Dues d¨¨cades de ¡®sonaritzaci¨®¡¯ de Barcelona

Es dif¨ªcil trobar un esdeveniment la influ¨¨ncia del qual en la vida cultural i social de Barcelona hagi estat m¨¦s transversal que S¨®nar. Nom¨¦s cal fer un cop d¡¯ull a una escena composta per botigues de discos, festivals, clubs, disc jockey o segells discogr¨¤fics des de fa 23 anys per entendre part de la seva transcend¨¨ncia. El 1994, quan va celebrar la seva primera edici¨® a la sala Apolo, la ciutat s¡¯aixecava d¡¯una pesada ressaca dels Jocs Ol¨ªmpics que va obrir les portes a moltes idees. En aquells dies l'¨²nica cultura de club que existia era la de la m¨²sica m¨¤quina i les botigues de discos de m¨²sica electr¨°nica com Blanco y Negro, al carrer Calvet, eren una illa a la qual nom¨¦s hi anaven els sospitosos habituals. No hi havia cap altre gran festival musical urb¨¤ semblant i pagar una entrada per anar a veure un tipus punxant un divendres els cl¨¤ssics de Detroit encara no entrava en els plans de gaireb¨¦ ning¨². Ja fos de la Bonanova o de Ciutat Meridiana.

La transformaci¨® en els gustos musicals va ser radical. Per¨° tamb¨¦ en els costums. S¨®nar ¨¦s part de l'origen de la tan manida modernitat barcelonina, en gran mesura sorgida d'aquesta idea postol¨ªmpica de la integraci¨® de l'espai p¨²blic en els rituals d'oci menys convencionals. Escoltar el so eixordador del techno sortit del solc dels discos de dj¡¯s com Carl Craig o Laurent Garnier enmig d'una gran pla?a del Raval (el pati del CCCB), en un pavell¨® d'esports p¨²blic (Mar Bella) mentre clareja, en un recinte firal (La Fira de l¡¯Hospitalet) o en un lloc tan poc propens a treure¡¯s la roba i ballar fins que fosqueja com la vetusta fira de la Pla?a d'Espanya va conduir una certa reconciliaci¨® de gran part de la joventut amb la seva ciutat. I aix¨°, d'alguna manera, va atreure el p¨²blic estranger que conforma aquests dies la majoria de visitants del festival (al voltant del 60%) i de les seves activitats circumdants desenvolupades arran de l'esdeveniment.

L'interessant d'aquest festival ¨¦s que funciona tamb¨¦ com una trobada internacional de la ind¨²stria de la m¨²sica electr¨°nica, de club i experimental. Una convenci¨® a la qual es desplacen absolutament tots els agents del sector. I ara, des de la creaci¨® de S¨®nar +D, tamb¨¦ les startups i empreses de noves tecnologies i innovaci¨®. Mark i Robin, dos estudiants de tecnologia a Londres, passegen per la mostra el mat¨ª del divendres. ¡°Aquesta ¨¦s la part que fa ¨²nic aquest festival¡±, sostenen. Durant tota la setmana -i aix¨° significa des del mateix dilluns- comencen a celebrar-se les festes dels segells discogr¨¤fics que v¨¦nen a fer negocis a la ciutat. De fet, aquests dies hi ha a Barcelona m¨¦s de 65 esdeveniments diaris -en vaixells, en piscines, al Forum, en hotels com Casa Bonay, al Poble Espanyol, en antics clubs com Bloc o Panams o a botigues de discos- sorgits al voltant del certamen. ?s l'anomenat Off-S¨®nar, una efervesc¨¨ncia musical i social de dimensions gaireb¨¦ majors al propi festival que la propicia.

Tots els negocis pels voltants d'aquesta escena multipliquen la seva facturaci¨® aquests dies. Discos Paradiso, per exemple, la botiga de vinils d'electr¨°nica de refer¨¨ncia a Barcelona (al carrer Ferlandina, 39), ven el doble la setmana de S¨®nar. Arnau, un dels seus dos socis, subratlla la influ¨¨ncia que t¨¦ l'esdeveniment -quan se celebrava al pati del CCCB fins a fa 3 anys encara era m¨¦s gran, recorda- en l'aflu¨¨ncia de clients a la botiga. Aquest divendres a la tarda la dj alemanya Ellen Allien estava punxant al mostrador de Paradiso. Nom¨¦s uns metres m¨¦s a baix, al carrer de Joaquim Costa, el bar 33-45 celebra aquests dies una pop-up store de Kompakt, la gran firma de m¨²sica electr¨°nica europea que porta tamb¨¦ alguns dels seus artistes perqu¨¨ punxin al local.

M¨¦s enll¨¤ d'aquesta contribuci¨®, hi ha altres d¡¯intangibles, com assenyala Ricard Robles, codirector del festival. ¡°El treball que fem des de l¡¯any passat ¨¦s parlar d¡¯estudis de contribuci¨®: de quina manera fa ¨²s la ciutat d'un esdeveniment d'aquest tipus i contribueix un perfil de ciutat i a unes comunitats. Com determines aquests par¨¤metres? No ¨¦s tant el que es deixa la gent que ve aqu¨ª, sin¨® el que s¡¯end¨². I descobreixes que la motivaci¨® principal ¨¦s l'est¨ªmul creatiu. Crec que aporta part d'un relat d'una ciutat que explica com la cultura pot ser un dinamitzador de coneixement¡±, sost¨¦ Robles.

Les xifres econ¨°miques tamb¨¦ parlen de la transcend¨¨ncia del festival a la ciutat. La despesa mitjana per visitant ¨¦s de 590,70 € mentre que la del de S¨®nar+D arriba als 833,63 €. I aquesta ¨¦s una de les novetats, perqu¨¨ el certamen s'ha bolcat en els ¨²ltims anys en el creixement d'aquest apartat de l'esdeveniment m¨¦s relacionat amb l'activitat empresarial i amb companyies enfocades a la tecnologia i els seus usos aplicats a la cultura. Per calibrar la influ¨¨ncia d'un esdeveniment d'aquest tipus a la ciutat conv¨¦ tamb¨¦ veure qu¨¨ roman la resta de l'any quan les 150.000 persones es treuen la polsera i tornen a la seva casa. Segons l'¨²ltim estudi realitzat, un 28 % dels participants de la ciutat ha arrencat projectes i col¡¤laboracions professionals amb altres assistents al festival i un 9 % de les empreses considera que ha tingut m¨¦s facilitat d'acc¨¦s al finan?ament pel fet d'haver participat en el certamen. A m¨¦s, l'impacte directe del festival s¨®n 70 milions d'euros i arriba als 124 en tota la repercussi¨® financera indu?da. Per¨° els diners, en aquest cas, no semblen el m¨¦s important.