Els assessors de Colau demanen millorar els oratoris i plantejar una gran mesquita

Barcelona necessita millorar les condicions dels seus oratoris i plantejar per fi la necessitat de tenir una gran mesquita com a espai de visibilitat i interlocuci¨® amb el Consistori. ?s la conclusi¨® a la qual ha arribat un equip de tres experts, antrop¨°legs de la UB, contractats pel Govern d'Ada Colau per pal¡¤liar la islamof¨°bia a la ciutat. ¡°Barcelona ¨¦s una anomalia, fins i tot a l'Estat espanyol¡±, va dir un dels investigadors, Alberto L¨®pez, sobre la manca d'una gran mesquita. Encara que va assenyalar que aquesta petici¨® la fan els ¡°l¨ªders associatius¡±, a la comunitat en general li interessa la ¡°legitimaci¨® del seu oratori¡±. ¡°La gran mesquita no ¨¦s una cosa que tingui sobre la taula¡±, va reblar la comissionada d'Immigraci¨®, Lola L¨®pez, en la presentaci¨® de l'informe.

El debat sobre la necessitat d'una gran mesquita a la capital catalana, a imatge de la de l'M-30 a Madrid, ¨¦s recurrent a la ciutat des de fa 30 anys, quan es va plantejar per primera vegada. ¡°Aquesta demanda no s'ha satisfet fins ara i dubto que a curt termini es pugui fer sense controv¨¨rsies ni pol¨¨miques¡±, va criticar L¨®pez. i va assenyalar que el clima ha empitjorat, a causa de la ¡°por irracional a l'expressi¨® de la religi¨® musulmana en l'espai p¨²blic¡±.

Peri¨°dicament, es llancen globus sonda sobre la possibilitat d'aixecar un gran temple isl¨¤mic. Fa dos anys, el fundador de la Casa del llibre ¨¤rab de Barcelona, Mowafak Kanfach, va assegurar que Qatar estava en negociacions amb el grup Bala?¨¢ per aixecar una gran mesquita a la pla?a de toros Monumental. Per¨° Bala?¨¢ va negar qualsevol contacte i l'Ajuntament, llavors governat per Xavier Trias, va dir que no tenia cap projecte sobre la taula. Abans, Kanfach ja havia intentar negociar, amb el socialista Joan Clos en l'alcaldia, un centre similar a la pla?a de toros de les Arenes, ara convertida en un centre comercial. Precisament, el finan?ament del temple ¨¦s un dels elements delicats que tamb¨¦ assenyala l'informe. Qui pagaria la mesquita?

Catalunya ¨¦s la comunitat aut¨°noma amb m¨¦s poblaci¨® musulmana (470.000 persones) i segueix sense tenir un gran centre de culte de refer¨¨ncia. Per¨° malgrat aix¨°, als ciutadans musulmans no ¨¦s el que m¨¦s els preocupa. ¡°Aqu¨ª b¨¤sicament, la comunitat demana la legitimaci¨® del seu oratori. Que sigui ampli perqu¨¨ hi c¨¤piga tothom, que no tingui dificultats del soroll, que tinguin sistema sanitari...¡±, va insistir L¨®pez, que va assenyalar que la gran mesquita t¨¦ m¨¦s a veure amb ¡°un debat pol¨ªtic, que la ciutat faria b¨¦ de plantejar-se¡±. ¡°Comencem per la part m¨¦s petita, i despr¨¦s ja es veur¨¤¡±, va aprofundir la comissionada d'Immigraci¨®, que va assegurar que ¡°est¨¤ bastant d'acord amb l'estudi¡±, que ¨¦s consultiu, no d'obligat compliment.

L'informe, titulat La pr¨¤ctica religiosa de les comunitats musulmanes de Barcelona. Expressions i problem¨¤tiques, i cenyit ¨²nicament a la relaci¨® amb l'administraci¨®, assenyala altres dues grans ¨¤rees en les quals cal treballar: l'educaci¨® i l'espai p¨²blic. ¡°Les dones associen l'¨²s de la hiyab a problemes en l'espai p¨²blic i en l'¨¤mbit laboral. Utilitzar-lo implicar¨¤ estigmatitzaci¨®. El cos femen¨ª ¨¦s un camp de batalla¡±, va resumir l'antrop¨°loga Ariadna Soler. A l'escola, les fam¨ªlies es queixen que l'opci¨® de portar el vel isl¨¤mic es veu com una imposici¨® familiar, o, per exemple, els problemes amb el men¨² halal a l'escola prim¨¤ria.

L'Ajuntament de Barcelona es d¨®na ara quatre mesos per estudiar el que diu l'informe i buscar les f¨®rmules per aplicar bona part de les seves recomanacions. L¨®pez va expressar la seva voluntat de presentar les conclusions el 12 de desembre, Dia mundial contra la islamof¨°bia.