Ciutat avorrida, ciutat nost¨¤lgica

Llu¨ªs Permanyer no ¨¦s el cronista oficial de Barcelona malgrat que molta gent aix¨ª ho creu. Quan l¡¯hi van oferir, ho va rebutjar. I ho va rebutjar per evitar els dubtes que la distinci¨® podia generar per al seu rigor professional. Xavier Theros tampoc acceptaria aquest t¨ªtol honor¨ªfic, tot i que ell va destacar que la negativa seria perqu¨¨ ¨¦s un c¨¤rrec carrincl¨®. Permanyer ¨¦s el deg¨¤ dels narradors period¨ªstics de Barcelona; dels deu entrevistats de la s¨¨rie sobre els cronistes de la ciutat que ha publicat Elpa¨ªs.cat, Theros ¨¦s avui l¡¯observador m¨¦s prol¨ªfic. Theros, com Permanyer, apunta sovint el seu bol¨ªgraf cap a les petjades del llegat desaparegut de Barcelona. Com el seu darrer article a EL PA?S, un obituari sobre les drassanes Arsenal Civil, que ocupaven el que avui ¨¦s la Zona Franca; una zona connectada per la l¨ªnia 38 de bus, la que agafaven, com recordava Eugeni Madue?o a la s¨¨rie, els barcelonins que volien comprar hero?na a Can Tunis.

Theros valorava en aquesta s¨¨rie que Barcelona pateix un exc¨¦s de nost¨¤lgia; Permanyer assegurava que ¨¦s el moment m¨¦s avorrit de la nostra ciutat. Asseguts a l¡¯estudi Toresky de R¨¤dio Barcelona, Permanyer i Theros accepten un cara a cara de cavallers per radiografiar la metr¨°poli. Permanyer confirma que troba la ciutat menys atractiva, que com a voyeur del carrer no hi descobreix la diversitat que es podia copsar al Paral¡¤lel quan Barcelona era de color gris i els Jocs Ol¨ªmpics encara no ens havien situat al mapa de la globalitzaci¨®. Permanyer recorda aquella frase de Pasqual Maragall retornat del seu exili als Estats Units: ¡°Comparat amb Nova York, a Barcelona sembla que tothom porti la mateixa gavardina¡±. Permanyer troba a faltar el que ell denomina ¡°els exc¨¨ntrics¡±: del Maradona al x¨¨rif, de Nazario a La Monyos. Theros replica: aquests personatges hi s¨®n, per¨° ara s¨®n m¨¦s dif¨ªcils de trobar perqu¨¨ el seu centre natural, la Rambla, ha estat enva?t pel turisme i per persones que es vesteixen de flamenca, per¨° no perqu¨¨ sigui una excentricitat sin¨® perqu¨¨ s¡¯acaben de comprar el vestit en una botiga de souvenirs.

Permanyer defensava a la s¨¨rie que el debat tur¨ªstic va tenir el seu moment m¨¦s bel¡¤ligerant fa deu anys. La situaci¨® present, diu, ¨¦s de reflexi¨® sobre el model que cal assumir despr¨¦s de la neglig¨¨ncia de no haver-hi fet res abans: ¡°La culpa ¨¦s de tots els ajuntaments, que ho han portat amb els peus. Es veia venir¡±. Theros tampoc q¨¹estiona el nivell tur¨ªstic de Barcelona: ¡°Qualsevol ciutat de la mida de Barcelona firmaria ara mateix tenir la nostra ind¨²stria tur¨ªstica¡±. Tamb¨¦ com Permanyer, apunta que el problema ¨¦s el model de gesti¨®: ¡°Que no sigui nom¨¦s una economia extractiva, que aporti beneficis a la ciutadania¡±. Theros admet que ¨¦s un problema dif¨ªcil de gestionar perqu¨¨ implica molts aut¨°noms i particulars, com es demostra amb el fet que amb els recomptes municipals de pisos tur¨ªstics n¡¯aflorin milers de no declarats. ¡°El fenomen es va multiplicant i no es fa res. On ¨¦s la investigaci¨®? On ¨¦s la capacitat de multar? I de precintar pisos? Si no s¨®n capa?os de gestionar, que portin una perruqueria¡±, diu Permanyer.

Permanyer ha fet un recompte dels hotels i pensions que hi ha a voltant de l¡¯illa de l¡¯Eixample on viu; n¡¯ha comptat 27. ¡°Ni ells [L'AJUNTAMENT]saben els hotels que hi ha a la ciutat¡±, explica Permanyer, que afegeix que la descentralitzaci¨® del negoci hoteler no ¨¦s tan dif¨ªcil de dur a terme, i ¨¦s una mesura habitual en altres ciutats del m¨®n. Permanyer resideix a la Dreta de l¡¯Eixample, el districte favorit dels entrevistats de la s¨¨rie: tamb¨¦ hi viuen Madue?o, Arturo San Agust¨ªn i Joan de Sagarra. Madue?o i San Agust¨ªn advertien que el turisme est¨¤ anul¡¤lant la vida de barri a la Dreta de l¡¯Eixample; Sagarra era el m¨¦s condescendent amb les legions d¡¯estrangers que veu desfilar pel passeig de Sant Joan: ¡°Quan va venir el Papa[BENET XVI], vaig prendre¡¯m uns whiskies amb tres monges irlandeses. El turisme s¡¯ha de saber viure¡±.

Un altre dels cronistes de la s¨¨rie, Sergi P¨¤mies, valorava que les transformacions actuals de Barcelona s¨®n cirurgia est¨¨tica si es comparen amb els canvis dels Jocs Ol¨ªmpics: ¡°All¨° va ser sense anest¨¨sia i en zones importants de l¡¯anatomia¡±. P¨¤mies opina que el projecte del tramvia per la Diagonal ¨¦s una modificaci¨® que va m¨¦s enll¨¤ de la ¡°cirurgia est¨¨tica¡±. Permanyer s¡¯oposa al projecte. Assegura que cap gran ciutat d¡¯Europa aplicaria un canvi tan gran en una de les seves art¨¨ries centrals i nobles. Theros s¡¯afegeix a l¡¯oposici¨® al tramvia i creu que no es t¨¦ clar qu¨¨ es vol fer amb la Diagonal: ¡°?s un carrer que no s¡¯acaba de definir; havia de ser un bulevard comercial, per aix¨° es van ampliar les voreres¡±.

Tamb¨¦ deia P¨¤mies que Barcelona ¨¦s una ciutat habituada als moviments antisistema, ¡°una insurg¨¨ncia latent¡± que s¡¯ha convertit en una q¨¹esti¨® entre pares i fills. Sobre els recents aldarulls a Gr¨¤cia, Permanyer est¨¤ conven?ut que el conflicte no el generen els residents del Banc Expropiat sin¨® els alteradors de l¡¯ordre habituals: ¡°El problema no ¨¦s tant dels okupes com dels 200. Aquests 200 ja hi eren en temps d¡¯en Clos. Aquest alcalde va dir all¨° de ¡°hi ha 200 incontrolats¡±. Per qu¨¨ no els controlen? Continuem igual¡±. Theros mira de ser comprensiu amb el govern municipal i afirma que la q¨¹esti¨® ¨¦s de dif¨ªcil soluci¨® perqu¨¨ ¡°supera les compet¨¨ncies d¡¯un Ajuntament. No tenim una regulaci¨® prou clara sobre edificis buits¡±.

L¡¯avaluaci¨® del primer any d¡¯Ada Colau al capdavant de Barcelona ha estat majorit¨¤riament negativa per part dels deu cronistes barcelonins de la s¨¨rie. Permanyer ha estat el m¨¦s sever: ¡°El balan? ¨¦s bastant pessimista i negatiu. Es veia venir una mica. Estem pagant alguns errors que en part no ¨¦s gaire culpa d¡¯ells, per¨° no ¨¦s estrany, perqu¨¨ no tenien cap experi¨¨ncia¡±. Permanyer concedeix que era necessari trencar la polaritat entre el PSC i CiU; Theros defensa que Barcelona en Com¨² ha introdu?t un discurs necessari per afavorir el transport p¨²blic o regular el turisme. Per¨°, igual que Permanyer, considera que Colau ¨¦s m¨¦s activista que gestora. Permanyer li desitja un futur exit¨®s, per¨° lluny de l¡¯alcaldia: ¡°M¨¦s que alcaldessa ¨¦s una pol¨ªtica, i una pol¨ªtica agitadora. Quan parla d¡¯aquests temes se li transforma la cara, el domina, li agrada i s¡¯emociona. En canvi, quan ha de parlar de sem¨¤fors o del tr¨¤nsit, s¡¯avorreix i no li interessa gens. [...]M¡¯agradaria m¨¦s veure-la en una carrera pol¨ªtica que no pas enclaustrada en un m¨®n municipal, que ¨¦s m¨¦s de burocr¨¤cia¡±.