeix que era necessari trencar la polaritat entre el PSC i CiU; Theros defensa que Barcelona en Com¨² ha introdu?t un discurs necessari per afavorir el transport p¨²blic o regular el turisme. Per¨°, igual que Permanyer, considera que Colau ¨¦s m¨¦s activista que gestora. Permanyer li desitja un futur exit¨®s, per¨° lluny de l¡¯alcaldia: ¡°M¨¦s que alcaldessa ¨¦s una pol¨ªtica, i una pol¨ªtica agitadora. Quan parla d¡¯aquests temes se li transforma la cara, el domina, li agrada i s¡¯emociona. En canvi, quan ha de parlar de sem¨¤fors o del tr¨¤nsit, s¡¯avorreix i no li interessa gens. [...]M¡¯agradaria m¨¦s veure-la en una carrera pol¨ªtica que no pas enclaustrada en un m¨®n municipal, que ¨¦s m¨¦s de burocr¨¤cia¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.