Estiuejar ¨¦s de pobres

Estiuejo als meus llibres. Llegeixo tot l'any i, quan arriben les vacances, de vegades faig un viatge en actitud turista durant el qual no puc llegir com voldria, de manera que la majoria de vegades em quedo a casa meva. No he tingut mai un lloc on he anat recurrentment. No s¨®c de tornar als llocs, em sentiria com l'autor d'un crim. Aix¨ª que escriur¨¦ sobre Sant Adri¨¤ de Bes¨°s, que no per proper deixa de ser ex¨°tic, i sobretot perqu¨¨ m'hi he passat mitja vida llegint, ¨¦s a dir, estiuejant.

Els estius blaus de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s, amb el cel lliure allunyant-se m¨¦s enll¨¤ d'on s'entreveu Montgat. La platja verda i taronja, que pren el nom apocal¨ªptic i prosovi¨¨tic de Txern¨°bil (el l¨¨xic com a ru?na) quan ensopega amb el mastodont de les tres xemeneies de la vella Fecsa. F¨¤brica de llum a la manera en qu¨¨ Goethe era tamb¨¦ f¨¤brica de llum. Sota el fulgor de les xemeneies, les nits de lectura, les finestres obertes dels blocs, les persianes apujades perqu¨¨ se'n vagi la calor, el soroll dels autom¨°bils que circulen per l'autopista. Se'n van els cotxes a tota pastilla com passen les frases pel llibre. A l'empara de les tres torres, entre els ferros que ja han arrencat perqu¨¨ les estan desmantellant, el cruising dels avis i els joves emigrants. Per¨° ara s'han traslladat a la frondositat dels canyars que creixen a la desembocadura del Bes¨°s. I ja a la part de Badalona, la zona nudista i els pisos que van vendre com de luxe a primera l¨ªnia de mar, i que ning¨² no va comprar i encara hi s¨®n, buits, a primera l¨ªnia de res, veient com exploten les bombolles de les onades sota els balcons, que mostren r¨¨tols d'¡°en venda¡±.

La gespa del parc fluvial, ¨¦s a dir, l'herba del riu, ¨¦s un bon lloc per posar-se a llegir. A primera hora, abans que comenci el personal amb el running i les bicicletes, est¨¤ tot molt tranquil i es veu com els conills salten per les mates, els martinets blancs caminen clavant les potes a l'aigua i una pentecosta de refilets esclata sota la llengua de foc del sol d'agost.

Tamb¨¦ es pot llegir a la part de dalt, assegut a l'antosta dels murs de contenci¨® del riu. L'esquena recolzada contra la barana. Sentint com el ferro ens llan?a al clatell l'al¨¨ rovellat. All¨¤ mola emportar-se un Richard Price, una novel¡¤la negra moderna, les l¨ªnies dels di¨¤legs com barres de la interminable barana, freda, dura, per¨° que d¨®na seguretat. La gent que passa per aqu¨ª no ¨¦s la mateixa que la que va per baix, a les pistes del parc fluvial. Aqu¨ª van vestits normals, no representen res. Van a la seva. Els paquis i els indis amb aquests pantalons tan frescos i aquestes americanes tan r¨ªgides. Els subsaharians, que miren sempre a la llunyania, gent d'horitz¨®. Antigament es veia passar cada dia per aquest lloc una parella que anomen¨¤vem la mare i el fill, per¨° ¨¦s que eren precisament aix¨°. La mare era molt vella, sempre havia estat aix¨ª de vella. Molt petita, fr¨¤gil, cabells blancs despentinats, l'esquena corbada, amb vestits d'una pe?a una mica sacs. I el fill era alt i moreno. Ample d'espatlles, ulls foscos, bigoti de galant i portava una jaqueta que li anava curta de m¨¤nigues de la mateixa manera que li anava curta al Frankenstein que feia Boris Karloff. Per¨° aix¨° no era gens monstru¨®s en cap dels dos casos, al contrari, era humanitzador. El fill li portava sempre a la mare la bossa d'anar a comprar, per¨° poques vegades semblava que hi dugu¨¦s res. Caminaven a poc a poc, uns dies anaven junts, un al costat de l'altra, sempre callats, per¨° aix¨ª que passaven els anys ell anava m¨¦s endavant, com si la mare ja no volgu¨¦s atrapar-lo. Una vegada em van explicar que eren de La Catalana, que feia temps que no tenien casa, que vivien en una cosa semblant a una cova, i que el fill, all¨¤ on el v¨¨iem, era un home instru?t que llegia i escrivia amb facilitat i sabia de comptes.

Ara la gent s'ho passa bomba en aquest mateix lloc on m'he assegut a llegir i a veure si tornaven a passar la mare i el fill. ?s el mur del riu a l'altura de la piscina descoberta, i al recinte de la piscina, per¨° separat de l'aigua per una tanca d'arbustos, han obert un bar que es diu Egalit¨¦ i que serveix men¨²s i tamb¨¦ tapes. I cada dimecres hi actuen monologuistes. Durant el dia, la gent es relaxa aqu¨ª sentint el xipolleig i els cops de cul que es donen els nens a la piscina, i a la nit es queden prenent copes a l'aire lliure fins que pr¨¤cticament surt el sol, si ¨¦s que alguna vegada ha estat pr¨¤ctic que el sol surti. Com en una pel¡¤l¨ªcula de Cuerda, des d'aquest punt geogr¨¤fic al sol se'l veu sortir per darrere dels blocs de la Gu¨¤rdia Civil. Fa molt temps que la Gu¨¤rdia Civil en va marxar, i a Sant Adri¨¤ s'ha continuat fent de dia, que no ¨¦s poc. Sant Adri¨¤ ¨¦s un lloc formidable, per¨° no cal posar-se presumptu¨®s. A qualsevol lloc es pot estiuejar si es porta un bon llibre.