La Generalitat renegocia el cost de la L9 per reprendre les obres

El Govern de la Generalitat treballa en una proposta de reestructuraci¨® financera de la l¨ªnia 9 del metro de Barcelona per alliberar fons que puguin destinar-se a avan?ar les obres i posar en funcionament nous trams i estacions. El Departament de Territori i Sostenibilitat est¨¤ negociant amb bancs, constructores i fons d'inversi¨® per rebaixar els c¨¤nons i interessos que s'estan pagant actualment. En concret, el conseller Josep Rull ha assegurat en una entrevista a Europa Press que vol obtenir 200 milions d'euros anuals per poder dur a terme les obres.

La idea de Territori ¨¦s anar abordant el tram central de la l¨ªnia, compr¨¨s entre les estacions de La Sagrera i Zona Universit¨¤ria. La Generalitat encara t¨¦ pendents de construir 16,7 quil¨°metres per acabar la infraestructura, la qual cosa suposa un desemborsament d'almenys 1.200 milions d'euros, sense tenir en compte els sobrecostos que s'hauran d'assumir despr¨¦s de la paralitzaci¨® d'aquest tram central. Rull afirma que la Generalitat ha aportat aquest any 450 milions d'euros a la L9, la qual cosa suposa que l'obra es menja un ter? del pressupost de la conselleria. D'aquests, 250 milions corresponen a pagar c¨¤nons de les estacions, algunes de les quals encara no estan en servei.

¡°?s la fase m¨¦s ambiciosa¡±, sost¨¦ Rull, que afegeix que, a m¨¦s dels c¨¤nons, s'estan pagant ¡°alguns elements¡± amb un 8% d'inter¨¨s. ¡°?s impensable. Davant d'aix¨° hem de fer tot el possible per revertir aquesta situaci¨®¡±, afegeix el conseller. Per aix¨°, el departament est¨¤ finalitzant una proposta que posar¨¤ damunt de la taula de bancs, fons d'inversi¨® i constructores a finals d'any. En total, la L9 haur¨¤ suposat una inversi¨® de 16.000 milions d'euros, incloent les despeses financeres. L'obra estrictament costa m¨¦s de 6.000 milions, i encara queden 1.200 milions per executar. ¡°Volem reduir la despesa financera i estar per sota dels 16.000 milions. Creiem que ¨¦s possible¡±, afegeix.

L'objectiu ¨¦s anar obrint estacions gradualment perqu¨¨ l'obra estigui operativa al m¨¦s aviat possible. ¡°Fins que es va engegar el tram des de la Zona Universit¨¤ria fins a l'aeroport de Barcelona, vam tenir 2.000 milions d'euros enterrats i sense servei. Cada euro ha de donar un servei immediat¡±, ha afegit Rull, que ha adm¨¨s que s'hauria d'haver comen?at pel tram central, ja que, com que s'ha comen?at pels extrems, no s'ha pogut captar tota la demanda potencial. La construcci¨® iniciada pels extrems s'explicava per la facilitat d'introduir les tuneladores evitant la zona m¨¦s edificada de Barcelona.