Coneixent una postadolescent mentidera

Que quedi clar d¡¯entrada: intentar explicar Salou ¨¦s un exercici de risc. Com es redacta un text entretingut i curi¨®s sobre una destinaci¨® de la qual tothom t¨¦ una imatge ben clara al cap? Ja sigui per viv¨¨ncies pr¨°pies o pel bombardeig informatiu que peri¨°dicament genera la poblaci¨® icona de la Costa Daurada, Salou no admet matisos. Est¨¤ assumit, doncs, que mentre el lector avanci pel text deixar¨¤ anar uns quants ¡°per¨° quines coses destaca el xalat aquest?¡± i d¡¯altres ¡°i resulta que s¡¯oblida de parlar de l¡¯¨²nic rac¨® que val la pena¡±. No obstant aix¨°, l¡¯enc¨¤rrec era clar i no hi ha hagut opci¨® que m¡¯envi?n a Sidney o a Reykjav¨ªk per recollir com de bonic i interessant ¨¦s tot all¨°.

Salou ¨¦s una postadolescent descarada i mentidera. Sembla que tingui m¨¦s edat de la que t¨¦ per¨°, de fet, fa tot just un parell de d¨¨cades que es va independitzar de Vila-seca per convertir-se en un municipi aut¨°nom. En aquest curt espai de temps ha consolidat el seu tron als cat¨¤legs de destinacions tur¨ªstiques i ha demostrat una capacitat prodigiosa per gestionar l¡¯ingent flux tur¨ªstic que acull. El municipi t¨¦ poc m¨¦s de 25.000 ve?ns censats, per¨° multiplica per deu el nombre d¡¯habitants durant la temporada alta. Una temporada que no se sap gaire b¨¦ on comen?a ni quan acaba, ja que Salou se sap maquillar i empolainar perqu¨¨ els seus encants siguin aliens a les estacions.

El seu car¨¤cter camale¨°nic li serveix tamb¨¦ per agradar tota mena de forasters. Nom¨¦s aix¨ª s¡¯explica que els mateixos carrers per on circulen joves carregats d¡¯hormones i alcohol agradin, i for?a, als avis que s¡¯hipermotiven per un ball amb acordionista i que s¨®n capa?os de saltar d¡¯un autob¨²s en marxa si ensumen el rastre d¡¯un men¨² que inclogui pa, pernil, cava i flam amb nata. El Miquel i la Maria s¨®n iaios, els meus, per ser m¨¦s exactes, que tenen el cul pelat de fer viatges per carretera per mig Europa. ¡°El millor de Salou ¨¦s la tranquil¡¤litat, i tenen els carrers ben arreglats i nets¡±, coincideixen. No fan broma ni s¨®n coses pr¨°pies de l¡¯edat. La mateixa Salou que durant les nits d¡¯estiu supura festa pels porus fins a extenuar els rellotges es converteix a partir de l¡¯inici del curs escolar en un ve?nat tranquil, que no sopor¨ªfer, a la vora del mar. Un fam¨®s viticultor de nas fi i mans h¨¤bils amb la garnatxa confessa que, malgrat haver nascut a les terres altes de Tarragona, on la platja s¡¯ent¨¦n com un element gaireb¨¦ ex¨°tic, es troba c¨°mode vivint a Salou perqu¨¨ ¡°¨¦s una passada la tranquil¡¤litat que hi ha¡±.

La quietud, com l¡¯alegria, va per barris

Salou, igual que la ve?na Cambrils, es divideix en dos a partir d¡¯una l¨ªnia imagin¨¤ria que separa ¡°el poble¡± de ¡°la platja¡±. Parlant amb els aut¨°ctons de cada barri no ¨¦s estrany veure com se¡¯ls dibuixa una ganyota a la cara quan fan refer¨¨ncia a l¡¯altre districte.

A una banda, la platja de Ponent. S¡¯estira durant m¨¦s d¡¯un quil¨°metre, sempre a l¡¯ombra de continus blocs d¡¯apartaments, fins a arribar a Vilafortuny. La febre constructora del desarrollismo va sembrar de cicatrius aquesta zona, per¨° a Ponent ¨¦s on hi ha els fonaments de Salou. Aqu¨ª es poden veure les restes del parc arqueol¨°gic de Barenys. T¨¦ un jaciment d¡¯¨¨poca romana, corresponent a un antiga factoria de producci¨® de cer¨¤mica i ¨¤mfores per a l¡¯exportaci¨® de vi tarragon¨ª. Prop de Barenys hi ha la Torre Vella, una fortalesa constru?da el 1530 per protegir la vila i albirar l¡¯arribada de pirates. La torre ¨¦s avui un centre d¡¯exposicions.

Ponent alberga tamb¨¦ un animat mercat municipal i un poti-poti comercial que es desplega a l¡¯entorn del carrer de Barcelona. Aqu¨ª ¨¦s on hi ha l¡¯estaci¨® de tren i l¡¯antiga andana del ¡°carrilet¡±, els bancs i els restaurants que tenen calendaris de dotze fulls. M¨¦s enll¨¤, remuntant la platja pel passeig de Jaume I i pels seus preciosos palauets d¡¯arquitectura modernista (espectaculars la Vil¡¤la Enriqueta, el xalet de l¡¯Alemana, el Bonet o el Torremar, aquest ¨²ltim habilitat com a seu del Patronat de Turisme) s¡¯arriba al Salou de la marxa. Aix¨° ¨¦s Llevant. Bars per tot arreu, xiringuitos, terrasses i paradetes. Llocs per menjar on se serveixen alguns precongelats per¨°, sobretot, molta sangria i cervesa. Una barreja d¡¯accents satura les o?des. Anglesos, francesos, russos, bascos i aragonesos, molts aragonesos. Per moments sembla que aix¨° sigui el Tubo de Saragossa. Encara es recorda un reportatge d¡¯El Heraldo de Arag¨®n sobre la febre aragonesa per Salou, que es recollia un testimoni que afirmava que tenia ¡°el sobaco moreno¡± de tant aixecar el bra? per saludar els coneguts.

?s tamb¨¦ a Llevant on es descobreix perqu¨¨ Salou t¨¦ un imant. Quan el frenes¨ª afluixa i els altaveus de les hist¨°riques Flash Back i la Cage emmudeixen, la bellesa de paratges com la platja Llarga fulmina els prejudicis.