40 anys despr¨¦s

La revista mensual Sa¨®?¨¦s molt poc coneguda a Catalunya, tot i que ¨¦s, amb difer¨¨ncia, la degana de la premsa en catal¨¤ al Pa¨ªs Valenci¨¤, amb els seus 40 anys d¡¯exist¨¨ncia i 415 n¨²meros publicats. Fundada el 1976, va ser el fruit d¡¯una conflu¨¨ncia afortunada entre cat¨°lics progressistes i nacionalistes d¡¯esquerra, i en aquest llarg per¨ªode ha viscut moltes vicissituds i ha mantingut sempre una alta qualitat i una evident empenta cr¨ªtica.

No ha tingut precisament una exist¨¨ncia f¨¤cil. De l¡¯esgl¨¦sia valenciana, tradicionalment castellanitzadora (i amb l¡¯arquebisbe Ca?izares la cosa no ha canviat), no ha rebut gaire suport, i les institucions p¨²bliques tampoc li han sigut amables en les dues ¨²ltimes d¨¨cades, per raons que no cal enumerar. Que haja continuat eixint cada mes ¨¦s una d¡¯aquelles coses que fins i tot els agn¨°stics m¨¦s empedre?ts, com ara un servidor, estem temptats d¡¯atribuir-ho a un miracle del Nostre Senyor, potser amb la intermediaci¨® de sant Vicent Ferrer, que en feia de grossos. En qualsevol cas, fe no els n¡¯ha faltat mai als qui la fan possible, encara que han hagut de treballar en circumst¨¤ncies molt prec¨¤ries. Per aix¨° fa un bon goig de veure que els ¨²ltims n¨²meros ha recuperat p¨¤gines i que torna a tindre el llustre dels seus millors temps. Prou s¡¯ho mereixen.

En el n¨²mero de maig hi ha moltes coses d¡¯inter¨¦s, com sempre: reportatges, ressenyes, bons articles de fons i entrevistes a gent valuosa, com l¡¯editor Josep Gregori, la investigadora N¨²ria Flames, el cantant Dani Miquel, el savi mallorqu¨ª Josep Massot o el pol¨ªtic castellonenc Enric Nomded¨¦u. Crec que, per agafar el pols dels nous aires pol¨ªtics que corren al Pa¨ªs Valenci¨¤, aquesta ¨¦s una entrevista ¨²til, amb alg¨² que diu coses molt sensates: ¡°S¨®c m¨¦s amic de les evolucions que de les revolucions, perqu¨¨ l¡¯evoluci¨® ¨¦s una revoluci¨® que acaba triomfant¡±. S¨ª, corren uns altres aires al nostre pa¨ªs, i Sa¨® sap fer-se¡¯n eco.

Coincidint amb els seus 40 anys de vida, s¡¯ha publicat tamb¨¦ un llibre, La revista Sa¨® (1976-1987): Cristians i esquerrans nacionalistes, que estudia els primers 12 anys de la seua traject¨°ria, a c¨¤rrec de Francesc Mart¨ªnez Sanchis (Sanchis, sense accent. Com Gomis, Peris o Ferrandis. Els catalans s¡¯emprenyen molt quan un castell¨¤ no sap pronunciar Castelldefels i ells mateixos s¡¯entesten a pronunciar malament, com a Madrid, el cognom m¨¦s habitual dels valencians. Aquest ¨¦s el nivell). L¡¯encomi¨¤stica ressenya que Rafael Roca li dedica subratlla l¡¯encert en l¡¯an¨¤lisi de les idees i les aspiracions del grapat de gent que inici¨¤ ¡°aquest singular projecte comunicatiu¡± que ¨¦s Sa¨®. Un projecte que, ¡°despr¨¦s d¡¯un parell de d¨¨cades ben complicades¡±, torna a tindre el futur obert. I per molts anys. El cert ¨¦s que, en el molt hipot¨¨tic cas que a Catalunya hi haja alg¨² que de veritat vulga saber qu¨¨ es cou i que hi ha de viu i v¨¤lid al Pa¨ªs Valenci¨¤, Sa¨® ¨¦s una revista imprescindible.