Camins de salvaci¨®

L'antiga estaci¨® de trens de Saint-Girons ¨¦s un petit museu on Paul Brou¨¦ passa les tardes. Vestit amb pantalons i sabates de muntanya, sembla que Brou¨¦ hagi de sortir en qualsevol moment a trescar pels cims del Pirineu arieg¨¨s. Per¨° Brou¨¦ t¨¦ 93 anys i no ha d'anar enlloc; la seva funci¨® ¨¦s xerrar i xerrar amb els visitants del Museu del Cam¨ª de la Llibertat, una modesta mostra de la import¨¤ncia que va tenir aquest poble franc¨¨s per salvar prop de 3.000 evadits del nazisme.

El nom de Brou¨¦ apareix en el primer document que s'exposa al museu: la llista dels estrangers que van passar per la pres¨® de Sort (Pallars Sobir¨¤) des del 1941 i fins al 1944, quan els aliats alliberaren el sud de Fran?a. A Saint-Girons naixia una travessa de 40 quil¨°metres i 2.000 metres de desnivell. Era, juntament amb el salt a Tavascan (tamb¨¦ al Pallars Sobir¨¤) des de Aulus-Les-Bains, la principal via d'escapada a Catalunya durant la plena ocupaci¨® nazi de Fran?a ¨C1942-1944¨C perqu¨¨ eren accessos d'alta muntanya molt dif¨ªcils de controlar pels duaners alemanys. La travessa del Coll de la Clavera, per on Brou¨¦ va fugir a Espanya el 5 de juliol del 1943, finalitzava a Al¨°s d'Isil o Esterri d'?neu, on els evadits eren aturats per les parelles de la Gu¨¤rdia Civil i internats a la pres¨® de Sort. La pres¨® de Sort era una vella capella g¨°tica dedicada a Sant Cosme i Sant Dami¨¤. El Memorial Democr¨¤tic la va restaurar el 2007 amb fons de la Uni¨® Europea. Des Saint-Girons fins a la frontera, el Coll de la Clavera, l'itinerari est¨¤ acompanyat per 12 plaques commemoratives que recorden moments heroics del ¡°cam¨ª de la llibertat¡±. El segon cap de setmana de juliol se celebra una marxa internacional de quatre dies que recorre l'itinerari fins a Esterri d'?neu.

De Sort a Miranda de Ebro

El nom de Brou¨¦ apareix al directori de detinguts a la pres¨® de Sort. Brou¨¦ va declarar ser canadenc. Molts dels 2.800 homes i dones que van ser allotjats en aquest petit edifici insalubre mentien a la Gu¨¤rdia Civil per evitar ser extradits a pa?sos ocupats pel nazisme. Brou¨¦ tenia 20 anys i volia allistar-se a les tropes de la Fran?a Lliure de Charles De Gaulle, al nord d'?frica. Les seves tribulacions fins desembarcar al Marroc s¨®n una marat¨® pels punts calents de la xarxa de centres espanyols on eren tancats els refugiats de la guerra que no podien ser atesos per cap ambaixada. Brou¨¦ va passar per Sort, per la pres¨® del Seminari Vell de Lleida, per Saragossa i pel camp de concentraci¨® franquista de Miranda de Ebro. Finalment se li va concedir el dret a marxar del pa¨ªs i des de Barcelona, en un tren de c¨¤rrega, va viatjar a M¨¤laga, on va embarcar en el vaixell General L¨¦pine' fins a Casablanca. Passada la guerra, Brou¨¦ va ser mec¨¤nic al seu poble natal, Siex, a pocs quil¨°metres de Saint-Girons.

Al seu museu hi ha una placa de la Royal Air Force (RAF) Escaping Society dedicada els guies ¨Cpassadors¨C de l'Arieja que van salvar les vides de soldats brit¨¤nics i oficials de la RAF traslladant-los a Espanya. El pilot m¨¦s fam¨®s que va ser a Sort no era brit¨¤nic sin¨® nord-americ¨¤, el m¨ªtic Chuck Yeager, el primer home que va trencar la velocitat del so. Segons el Museu de la Llibertat, la meitat del 2.000 de passadors que van operar al Pirineu van ser ajusticiats pel nazisme. Els passadors acostumaven a ser homes, espanyols i francesos, sovint assumint la feina a canvi d'una remuneraci¨®. L'historiador Josep Calvet ¨¦s qui ha fet m¨¦s per recuperar la mem¨°ria dels qui fugien a trav¨¦s dels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial. ?s gr¨¤cies a Calvet que el museu de Saint-Girons exhibeix la llista del internat a la pres¨® de Sort. El darrer llibre de Calvet sobre aquesta mat¨¨ria ¨¦s 'Huyendo del Holocausto. Jud¨ªos evadidos del nazismo a trav¨¦s del Pirineo de Lleida¡±. Al llibre hi ha multitud de testimonis dels supervivents i dels seus passadors. El 1943, un tal Adri¨¢n va cobrar 50.000 francs francesos ¨Cuna fortuna en aquella ¨¨poca¨C a una comitiva de l'Armada Jueva (AJ) per entrar a Espanya. Des de Toulouse van viatjar a Saint-Girons i d'all¨¤, pel Coll de la Clavera, van ser detinguts al Pallars. El l¨ªder del grup era el roman¨¨s Josep Kruh, que a Sort va assegurar que era canadenc. Van ser enviats a Barcelona, on volien establir una c¨¨l¡¤lula de reclutament de joves cap a Palestina. A Barcelona es van enfrontar amb el m¨¦s diplom¨¤tic Samuel Sequerra, representant del Joint Distribution Committee, la instituci¨® que va salvar m¨¦s jueus durant la guerra. Per Saint-Girons tamb¨¦ va creuar a Espanya Jules Jefrokyn, un dels l¨ªders m¨¦s destacats de la resist¨¨ncia jueva a Fran?a. L'encarregat d'acompanyar-los fins a la frontera era el catal¨¤ i excombatent republic¨¤ Floreal Barber¨¤. El sogre de Jefrokyn va morir durant la travessa. Barber¨¤ continua vivint a Fran?a, segons Calvet. Aquest historiador calcula que entre 4.000 i 6.000 jueus es van salvar del genocidi fent la travessa pels Pirineus de Lleida. El museu de la Llibertat estima que 33.000 persones van creuar cap a Espanya pel mass¨ªs pirinenc durant la guerra mundial.

Un grup d'excursionistes anglesos visiten el museu del Cam¨ª de la llibertat durant l'entrevista amb Brou¨¦. Els guia Paul Williams, un touroperador establert a Carcassona que 5 cops l'any, des del 2010, organitza expedicions de quatre dies resseguint alguna de les travesses de fugida. Al setembre, Williams acompanyar¨¤ una fam¨ªlia d'israelians que volen recordar l'¨¨xode del seu avi des d'Holanda i fins a Barcelona creuant els Pirineus per l'Arieja i el Pallars. El museu recull homenatges que se celebren a la frontera, a 2.500 metres, amb familiars que fins i tot volen deixar all¨¤ les cendres del pare o mare que va poder recuperar la seva vida creuant a Espanya.

D'orfenat a hotel

Saint-Girons, com bona part dels municipis fronteres de la regi¨® de Migdia-Pirineus, conserva un urbanisme decadent, d'economia deprimida, que permet resseguir les petjades del passat. Amb Brou¨¦ observem les fotografies antigues dels edificis i comer?os on els evadits s'amagaven: alguns blocs continuen dempeus i sense gaires canvis respecte fa setanta anys. L'Arieja t¨¦ d'altres indrets que s¨®n testimoni de les evasions. El castell de La Hille va ser un centre d'acollida de menors refugiats gestionat per la Creu Roja Su?ssa. Quan els alemanys van ocupar el sud de Fran?a, el novembre del 1942, molts dels seus hostes van ser detinguts o van haver de fugir d'inc¨°gnit cap al Sud. Jos¨¦ Mart¨ªnez Cobo, veter¨¤ dirigent del PSOE a l'exili, recordava la seva inf¨¤ncia internat a La Hille i en especial la primera 'razzia', un mat¨ª d'agost del 1942 en qu¨¨ la majoria dels nens jueus all¨¤ instal¡¤lats van ser deportats. El castell de La Hille, a 40 quil¨°metres de Saint-Girons, ¨¦s actualment un hotel.