La Fiscalia evita demanar pres¨® per a Artur Mas per la consulta del 9-N

La Fiscalia no demanar¨¤ penes de pres¨® per a l'expresident de la Generalitat Artur Mas per organitzar la consulta independentista del 9 de novembre de 2014 malgrat el veto del Tribunal Constitucional. El ministeri p¨²blic ha arribat a la convicci¨® que no hi ha prou indicis per acusar Mas d'un delicte de malversaci¨® de fons p¨²blics, l'¨²nic dels que s'investiguen en la causa pel 9-N que comporta penes de pres¨®.

Aix¨ª ho han reflectit els fiscals del cas, Francisco Ba?eres i Emilio S¨¢nchez Ulled, en un escrit en el qual demanen que es desestimin els recursos presentats per Mas, l'ex-vicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau contra la interlocut¨°ria que va donar per finalitzada la instrucci¨®. El Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) aprecia indicis de desobedi¨¨ncia i prevaricaci¨® en la conducta dels tres exc¨¤rrecs p¨²blics.

Mas i les seves conselleres "van pretendre aparentar que el proc¨¦s quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris, quan en realitat no va ser aix¨ª," assenyala l'escrit del fiscal. En aquest sentit, assegura que la instrucci¨® ha demostrat que la preparaci¨® de la consulta es va intensificar despr¨¦s de la suspensi¨® per part del Tribunal Constitucional: "Sense els mitjans de l'administraci¨® auton¨°mica fets servir abans per¨° tamb¨¦, i especialment, despr¨¦s de la suspensi¨® cautelar" no s¡¯hauria pogut celebrar, apunta.

La fiscalia assenyala que la instrucci¨® ha perm¨¨s "con¨¨ixer el proc¨¦s de contractaci¨® de tots els serveis relacionats amb l'organitzaci¨®" del 9-N, i conclou que la majoria de les despeses "van ser compromeses anteriorment a la suspensi¨®" dictada pel Constitucional el 4 de novembre, tot just cinc dies abans de la consulta. Aquestes contractacions, per tant, van ser "l¨ªcites". I tot i que "s¡¯hauria d'haver susp¨¨s l'execuci¨®" dels contractes quan el Constitucional es va pronunciar, aix¨° hauria originat "reclamacions dels contractistes", per la qual cosa ¨¦s l¨°gic que la Generalitat opt¨¦s per "pagar el que s¡¯havia comprom¨¨s legalment".

Els fiscals conclouen que "el resultat de la instrucci¨®" ha generat "un marge de dubte" sobre "la concurr¨¨ncia de tots els elements t¨ªpics del delicte de malversaci¨® de cabals p¨²blics". Aquest ¨¦s l'¨²nic dels delictes investigats que comportaria no nom¨¦s penes d'inhabilitaci¨®, sin¨® tamb¨¦ de pres¨®. Sobre la desobedi¨¨ncia, els fiscals assenyalen que els acusats (amb Mas al capdavant) "van con¨¨ixer i comprendre perfectament el contingut i els efectes" de la resoluci¨® del tribunal i tot i aix¨ª "van decidir no acatar-la". Sobre la prevaricaci¨® administrativa, considera que tots ells "van deixar respectivament de suspendre oficialment tant la convocat¨°ria que ell [Mas] havia efectuat com les decisions administratives concretes adoptades per donar-li execuci¨®".

En les seves al¡¤legacions, Mas, Ortega i Rigau van rec¨®rrer la decisi¨® de deixar-los a les portes d'anar a judici ja que van considerar que la causa t¨¦ un "contingut marcadament pol¨ªtic" i que ni van desobeir ni van prevaricar. Per aix¨°, van sol¡¤licitar l'arxiu de la causa ja que van entendre que s'atribueixen "responsabilitats criminals als representants leg¨ªtims d'un govern democr¨¤tic per la seva actuaci¨® pol¨ªtica vehiculada de manera responsable, c¨ªvica i pac¨ªfica".

En el seu escrit de defensa, Artur Mas va remarcar que la instrucci¨® del cas va demostrar que els tres acusats no nom¨¦s no van desobeir el TC ni van prevaricar, sin¨® que el Govern va interrompre efectivament l'organitzaci¨® i la gesti¨® de la consulta "sense abandonar cap de les funcions legals encomanades a la Generalitat respecte a l'ordre p¨²blic, la seguretat de les persones, el dret d'informaci¨® dels ciutadans i la gesti¨® dels sistemes inform¨¤tics p¨²blics".