Les escoles amb m¨¦s del 50% d¡¯alumnes estrangers es dupliquen des del 2006

La bretxa de desigualtats en la composici¨® social de les escoles s'enquista a Catalunya amb la segregaci¨® escolar de l'alumnat per la nacionalitat. Un informe del S¨ªndic de Greuges constata que "avui hi ha m¨¦s escoles guetitzades", ¨¦s a dir, m¨¦s escoles que semblen guetos per l'alta concentraci¨® d'alumnes immigrants en un mateix centre. De fet, un centenar d'escoles catalanes, gaireb¨¦ el doble que el 2006, tenen m¨¦s d'un 50% d'alumnat estranger. Segons l'estudi del defensor del poble catal¨¤, que ja va publicar una investigaci¨® que alertava d'aquest fenomen el 2008, el 48% dels alumnes estrangers de Catalunya haurien de canviar-se d¡¯escola per aconseguir una distribuci¨® igualit¨¤ria entre els centres.

Lluny de millorar, la segregaci¨® escolar s'ha consolidat a Catalunya els ¨²ltims 10 anys. "No hi ha hagut aven?os significatius per reduir els desequilibris socials a les escoles. Ha estat una d¨¨cada perduda", ha denunciat el S¨ªndic, Rafael Rib¨®, aquest divendres despr¨¦s de lliurar la primera part de l'informe al Parlament. Aquesta primera fase se centra a analitzar com influeix la gesti¨® del proc¨¦s d'admissi¨® de l'alumnat en la segregaci¨® escolar. La segona part de l'estudi, que es publicar¨¤ d'aqu¨ª a uns mesos, abordar¨¤ el fenomen des de les condicions d'escolaritzaci¨®.

Tot i que falten dades desagregades sobre el nivell d'estudis o l'estat socioecon¨°mic dels pares dels alumnes, el S¨ªndic ha pres la nacionalitat dels escolars per mesurar els desequilibris en la composici¨® social dels centres escolars. I ha vist que les coses han canviat poc o gens els ¨²ltims vuit anys. L'¨ªndex de dissimilitud, que mesura el nivell de segregaci¨® escolar quantificant la proporci¨® d'alumnes estrangers que haurien de canviar-se de centre per aconseguir una distribuci¨® igualit¨¤ria, ¨¦s pr¨¤cticament el mateix el del 2006 que el del 2014. En el curs 2006-2007 un 49% dels alumnes estrangers de prim¨¤ria i un 40% dels de secund¨¤ria s'havien de canviar d¡¯escola per mantenir un repartiment igualitari entre els centres del seu entorn. En el curs 2013-2014, aquestes xifres nom¨¦s es van rebaixar un punt percentual cadascuna.

L'informe ha detectat importants desigualtats territorials. Dels ajuntaments amb m¨¦s de 10.000 habitants, Terrassa ¨¦s el municipi que t¨¦ m¨¦s segregaci¨® escolar en educaci¨® prim¨¤ria de Catalunya: malgrat que nom¨¦s t¨¦ un 14,2% d'estudiants nascuts fora d'Espanya, el 60% dels alumnes estrangers haurien de canviar-se de centre per mantenir una distribuci¨® equitativa de l'alumnat. Sant Vicen? dels Horts ¨¦s el seu hom¨°leg en educaci¨® secund¨¤ria: t¨¦ un 5,5% d'alumnes estrangers a l¡¯ESO, per¨° l'¨ªndex de dissimilitud ¨¦s del 48%. A l'altra punta de la cua hi ha Alcanar, que t¨¦ els nivells de segregaci¨® escolar en educaci¨® prim¨¤ria m¨¦s baixos de Catalunya (nom¨¦s el 4% dels alumnes estrangers haurien de canviar-se de centre). A secund¨¤ria, Castellbisbal ¨¦s el municipi que registra l'¨ªndex de dissimilitud m¨¦s baix.

El defensor del poble catal¨¤ ha desmuntat el mite que la segregaci¨® escolar de l'alumnat estranger pot estar relacionada amb el pes migratori en els municipis. "Dels 20 municipis amb un pes migratori m¨¦s elevat, nom¨¦s un (Salt) ¨¦s entre els 20 ajuntaments amb m¨¦s segregaci¨® escolar", indica l'informe. Segons Rib¨®, aquestes difer¨¨ncies entre els municipis tenen a veure amb "una conflu¨¨ncia de diversos factors relacionats amb les seves condicions socials, educatives i pol¨ªtiques particulars com la composici¨® social, les caracter¨ªstiques del mapa escolar, els nivells de segregaci¨® residencial i la vertebraci¨® interna", entre d¡¯altres. La intensitat amb qu¨¨ s'han desenvolupat pol¨ªtiques actives d'escolaritzaci¨® equilibrades tamb¨¦ expliquen la difer¨¨ncia entre uns ajuntaments i uns altres.

Rib¨® tamb¨¦ ha recalcat especialment l'augment de centres amb una elevada concentraci¨® d'alumnes estrangers: pel que fa a anys anteriors, en prim¨¤ria gaireb¨¦ s'ha duplicat el nombre d'escoles amb m¨¦s d'un 50% d'alumnes estrangers, i ha passat de 68 el 2006 a 101 el 2014. En secund¨¤ria s'han mantingut. Una vintena d'escoles de prim¨¤ria tenien el 2014 m¨¦s del 70% d'estudiants no natius. "Hi ha m¨¦s escoles guetitzades i menys instituts", resol el S¨ªndic. Entre els municipis de m¨¦s de 10.000 habitants, nom¨¦s un (Salt) t¨¦ una proporci¨® d'estudiants estrangers al seu territori de m¨¦s del 50%. No obstant aix¨°, hi ha 28 escoles de prim¨¤ria en aquestes localitats que tenen una concentraci¨® d'alumnes estrangers que supera el 50%.

Rib¨® ha criticat durament la passivitat del Departament d¡¯Ensenyament a l'hora d'aplicar pol¨ªtiques actives per reduir aquests desequilibris. Segons l'informe, ha prevalgut la selecci¨® personal de les fam¨ªlies per sobre de l'equitat i la igualtat d'oportunitats. "Falta una pol¨ªtica decidida d¡¯Ensenyament en l'¨²ltima d¨¨cada per combatre la segregaci¨® escolar de la gesti¨® del proc¨¦s d'admissi¨®. No ¨¦s possible combatre la segregaci¨® de forma efectiva amb mesures a mig gas", apunta l'informe. Rib¨® ha considerat que l'actitud del Departament ¨¦s "poc activa i convincent" i ha criticat que se centra a reduir la segregaci¨® escolar consolidant projectes educatius en centres socialment desfavorits per¨° no interv¨¦ en la gesti¨® de l'admissi¨® "perqu¨¨ ¨¦s una part que produeix m¨¦s rebuig de la poblaci¨®".

Pel S¨ªndic cal actuar simult¨¤niament en dues l¨ªnies d'actuaci¨®: la gesti¨® equilibrada de les admissions i unes condicions d'escolaritzaci¨® m¨¦s igualit¨¤ries. "No proposem que es canvi? els alumnes dels centres en qu¨¨ ja estan, sin¨® que aquests canvis es facin des de l'acc¨¦s. I nom¨¦s s'avan?ar¨¤ si s'aconsegueix un pacte pol¨ªtic entre tots els grups pol¨ªtics, un acord b¨¤sic per combatre la segregaci¨® escolar", ha manifestat Rib¨®.